NOU PARADIGMA A L'ENSENYAMENT PÚBLIC

La Mediterrània torna a la càrrega

Les famílies de l'escola de la Barceloneta carreguen contra la possibilitat d'integrar-se a un institut escola

El Consorci d'Educació diu que ho està estudiant i els pares imploren mantenir el seu model educatiu

zentauroepp24015498 barcelona 24 10 2013 el alcalde xavier trias en la inaugurac191118165142

zentauroepp24015498 barcelona 24 10 2013 el alcalde xavier trias en la inaugurac191118165142

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Escola Mediterrània va ser el símbol de la lluita veïnal de la Barceloneta durant més d’un lustre. Ho va ser, a més, en els recents anys d’estretors, entre el 2007 i el 2013, quan els xavals estudiaven en barracons situats al costat del mar, al solar que va deixar l’escola antiga, afligida d’aluminosi en una zona on la humitat fueteja tant com el vent. En aquests sis anys de vida ha consolidat un model educatiu propi, de cursos d’una línia, amb 190 nens i nenes que entren a P-3 i surten amb una primària d’aquelles que aporten un plus vivencial. Ara les famílies veuen perillar aquesta petita gran comunitat, ja que s’ha començat a parlar de la possibilitat d’integrar el centre a un institut escola que inclogui també la secundària. Ningú els ho ha confirmat de manera oficial, però hi ha una certa música de fons, certes informacions que van arribant amb comptagotes però sempre en el mateix sentit, que els porta a concloure que aquesta és la idea de l’Administració de cara al pròxim curs. Van lluitar pel nou edifici. Ara combatran per mantenir el seu esperit.

La fórmula d’unificar la primària i la secundària, un model més propi de les concertades i les privades, ha agafat força a l’escola pública en els últims temps. El conseller Josep Bargalló ho ha defensat en multitud d’ocasions. Al febrer va anunciar la creació de 27 nous centres d’ensenyament de 3 a 16 anys que en els pròxims dos anys s’uniran als 28 que ja funcionen a Catalunya des del curs 2004-2005, quan el mateix Bargalló ocupava aquesta mateixa cartera. En el cas de la Barceloneta es tractaria de fusionar les escoles Mediterrània i Alexandre Galí i l’institut Joan Salvat-Papasseit, situats pràcticament a la mateixa illa.

Manifestació en l’època dels barracons, el 2008 / FERRAN NADEU

Cecilia López, presidenta de l’associació de pares i mares de la Mediterrània, explica que les famílies han rebut la notícia «amb molta angoixa». «Perquè quan tries una escola, quan vas a les jornades de portes obertes, et quedes amb la que més s’adapta a l’educació que vols per als teus fills, i en aquest cas parlem d’una sola línia, de treball en projectes, de grups reduïts i d’una escola inclusiva». En resum, temen que es perdi l’essència de petita escola del poble que, per a molts, continua sent la Barceloneta. I es mostren molt disgustats per la incertesa, per la falta d’informació, pel fet que es pugui tirar endavant un projecte d’aquesta magnitud sense tenir-los en compte.

Opacitat pública

Notícies relacionades

Un portaveu del Consorci d’Educació assegura que aquest organisme analitza «la situació de cada zona per veure quina oferta hi ha i quina és la millor proposta per a cada barri». Admet que el tema és sobre la taula, però nega que s’hagi pres cap decisió definitiva o que s’hagi informat l’escola del seu tancament de cara al curs que ve. «En cap cas l’escola Mediterrània tancarà», insisteix el portaveu. Això, no obstant, és tan senzill com donar altres usos a l’immoble si finalment l’escola es muda a un altre lloc. Sobre l’acusació d’«obscurantisme»,aquesta veu del consorci afirma que sempre han mantingut la «mà estesa per parlar amb la comunitat educativa». I sobre els terminis per prendre una decisió, utilitza unalògica aclaparadora: «Se sabrà abans que comencin les inscripcions del pròxim curs». El consorci ja ho va plantejar el 2016, però finalment, amb la voluntatd’acordar les condicions amb la comunitat educativa i amb el barri, es va descartar. 

Les famílies no neguen que la fórmula dels instituts escola pugui ser positiva. «Però no per al nostre cas –assenyala López–, ja que la idea d’un macrocentre que aglutini tres escoles públiques diferents no té res a veure amb el que significa per a nosaltres la Mediterrània». També temen que en un futur proper, si finalment els mouen de finca, es produeixi algun tipusd’«especulació immobiliària» amb l’edifici que tant els va costar aconseguir. «Estem en un moment en què la Barceloneta perd veïns per la pujada del preu del lloguer, per això encara és més important mantenir l’esperit familiar, proper i inclusiu de la nostra escola».