Vaques de Barcelona

La notícia rocambolesca sobre la vaca Manolita, que va ser decorat a les festes de Gràcia, actriu en una obra de teatre, reclam d’una cansaladeria a República Argentina i responsable de la multa que haurà de pagar el propietari per «ocupar la vorera amb una vaca» –segons el document administratiu–, no ha de cridar l’atenció només perquè passen coses insòlites en aquest món; potser s’hauria de posar l’accent en la vaca. La Manolita, al cap i a la fi, ara és l’exemplar famós d’una estirp bovina l’existència de la qual consisteix a estar dempeus als locals comercials per crear ambient de vaca, un plus que deu generar estima entre el públic comprador, jutjant per la quantitat d’exemplars que hi ha i la varietat de locals que decoren.Si aquestes vaques poguessin fer alguna cosa més que posar, si tinguessin ànima i voluntat, d’alguna manera expressarien la seva indignació perl’afront que ha patit la seva igual.

El problema és que són simples vaques. Manquen de l’estatus defigures decoratives com el Tío Che, el ninot de l’orxateria homònima del Poblenou que fa cosa d’un any va donar lloc auna altra notícia rocambolescaquan una inspecció administrativa va concloure que era un «element no autoritzat a la terrassa». En conseqüència, es va ordenar la seva retirada. Desenes de persones van protestar al carrer; centenars, a les xarxes socials, i a l’endemà, encimbellat a «element de la imatgeria festiva» del barri –ninot amb categoria–, el ninotva tornar al seu lloc. En canvi,per les vaques ningú mou un dit. Si la fina pell de cartró de la Manolita no hagués sucumbit a les tempestes del juny, si hi hagués hagut vaca per retirar quan l’ordre va arribar a la cansaladeria, difícilment s’haurien muntat trinxeres veïnals per protegir l’animal. Una vaca és una vaca. No és imatgeria festiva. No té el caixet del Tío Che.

Ambient de vaca

Per contra, abunden. Formatgeries i botigues de lactis tenen una especial volença per crear ambient de vaca amb estàtues de vaca, la qual cosa és difícil de veure en altres negocis l’existència dels quals també orbita entorn d’un animal: no hi ha estàtues de porcs a les botigues d’embotits, i si n’hi ha alguna és més aviat l’excepció. Que no hi hagi estàtues de vaca a les carnisseries és normal: les vaques en estàtua sempre somriuen, i no s’ha vist una vaca somriure mentre travessa les portes de l’escorxador. La vaca donarà llet i continuarà somrient, es farà iogurt amb la seva llet i continuarà somrient, es farà formatge amb la seva llet i continuarà somrient. És tan cordial l’ambient de vaca i té tal acceptació que la seva influència desborda l’univers dels locals de biaix lacti: una coneguda cadena de regals té per símbol una vaca, i estàtues de vaca a l’entrada de cada una de les seves botigues. Del poder de l’estirp parla el fet que no se la coneix com «l’imperi de les cadenes de regals». És «l’imperi de la vaca».

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

El resultat és una ciutat ones pot practicar l’albirament de vaques. Com que acostumen a ser a la porta, com un bidell que dona la benvinguda, és fàcil veure-les. A algunes les tenen sortint el cap, curioses, com mirant el paisatge del carrer. Hi ha locals, com la Carnisseria Xarcuteria Montse, al carrer de la Legalitat, on consideren que «la vaca és una de les millors inversions» que han fet mai; un exemple de comerç tocat per la màgia de l’ambient de vaca. «La van comprar els amos de llavors, els meus oncles, fa 15 anys. Com que hi ha una escola al final del carrer, tots els dies hi ha criatures que entren i la saluden. Li diuen ’Lola’, suposo que per la cançó». El propietari actual es diu Alfredo, i ja que la seva vaca no pot expressar la indignació del gremi pel desagradable assumpte de la ’Manolita’, l’expressa ell, en termes que l’ajuntament s’hauria d’ocupar de coses més importants.

Fa uns quants dies,algú va intentar robar una vacaen un local de l’«imperi de la vaca» a Mallorca. Un desmanyotat intent de robatori: el lladreno va fer ni 50 metres arrossegant l’animalquan va ser atrapat pel personal de la botiga. Si ho va fer per tenir la seva pròpia vaca, dient-li bon dia al matí, qui pot culpar-lo: tots volem una somrient vaca a casa. Però pot ser que no fos el cas. La vaca, deien les notícies,costa al voltant dels 3.000 euros. Una mica menys en el mercat negre, segur.