La vida de l'Arnau abans de l'Arnau

La primera idea, almenys per a una part important del’heterogeni col·lectiu, era ‘fer un Can Batlló’: entrar a l’equipament i començar a treballar. Arreglar l’espai ells mateixos, sense necessitat de grans obres ni, factor important, adaptar-se als ritmes sempre lents de l’Administració. Però, després dels primers informes dels tècnics municipals, el diagnòstic va ser desolador:l’Arnau continuava –segueix– dret perquè és un castell de cartes.L’icònic teatre del Paral·lel amenaçava ruïna i tot semblava indicar que hauria de ser enderrocat, idea que finalment es va descartar i allà segueix.

D’aquest informe funest en fa exactament tres anys, temps en què els avenços físics, tangibles, en la seva reconstrucció han sigut nuls. Les bastides continuen amagant undecadent edifici buit,de propietat municipal des del2010. Fonts del govern local apunten que estan treballant en elprojecte executiuamb la previsió quela primavera del 2020 es licitin les obresper poder-les començar la tardor següent.

Motor de cohesió

La perspectiva de no poder-lo recuperar durant almenys un lustre, o fins i tot més, va serun cop per a la comunitat que s’havia generat al voltant de la reivindicació de l’espai. Veïns del Raval, Sant Antoni i Poble-sec, els tres barris que conflueixen (o se separen) en aquest punt del’avinguda, s’havien unit primer perforçar-ne la compra–i evitar que es convertís en un hotel–;després perimpedir que l’enderroquessini més tard per autogestionar l’espai després de l’esperat renaixement: volen que elfutur Arnausigui uncentre d’interpretació de la història i la memòria del Paral·lel i un motor de cohesiódelteixit socialdels barris. Però, per no perdre el múscul social i les complicitats assolides –havien fusionat la Plataforma Salvem l’Arnau (2012) i Recuperem l’Arnau (2015), ampliant la base social de la reivindicació amb activistes i professionals de l’àmbit escènic– van crear el projecte Arnau Itinerant. 

La idea pot resultar boja: seguir amb el projecte cultural i de memòria que volien desenvolupar a l’Arnau sense l’Arnau (o, més concretament, fins que arribi l’Arnau; arribar, arribarà). Així ho van fer, i acaben d’estrenar (amb èxit), la segona temporada, amb ‘Sintítulo’, un espectacle comunitari conduït per la companyia La Danesa, basat en un text inacabat de Lorca i que parla sobre els menors estrangers no acompanyats. 

Altres públics

Fins que es rehabilitil’Arnau,la programació és, com el nom del projecte indica, itinerant. Aquesta segona temporada va començar a la plaça deRaquel Meller,però‘Sintítulo’es representarà en diversos punts dels tres barris amb l’objectiu, també,d’arribar a persones que normalment no van al teatre. «La programació de l’Arnau Itinerant fusiona arts escèniques, memòria i comunitat amb projectes d’art urbà coml’Arnau Gallery  o Creuem el Paral·lel, el programa de cultura de proximitat que ofereix accions artístiques a l’espai públic», resumeix Javier Rodrigo, activista cultural veïnal i cultural que porta en el projecte des del primer dia, que destaca també la seva aposta per les arts minoritzades i les comunitats invisibles. «Una de les activitats serà una ruta sobre lainfluència del flamenc al Paral·lel», apunta.

Una de les iniciatives estrella deCreuem el Paral·lelés un recopilatori de músiques tradicionals de les diferents cultures que conviuen als seus barris protagonitzat i elaborat pels seus veïns. L’han anomenat‘Veus d’arreu’i l’estrenaran ben aviat, al festival Raval(s).

Arxiu virtual i dissident

Notícies relacionades

L'Arnau renaixerà com un "fòssil" de l'edat d'or del Paral·lel

Avinguda d'obrers i burgesos

Durant la primera temporada del’Arnau Itinerant,  membres del projecte van recórrer els tres barris amb un carro recollint tant la memòria oral, com records físics vinculats a l’avinguda. Se’ls van acostar veïns de perfils molt diferents que els van cedir des de clàssiques fotografies de nòvios fins a una entrada del concert de Depeche Mode a la mítica sala Studio 54, tancada el 1994, cinc anys abans que l’últim Arnau. «Parlant amb els veïns trobem tresors com la rebotiga de la merceria supervivent delcarrer de Blai,que és tota ella un museu de la història del Paral·lel», explicaLayla Dworkin,una de les impulsores de l’arxiu dissident de l’enclavament, publicat a la pàgina web‘Relats de l’Arnau’. 

Dworkindestaca la importància de posar tota aquesta memòria a dialogar amb el present. «Les lluites deLa Canadenca ambla plataforma per evitar que lesTres Xemeneiessiguin una altra víctima de l’ànsia especulativa al voltant del Paral·lel», exemplifica aquesta membre de Creuem el Paral·lel, que també insisteix en la necessitat de posar el focus en «les realitats més clandestines» d’unParal·lelescenari de la transformació de la societat i la ciutat, tant dins com fora de les seves sales.