La mala sort dels semàfors

El primer semàfor elèctric de Barcelona es va instal·lar el 1929 a l’encreuament de Balmes amb Provença. Un agent de laGuàrdia Urbanaes va encarregar durant les primeres setmanes que tot anés bé, i que els automobilistes respectessin i entenguessin el nou senyal. Tres anys abans ja n’hi havia un a Madrid. El precursor va ser la Gran Bretanya, que el 1868 va plantar un semàfor davant elParlament britànic. Tenia dos braços amb els respectius fanalets de gas, un de color verd i un altre de color vermell. Tot semblava anar bé. Fins que als dos mesos va explotar iva matar el policiaque el manipulava. Els semàfors, de vegades, els carrega el diable. 

L’ajuntament està immers en la licitació del contracte de gestió dels 36.000 semàfors que estan operatius a tota la ciutat. Elpressupost és de 12 milionsd’euros anuals, repartit en dos lots: un per al costat Besòs i un altre per al del Llobregat. La cosa no hauria cridat l’atenció d’aquest diari si el concurs no estigués vivint un peculiar déjà vu en forma deproblemes i irregularitatsque estan convertint el procés en uncalvari administratiu.  

Entre el 2014 i el 2015 ja va ser necessarirepetir la licitació en tres ocasions. Ara ja anem per la segona i el tema s’ha tornat a encallar, fins i tot abans de l’adjudicació. El contracte té una durada de 24 mesos, prorrogable dos anys més si les coses es fan bé. En teoria, el nou període va d’octubre del 2019 a setembre del 2021, però el nou intent ja ha eliminat la menció als mesos. Vist això, més val prevenir.  

Quan «no» és «no»

El primer concurs de la present convocatòria es va publicar l’1 d’abril, però 17 dies després el mateix ajuntamentel va donar per desistitdesprés d’advertir «unainfracció en les normes reguladores del procediment d’adjudicació», ja que s’havia previst «valorar un criteri havent informat erròniament dels paràmetres que es tindrien en compte peratorgar la puntuació». Sona a una gran ficada de pota, però el mateix document ho aclareix més endavant: alplec de condicionsapareixia un «no» que donava un sentit completament oposat a què es volia donar en una frase. Però hi ha altres defectes de forma. Al document també es fa referència a lacàrrega d’un vehicle i es parla de 600 metres cúbics. Tros de camió. Volien dir sis metres cúbics. L’informe municipal recull tres errates més, amb la qual cosa el consistori, després del dictamen de la direcció de serveis jurídics, i a la vista que «podienincitar a la confusió i a la poca transparència», va procedir al desistiment de la licitació. 

L’ajuntament es va embarcar en la segona temptativa desprésd’esmenar els errors de la primera, però ara el tema ha quedat una vegada més aturat perquè tres de les empreses postulants han presentat un recurs. Fins que elTribunal Català de Contractes del Sector Públicno deliberi, caldrà esperar. Manel Valdés, gerent de Mobilitat i Infraestructures de l’ajuntament, tem que la cosa s’allargui fins a mitjans de l’any que ve, amb la qual cosa ja s’ha firmat una pròrroga del contracte actual. Es dona el cas que una de les companyies que ha presentat recurs és una de les concessionàries actuals, amb la qual cosa, parant el procés, s’ha guanyat aquest semestre de més amb uns diners assegurats. 

Retorn al futur  

L’assumpte, per entendre la mala sort que arrossega aquestnegociat públic, requereix una mica d’història prèvia. El novembre del 2013, el contracte de semàfors s’atura després d’unacontrovertida subhastacelebrada el 18 de setembre que va acabar amb el preu rebentat. Unabaixa temeràriaen tota regla, fins al punt que l’oferta estava per sota del cost laboral. Al capdavant de tota l’operació hi havia el llavors gerent de Seguretat,Joan Delort,un autèntic tot terreny de la política contemporània. Dues empreses i un sindicat van presentarrecursos i la Generalitat, el gener del 2014, va tombar l’adjudicació.  

Sice va ser una de les companyies que va presentar una queixa al considerar que el sistema de punts per a la licitació «era irregular, mancat d’objectivitat,no igualitària i poc transparent». Després d’aquella ensopegada, el govern deXavier Triasva decidir descartar la licitació. Entre altres coses, perquèl’oposició va caure en blocsobre els convergents, que van acusar d’haver impulsat unasubhasta «desastrosa».  

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Valdés explica que en els últims anys s’ha notat una «onada d’impugnacions» per part de les empreses que volen entrar al sector públic. «Cada vegada és més habitual, potser perquè les empreses assumeixen molts riscos i, si veuen que poden perdre o si ja n’han quedat fora, els és molt fàcil presentar un recurs iaturar el procés». Va passar el mateix, per exemple, amb el Bicing. Clear Channel, l’empresa que el va explotar durant els 10 primers anys i que va ser substituïda per una filial de Ferrovial, va aconseguir seguir un any i mig a base de reclamacions davant del tribunal. 

Elscontroladorsdels senyals continuen treballant a l’espera de notícies. No hi ha excessiva inquietud, ja que el guanyador ha d’assumir la plantilla actual. Però aquest, el de l’adjudicació, serà un altre capítol, on sens dubte seguirà lamala sort dels semàfors.