28 maig 2020

Anar al contingut

Al barri d'El Parc i la Llacuna del Poblenou

Veïns de Sant Martí aconsegueixen tancar un parc conflictiu, però pagant-ho ells

L'Ajuntament aprova el tancament nocturn d'uns jardins on es consumeixen drogues i munten 'botellones'

El districte es nega a costejar les obres perquè la zona verda és provisional i acollirà un poliesportiu

Óscar Hernández

Veïns de Sant Martí aconsegueixen tancar un parc conflictiu, però pagant-ho ells

Els veïns del petit parc públic ubicat entre els carrers de Zamora, Sancho de Ávila, Pamplona i Tànger, al districte de Sant Martí, podran dormir una mica més tranquils després de tres anys de reivindicacions. L’Ajuntament de Barcelona acaba d’autoritzar la tanca i el tancament nocturn de la zona verda a interior de l’illa, que és al barri d’El Parc i la Llacuna del Poblenou, després de reiterades denúncies per sorollosos ‘botellons’, aparició de xeringues, acampades il·legals, gossos deslligats i fins i tot gent dormint al ras en matalassos a pocs metres dels balcons dels veïns. I tot i que el parc es tancarà de nit, les tanques i portes les hauran de pagar els veïns dels tres blocs limítrofs a raó d’uns 400 euros cada un.

«Jo els pagaré encantada perquè almenys podré descansar millor», diu Ada Tribo, a qui li correspon aportar 300 euros i qui no acaba de creure’s que l’obra finalment es faci. «Fa des del 2016 que lluitem pel tancament nocturn del parc i tot i que ho paguem nosaltres sempre ha faltat alguna cosa per fer-ho. O l’okay del Departament d’Informàtica, o el de Parcs i Jardins o el del districte. I això quan no ens demanaven un canvi en el disseny de la tanca que l’encaria», explica aquesta veïna indignada, que confessa que està farta de tots els problemes de seguretat que viu el barri, des d’assentaments il·legals a robatoris amb violència als veïns i escandaloses gresques en ple carrer.

Des del 2016

Els incidents al petit parc es remunten al 2016, quan els veïns de l’immoble 19 del carrer de Sancho de Ávila van haver de pagar un vigilant de seguretat els caps de setmana per foragitar les persones borratxes que provocaven xivarri i es barallaven. Al cap de poc temps, quan van cessar amb la vigilància pel seu elevat cost, els jardins van començar a acollir joves de ‘botellon’ i indigents que hi dormien i hi feien les seves necessitats. Les denúncies per escrit a l’ajuntament seguien, així com les trucades a la Guàrdia Urbana. L’existència d’uns porxos d’un edifici al costat del jardí van agreujar encara més les molèsties per als veïns.

El març del 2017, el cap del Departament d’Obres i Manteniment de l’ajuntament va contestar als veïns que per fi s’iniciava el procés per aprovar el projecte de tanca. Les peticions van continuar durant tot el 2018 i el 2019. Molt poques van rebre resposta. Un dels moments més crítics es va produir el novembre del 2017, quan un veí de Sancho de Ávila, 27, va ser agredit a les cinc del matí al parc per un jove de 20 anys a qui va recriminar que hagués orinat als porxos.

Espais oberts per a tothom

El llarg procés és com a mínim sorprenent i de vegades contradictori. Els veïns afirmen que la secretaria de la regidora de Sant Martí els va informar el novembre del 2017 que el tancament del parc no s’autoritzaria perquè aquests espais han d’estar sempre oberts als ciutadans. «Si això fos cert constituiria un greuge comparatiu amb altres parcs que sí que tanquen de nit», denuncien els afectats en una extensa cronologia del procés que han seguit per acabar amb els problemes en aquest espai obert. Un mes després, fins i tot la Síndica de Greuges de l’ajuntament, Maria Assumpció Vilà, es va desplaçar al parc per constatar el problema.

El març del 2018, i després de moltes queixes sense resposta, els veïns van detectar xeringues a l’interior de l’illa i, a més de denunciar-ho al districte, van reclamar que es canviés la ubicació d’un camió que distribuïa metadona a toxicòmans molt a prop. A principis d’any, els residents de les tres comunitats de veïns més afectades van participar en un ple del districte i van haver de presentar un nou projecte de tanca. I així fins que dijous passat la Comissió de Govern de l’Ajuntament va aprovar l’última proposta.

Ni gronxadors, ni petanca

«De vegades ens mentien dient que havia canviat la normativa o ens demanaven nous informes», afirma Eva Vall, una altra de les veïnes més mobilitzades per aconseguir el tancament nocturn del parc i també resignada a pagar. «El tancament costarà uns 40.000 euros que pagarem entre uns 120 veïns –explica–. L’ajuntament diu que no ho pot pagar perquè es tracta d’un parc provisional que en un futur acollirà un poliesportiu. Però això pot ser fins a d’aquí a 13 anys».

Aquesta provisionalitat és la que a més ha impedit que l’ajuntament posi alguna cosa més que uns bancs al petit espai verd. «Només que hi hagués una petanca o uns gronxadors hi hauria més vida. L’altre dia el meu fill anava amb la bicicleta a les sis de la tarda i vam haver de marxar per la gran quantitat de gossos solts que hi havia», diu Vall, qui sí que confia que al final el parc pugui tancar de nit, com es fa a la majoria dels interiors d’illa de l’Eixample o resta de parcs de la ciutat, tot i que en aquests casos no ho han costejat els veïns.

Temes: Incivismo