Neix una xarxa d'activistes LGTBI amb enfocament metropolità

L’activisme LGTBI ha fet un pas endavant i s’ha proposat unir forces aprofitant la descentralització de les entitats del col·lectiu a l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona. La idea principal, sorgida en una primera trobada el mes de setembre passat a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), es basa en la creació d’una xarxa d’activistes arrelats a les grans ciutats, des d’on puguin compartir experiències i crear sinergies més enllà del marc estrictament institucional.

«Barcelona té molta tirada i té un poder de convocatòria molt fort.Sempre acostumem a anar a tot el que s’hi organitza, però la resta de ciutats es queden una mica als llimbs», explica Vanesa Blanco, presidenta de Tornem-hi Badalona, una de les entitats presents en aquesta primera trobada juntament ambEntenem Santa Coloma, Mataró LGTBI+, Som Masnou, Proud Ripollet, Chrysallis i Barcelona Rainbow Singers. 

«Si vas a Barcelona pots rebre assistència puntual en molts temes, però és una mica més fred, mentre que les entitats locals són una mica més pròximes», pensat perquè la gent del col·lectiu noti aquesta «calor de ciutat», afirma Blanco. «No es tracta de desmarcar-se de Barcelona, sinó de tenir un espai propi dins de la província», diu la presidenta de Mataró LGTBI+, Heidi Pérez.

Totes dues coincideixen en la necessitat d’oferir possibilitats tant de lleure i cultura com d’assessorament dins de la seva pròpia ciutat. La idea és aconseguir «que si la gent vol anar a Barcelona, que hi vagi, però que tingui opcions per quedar-se a la seva ciutat i no se senti com un xampinyó enmig del no-res», diu aquesta activista, que afegeix que, de vegades, la gent no és conscient que hi ha dubtes que es poden resoldre en l’àmbit local. «Ens pregunten per exemple què fer per canviar el nom del DNI; ja que no fa falta anar a Barcelona per assessorar-se, perquè segurament a la teva ciutat hi haurà algú que ja ho ha fet i pugui ajudar-te».

La lluita LGTBI en l’àmbit local

La falta de visibilitat del col·lectiu a les ciutats i aquesta voluntat de crear espais de recolzament va motivar el naixement d’aquestes associacions, la majoria nascudes recentment i sense precedents. A Mataró, per exemple, «no hi havia cap entitat dedicada a donar visibilitat al col·lectiu LGTBI i defensar els seus drets», afirma la presidenta de LGTBI Mataró. L’agrupació es va constituir formalment el juny del 2018 per iniciativa de set de mataronins, però ja compta amb gairebé 50 socis.

També ronden el mig centenar de membres a Tornem-hi Badalona –batejada així en honor al dolç típic de la ciutat amb aquest mateix nom–, creada el mateix any per quatre badalonins, entre aquests Vanesa Blanco que, vivint a Sofia (Bulgària), va començar a involucrar-se en l’activisme i a lluitar pels drets de les dones i del col·lectiu LGTBI+. «La societat búlgara és molt LGTBIfòbica i molt transfòbica», diu. «Allà vaig viure situacions que aquí per sort no es viuen». Per això, i tot i que la seva experiència la va deixar «cremada», als dos anys de tornar va decidir implicar-se en aquest nou projecte.

«Badalona necessitava que li clavessin un parell de puntades de peu a l’armari i vaig creure que aquest era el moment de fer-ho», afirma la Vanesa.Noemí Egea va tenir la mateixa sensació quan va decidir afegir-se a Entenem Santa Coloma. En el seu cas, no es va atrevir a dir que era bisexual fins fa tot just un any, poc abans d’involucrar-se en l’entitat colomenca, i la seva experiència personal també la va animar a ajudar altres persones en la seva mateixa situació.

«He patit personalment el que és l’homofòbia i crec que hi ha molta gent que la continua patint, per això és important que ens recolzem entre tots i totes, i la millor manera de fer-ho és a través de les entitats i associacions, perquè allà trobaràs gent que, segur, haurà passat per les mateixes situacions que tu i que pot ajudar-te en molts aspectes», diu Egea.

Primera trobada d’entitats

La falta d’experiència –la majoria d’entitats són molt joves– sumada a les diferents situacions en què es troba cada una i la necessitat de donar-se a conèixer, van animar l’entitat colomenca a fer una crida a les agrupacions de la zona per reunir-se. «Els territoris metropolitans tenim algunes característiques comunes i aquest intercanvi d’experiències i opinions ens ajuda a aprendre i a treballar de manera conjunta», diu la colomenca.

