Els joves que dormen al ras a Barcelona es dupliquen en quatre anys

Augmenta de forma dramàtica el nombre de joves, nois d’entre 18 a 25 anys, que viuen al carrer de Barcelona. En els últims quatre anys s’han duplicat els percentatges d’aquells que dormen al ras i utilitzen els menjadors socials. I l’augment és tres vegades més gran si ens fixem en els que dormen en albergs municipals. Són moltes les causes, però n’hi ha una molt evident: cada vegada són més els menors migrants que, al complir els 18 anys als centres de protecció, són abandonats a la seva sort. L’Ajuntament de Barcelona es prepara per atendre’ls millor, i demana a l’Estat i la Generalitat que donin oportunitats a tots els nois que tutelen.

Tal com explicava aquest dimecres El Periódico, el nombre de joves sense llar a la ciutat de Barcelona no ha fet més que créixer. Segons els càlculs que fa el consistori, representen un de cada 10 –el 9,22%– de les persones que dormen al carrer, i un de cada cinc –el 22,5%– dels que dormen a centres de primera acollida. «El preu del lloguer i la mobilitat de les persones de l’Europa de l’est són alguns dels motius, però la desinternalització de les institucions també ho és», va explicar ahir en roda de premsa la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, que va afegir que les places d’autonomia que ofereix el Govern català als tutelats ja adults són «insuficients».  

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Però aquestes dades podrien sobrepassar la ja col·lapsada xarxa d’assistència social municipal. Segons dades de la mateixa Generalitat, el 51,4% dels menors migrants que ara tutela compliran 18 anys el 2020. Són 1.742 persones que podrien acabar picant a la porta de Barcelona, més els que arriben a la ciutat després de ser tutelats per altres comunitats. L’ajuntament ha anat preparant els seus professionals, i adequant les seves instal·lacions, però demana ajuda i implicació a la resta d’administracions. 

«L’Estat hauria d’aportar recursos per aconseguir la transició a la vida autònoma, tot i que la Generalitat ha de desenvolupar-ho», ha assenyalat Fuertes, que també ha insistit en la llei d’estrangeria com una de les lloses que dificulten el desenvolupament dels nois. I és que molts d’ells, una gran majoria, acaben sent sensepapers que no poden treballar de forma legal.