sector agitat

Les habitacions turístiques obren un altre front a Barcelona

Els amfitrions de llars compartides temen que la regulació els perjudiqui

Rebutgen les condicions aportades pel consistori al decret final del Govern

zentauroepp51464389 bcn191221191359

zentauroepp51464389 bcn191221191359 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

Les tendències turístiques de Barcelona –com en altres grans destinacions– han demostrat anar sempre per davant de les normatives, que de vegades sorgeixen quan la realitat ja és difícil de controlar i modelar. Va succeir amb els pisos turístics i pot tornar a passar amb la figura coneguda com a llars compartides, per la qual es lloguen habitacions a turistes per dies i que la Generalitat vol regular via decret de manera imminent. Els matisos incorporats per la Direcció General de Turisme (DGT) després de les al·legacions i converses entre administracions s’han traduït en uns condicionants que no agraden als actuals amfitrions, perquè creuen que podrien significar el final de la seva activitat en alguns casos. Peròl’Ajuntament de Barcelona vol evitar el descontrol i ha optat per lligar curt l’activitat que legalitzarà el Govern en qüestió de dies. 

El recel municipal es basa en la possibilitat que molts operadors de pisos turístics il·legals es passin a explotar-los com si es tractés d’habitacions en pisos particulars, com ja està succeint, però amb llicències disfressades. A la pràctica, alguns ara funcionen com a pensions encobertes aprofitant el buit legal. Però la imminent regulació d’aquest concepte de llars compartides dins del decret de Turisme (que no de vivenda) obre la porta a una potencial allau de peticions de llicències en un lloc tan cobejat turísticament com Barcelona. I compta amb la frontal oposició de la patronal hotelera.

La DGT xifra en 13.700 les habitacions per dies (menys de 31) anunciades enl’àrea metropolitana, on Barcelona concentra prop de 10.000, matisen.

Davant d’aquests temors, el consistori ha lluitat per introduir en el decret el màxim d’elements de control previs a l’ordenança que cada municipi podrà desenvolupar sobre això amb les seves pròpies regles del joc en el terminid’un any. 

L’associació Veïns i Amfitrions de Catalunya (VIA) mantenen que més de 2.000 veïns de la ciutat podrien «quedar-se sense sostre» si s’aprova el decret amb les actuals condicions. Els preocupen recents modificacions (respecte al redactat proposat el 2017), com que la responsabilitat de l’activitat recaigui en el propietari i no en els qui exerceixen l’activitat, que moltes vegades són llogaters que sublloguen una o dues habitacions «per necessitat econòmica per poder pagar el lloguer». Temen que molts propietaris no acceptin aquesta activitat al convertir-se en responsables finals, o que alguns altres optin per pujar les rendes a canvi d’autoritzar aquest ús. Davant d’aquest escenari o davant la possibilitat de no aconseguir la llicència –segons els requisits del govern de Colau– no volen perdre els seus pisos al «no poder afrontar sols» el lloguer.

Casuística diversa

Per entendre les seves inquietuds, es pot distingir la diversitat de casuística existent quant a lloguer d’habitacions per dies (essencialment a turistes). D’una banda està l’esmentada oferta especuladora aflorada per aquesta via alegal després de la pressió exercida per tancar milers de pisos turístics (que es lloguen sencers i sense compartir sostre amb l’amfitrió) que no tenien llicència. Però d’altra banda destaca l’activitat ‘original’ que va donar lloc al terme «llars compartides», basada enl’economia col·laborativa, no professional. 

VIA compta amb uns 500 associats a qui exigeix un protocol que inclou mostrar el seu anunci d’habitacions, no tenir-ne més de dos o tres de llogades, residir a la vivenda... I xifra entre 2.000 i 2.500 els pisos on es fa aquest ús genuí a Barcelona. En aquests casos, defensa Juan Manuel Rodríguez, el seu portaveu, no hi ha conflictes de convivència en les comunitats perquè allà viu l’amfitrió.

També reneguen de l’apartat que exigeix al propietari que descobreixi aquesta activitat (si és clandestina) que denunciï els seus llogaters. I que precisa que l’activitat de llar compartida ha de ser compatible amb els usos del sector on es trobi. I és aquí on sorgeix la por que la moratòria dictada recentment per l’ajuntament perquè no es demanin més llicències de pis turístic (curant-se en salut mentre s’ha recorregut una sentència contra el pla d’allotjament de la ciutat, el PEUAT) acabi afectant les habitacions ja existents i les deixi sense possibilitat de regulació.

Notícies relacionades

«¿Què passa si no tenim opció a la llicència», qüestiona Rodríguez, que emfatitza que molts d’amfitrions «reals» haurien de «demanar ajuts econòmics a les administracions» si no mantenen aquests ingressos. Així ho il·lustra la Luisa, que té una incapacitat i percep 880 euros amb què ha d’assumir un lloguer de 700. O la Silvia J., de 56 anys separada amb fills que «només» pot «continuar endavant amb aquests ingressos extra». O la Carolina, que actualment sense permís de treball diu «sobreviure» gràcies als turistes i assumeix un lloguer que només va aconseguir a costa d’un enorme aval.

L’associació apunta que el 63% d’amfitrions són dones, la majoria fora del mercat laboral i amb fills. 

Claus del debat

<strong>1– Un decret amb anys de retard</strong>