L'art que brolla a les ferides del procés

Els manifestants llancen llambordes a la policia. La policia estàdisparant pilotes de goma. Els vianants estan esquivant, els polítics opinant, els hotelers lamentant, estan els comerciants celebrant l’augment de les vendes de màscares; i està Ememem curant les ferides. No les físiques, ni les socials: les urbanes. L’artista francès amb centre d’operacions a Lió duu a terme un tipus d’art que consisteix –literalment– aembellir les cicatrius de la ciutat,un art que existeix només perquè existeixen les esquerdes, forats, desperfectes, fatiga dels elements. Allà on l’asfalt es parteix, on el material es desgasta, Ememem hi posa remei. De manera que al veure que hi havia protestes a Barcelona i que els manifestants estaven trencant les voreres per armar-se, Ememem, anònim com tot artista urbà del nostre temps, només va poder dir-se a si mateix que havia de venir a la ciutat.

Potser no hi ha metàfora més eloqüent per entendre el que fa aquest lionès que lad’una flor que s’alça en una escletxa de la vorera. Tenaç, indestructible i bonica. ¡Oh, floreta! Potser s’hauria de cantar així als mosaics d’Ememem: ¡oh, mosaics d’Ememem!  La lletjor i la destrucció que necessiten el seu art les hi brinda qualsevol ciutat, totes es desgasten, totes s’esquerden,però una convertida en camp de batalla, de voreres desmantellades pels manifestants, això, al seu món, és el més semblant a un somni. Ememem va aterrar aquí la setmana passada, quan el gruix de les manifestacions, i sobretot, les seves expressions més violentes, ja havien passat; quan la ciutat estava convalescent. Va caminar, buscant ferides, fins que va trobar el lloc. La plaça d’Urquinaona.

«El ‘flacking’ ésun acte d’amor, de reconstrucció, de cura de l’espai públic»,diu una integrant del taller de l’artista. ‘Flacking’ és la paraula, la que va inventar Ememem per designar el que fa: ‘flacking’, de ‘flaque’, un bassal a la vorera en francès. «El ‘flacking’ és recosir, ialhora és un exercici de memòria. És posar tiretes a les ferides, i en aquest sentit és una cosa molt simbòlica». No ha sigut la primera vegada que l’artista es desplaçaen funció dels perjudicis causats per unes protestes,ja que ja havia anat a París a posar-hi pedaçosdesprés de les manifestacions dels ‘armilles grogues’. Naturalment,ara el tempta anar a Xile. «Però no sempre es desplaça per això. També depèn de les invitacions que rep per a assumptes d’art urbà, o dels encàrrecs que tingui, o dels viatges que faci per temes personals». Els seus estètics pedaços es troben sobretot a Lió,però també a París, Torí, Oslo, Escòcia, Milà o Madrid. A la seva ciutat ha despertat tanta simpatia que la policia, quan el sorprèn de nit, inclinat sobre una vorera, anònim i furtiu, el deixa treballar.

No tan efímer

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

«Aquí jeu un sot», diu la inscripció sobre l’obra que Ememem va deixar en una vorera d’Urquinaona, exactament a la cantonada de Fontanella i Pau Claris. Al costat del semàfor. Un mosaic de petits quadres de ceràmica que sinuosament gira, amb la cantonada. Al cap i a la fi, així és com firma les seves obres a França: «Ci-gît un nid-de-poule». Allà segueix, o allà seguia fins aquest dimarts: sent urbà i per definició efímer, l’art d’Ememem perdura molt més. Millor el seu art que un sot, semblen reflexionar les autoritats municipals. Millor un mosaic sobre l’esquerda que l’esquerda. «A més,els materials són més duradors i sòlids»,diu el seu assistent. L’artista francès treballa sobretot amb ceràmica, però també amb fusta, betum i altres materials. El seu pas per Barcelona també va deixar obra a Sant Antoni i la plaça de les Tres Xemeneies.

Estan els manifestants llançant llambordes. Està la policia disparant boles. La ciutat està ressentint-se’n, fent-se malbé. Llavors arriba Ememem, i posa art a les ferides.