Tot i que aquesta trobada només va ser un primer acostament, preveuen celebrar-ne una cada tres mesos –la pròxima serà el gener, a Mataró– per començar a traçar estratègies i projectes conjunts i «crear vincles que abans no existien, perquè de fet ni ens coneixíem», afirma la Noemí. Agrupacions d’altres ciutats com l’Hospitalet de Llobregat –on s’acaba de constituir LH Orgull– o Sant Joan Despí ja s’han interessat per participar regularment en aquestes trobades, que estaran obertes a qualsevol col·lectiu que vulgui afegir-s’hi.

De moment han pogut acostar actituds i extreure algunes conclusions que, tot i que ja imaginaven, ara confirmen. Per exemple i especialment, que tot i que comparteixen lluita i coincideixen en molts àmbits, la implicació de l’Administració local és determinant en el seu funcionament, des de l’impuls de campanyes locals fins al simple fet de tenir un espai físic on reunir-se. «L’objectiu de les associacions és canviar coses que estan passant a la ciutat, però per fer aquest canvi necessites que l’ajuntament et recolzi», diu la Heidi. 

La implicació de l’Administració

«Nosaltres –a Mataró– treballem braç a braç amb el consistori, fem campanyes que, en comptes de ser només cap a fora, per visibilitzar-nos i donar-nos a conèixer, també són per transformar i per canviar algunes coses en àmbits com l’educació o la salut», afirma la presidenta del col·lectiu mataroní. En el seu cas, explica que abans de la creació de l’entitat ja hi havia voluntat política en matèria LGTBI+, cosa que també els ha permès continuar treballant de costat amb l’administració.

Els casos de Mataró i de Ripollet són, segons van constatar en la reunió, els casos ‘model’. Tot i que tenen carències, la implicació dels dos ajuntaments els permet impulsar iniciatives a més nivell i que tinguin més repercussió. El cas de Badalona, explica Vanesa Blanco, és dels que més crida l’atenció, ja que malgrat ser una de les ciutats més grans de la zona la situació política i la «lentitud» de l’Administració han dificultat el funcionament de l’entitat.  

Així, i malgrat que asseguren que hi ha bona voluntat per part de l’equip tècnic de la regidoria encarregada de feminisme i igualtat, tenen dificultats per accedir a ajuts –fa mesos que esperen la resolució d’un que, de moment, no ha arribat– o per tenir un local propi on reunir-se i atendre els socis i veïns. «Depenem absolutament de les institucions: una entitat local sense recursos no pot fer segons quines accions si no hi ha sinergia amb el govern de la ciutat», diu Blanco.

Xarxes de col·laboració metropolitanes

Més enllà de compartir experiències, consells i vivències pròpies, la iniciativa està pensada perquè les diferents entitats es recolzin mútuament. «Es tracta de crear xarxes de col·laboració. Està clar que la gent no creuarà tot Barcelona per venir fins a Badalona a un acte, però es pot trobar la manera d’expandir-lo», afirma la Vanesa.

L’activista posa d’exemple el festival Filmets que s’organitza a Badalona, que en la seva última edició ha dut a termeuna iniciativa amb curtmetratges LGTBI a Sant Boi. És una manera d’expandir en l’àmbit metropolità una iniciativa local, que també podria replicar-se amb altres projectes. Tot i així, Heidi Pérez reconeix la dificultat de vehicular i materialitzar projectes conjunts. «Ho veig més interessant i fàcil a escala comarcal», diu, però defensa la viabilitat de mantenir aquestes trobades per«recolzar-nos, donar-nos visibilitat i que no tot se centralitzi a Barcelona».

Com a primer pas, per exemple, han creat un grup de whatsapen què comparteixen les diferents activitats que organitzen a escala local, perquè la resta d’entitats puguin donar difusió a les seves localitats i així animar la gent perquè hi participi. També continuaran amb les reunions i esperen poder traçar un full de ruta amb accions a curt, mitjà i llarg termini, a més d’animar a la constitució de més associacions locals LGTBI+.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

«Al Maresme, malgrat el territori que ocupen, només hi ha dues entitats LGTBI; a la zona del Besòs en tenim algunes, però Sant Adrià per exemple no en té. Cal conscienciar de la importància de crear aquestes entitats en l’àmbit local i de la feina que fan», afirma Noemí Egea, d’Entenem Santa Coloma. Perquè malgrat que «cada vegada hi ha més consciència», «hi ha gent que creu que la lluita del col·lectiu LGTBI s’ha acabat i ja s’ha aconseguit tot, cal continuar defensant-lo i visibilitzant-lo», diu la Noemí, perquè les agressions i les actituds LGTBIfòbiques es continuen succeint, de moltes maneres diferents, i cada dia.

Més notícies de Santa Coloma, Mataró i Badalona en les edicions locals de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA