Verema a la serra de Collserola

El vi és paisatge destil·lat, sang de la terra que es consumeix per aquesta zona des d’almenys l’època dels fenicis, cap a l’any 1.100 abans de Crist. Tan incardinat està el suc de les vinyes en la cultura grecoromana que, posant-nos senyors per festejar la seva alquímia, podríem citar el poeta Horaci, repassar la Bíblia i ‘El Quixot’ o cantussejar el repertori complet de les tavernes, inclosa aquella jota amb doble intenció: «Dicen que son las mejores, la uvas de tu parrica...». Picades d’ullet a part, el vi és pura essència mediterrània de què Barcelona, tan portuària ella, tan carnal de vegades, no podia quedar-se al marge. Tot i que sembli mentida, a la ciutat es fa vi, sí. I les úniques vinyes del terme municipal, a la masia de Can Calopa de Dalt, dins del parc natural de Collserola, avui són en plena collita.

Situada al punt quilomètric 4,8 de la carretera BV-1468, la que va de Molins de Rei a Vallvidrera, la finca en qüestió, amb una activitat agrícola de què es té constància des del segle XVI, és propietat de l’Ajuntament de Barcelona des de 1974, quan la va comprar a la família Gelabert Argemí, d’Esplugues. Després d’una sèrie de vicissituds, fa tres anys l’alcaldessa Ada Colau va cedir oportunament els drets d’explotació a la cooperativa L’Olivera, un projecte social que dona ocupació i recer a una quinzena de nois i noies amb discapacitat psíquica i en risc d’exclusió, nois que venen de famílies trencades, explica Glòria Sala, responsable de comunicació de l’entitat. L’Olivera també s’encarrega de comercialitzar el vi sota l’etiqueta ‘Vinyes de Barcelona’. Ara s’està distribuint l’any del 2016, a 20 euros l’ampolla.

Fins al 4 d’octubre

A Collserola la recollida sol començar entorn de la Mercè, festivitat de la patrona, i es preveu que aquest any la tasca s’allargui fins divendres que ve, 4 d’octubre. Amb el cant del gall, cap a les cinc del matí, els xavals, d’entre 17 i 27 anys, ja estan pencant, proveïts amb guants i tisores de veremar per tallar els carrassos. Martí Montfort, un dels tècnics de la finca, justifica despertar-se d’hora en la conveniència de recollir el raïm abans que s’embruneixi, a causa de les moltes aromes amagades a la pell que es volatitzarien amb la calor.

Les quadrilles recullen una mitjana de 600 quilos de raïm al dia que, després del premsatge i després de 12 mesos de criança en bota, produiran unes 4.000 ampolles d’un «vi negre àgil, amb perfil jove malgrat el roure, fresc, amb cos però lleuger, ni pesat ni astringent», segons diuen els entesos amb aquest llenguatge un tant ampul·lós del vi. Els antics romans encara no parlaven de tanins ni de retrogust, potser perquè se’l prenien barrejat amb aigua.

Si la verema al Penedès estava acabada a mitjans de setembre, aquí, a Can Calopa de Dalt, a les obagues de la serra de Collserola, va començar un parell de setmanes més tard perquè el raïm triga més a madurar. És una vinya tardana, amb el risc afegit que suposen l’excés d’humitat i els fongs. Res ha sigut fàcil aquí a dalt. Ni mantenir a ratlla els senglars i la vespa asiàtica. Ni que el raïm prosperés. Res. En realitat, és un prodigi que L’Olivera hagi aconseguit produir un vi de qualitat acceptable anys després que el projecte nasqués amb mal peu.

‘Falcon Clos’, així va batejar l’oposició una idea controvertida

Tot va començar amb el socialista Joan Clos, l’alcalde del Fòrum, que va tenir l’ocurrència de fer vi a la ciutat, el caldo amb què es brindaria al final d’aquell esdeveniment, d’aquella exaltació de la multiculturalitat, un vi negre que, d’ara endavant, s’abocaria a les recepcions oficials de l’Ajuntament. Per això, l’any 2000 es van plantar gairebé tres hectàrees de vinya a la finca municipal de Can Calopa, pertanyent al districte de Sarrià-Sant Gervasi, els primers ceps que tornaven a Collserola després dels estralls de la fil·loxera, allà pel segle XIX. La idea passava per destapar les primeres ampolles el 2004.

La conjuntura es va presentar al punt perquè l’oposició al consistori es posés les botes amb la controvertida idea, que alguns regidors –amb mala llet– van batejar com ‘Vinya Clos’ o ‘Falcon Clos’, en record de la sèrie que va triomfar a mitjans dels vuitanta. ¡Allò sí que era un ‘Joc de Trons’ entre viticultors californians! Al paper de matriarca, la inefable Angela Channing, encarnada per l’actriu Jane Wyman, va deixar frases per a la posteritat televisiva: «La veritat és només un punt de vista». Una harpia de manual.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Doncs bé, es va complir la llei de Murphy. Si l’experiment del Fòrum va resultar un fiasco, la vinya, de la cura de la qual se n’havia d’ocupar llavors Parcs i Jardins, tampoc va arrelar; de les cinc varietats de raïm plantades al principi, només tres van arrelar a la terra aspra de Can Calopa: la garnatxa tinta, el syrah i la sangiovese, oriünda de la Toscana.

El projecte va començar a redreçar-se fa una dècada, quan es va fer càrrec de la gestió L’Olivera, una cooperativa nascuda el 1974 amb ideals una mica ‘hippies’ a Vallbona de les Monges (Urgell), on elaboren des d’aleshores vi i oli. Com diu el seu lema, «a L’Olivera som tossudes», i aquest any han aconseguit inaugurar a Can Calopa una vinoteca amb servei de tapes per fomentar el turisme enològic. Val la pena assaborir una copa de vi davant d’unes vistes tan magnífiques. Si us animeu, compte amb els ciclistes per la carretera.