ENTREVISTA

Buch: «No puc contractar més mossos perquè l'Estat em deu diners»

El conseller d'Interior convida els crítics amb els escortes del president Torra a anomenar també els de la Moncloa la «guàrdia pretoriana de Sánchez»

Sobre el paper del CNI en el 17-A, el cap polític dels Mossos rebutja confirmar o desmentir la conspiració «malgrat les ganes» que en té

buch 1

buch 1 / periodico

-L’alcaldessa Colau el va acusar d’abandonar Barcelona... No entraré a respondre a l’alcaldessa. La societat aspira a solucions i no a retrets entre responsables polítics.

-Va dir que va esperar que passessin les eleccions per posar més mossos... Nosaltres posem més mossos quan tenim més mossos. No els vam posar abans perquè no en teníem més. Des del primer dia que vaig arribar al càrrec dic que al cos li falten 2.000 agents. Però jo no puc fer agents d’un dia per l’altre. Ni per a Barcelona ni per a Sant Jaume de Frontanyà [fins a l’any passat, el municipi més petit de Catalunya].

-¿Què s’ha fet malament perquè a Catalunya hagin faltat tants mossos? Dues coses: una situació de crisi econòmica generalitzada i el sistema de contractació de l’Estat espanyol. Els dos factors sumats ho han impedit. El que hem hagut de fer és utilitzar la taxa de reposició, que permet reposar mossos i bombers a mesura que es jubilen.

-Però això tampoc ho van fer... Ja... però jo em remeto a la situació actual, que ve de set anys sense promocions. Jo no n’era el gestor abans.

-¿Però per part de la Generalitat què ha fallat? He citat dues coses abans. N’hi ha una tercera: els diners que no ens torna l’Estat i que ens corresponen en matèria de Mossos. Tampoc puc contractar més mossos perquè l’Estat em deu diners que s’ha compromès a pagar-me. Podem analitzar qui és el responsable, per què ha passat, però prefereixo destinar aquell temps a evitar que torni a passar més. Això és el que fem... en resum, fa poc més d’un any que soc conseller i hem resolt el problema estructural amb dues noves promocions de 750 agents i avançat cap a la nova llei de policia de Catalunya.

¿Quants diners deu l’Estat? L’última xifra rondava entre els 600 i els 800 milions d’euros.

-¿De veritat la Generalitat no té cap responsabilitat en la greu falta d’efectius? D’errors, en cometem tots. I provem de no cometre’ls. Però si es tracta que jo digui aquest es va equivocar aquí o l’altre allà...

-¿Si no podia fer més mossos per què no ha posat més hores extres com ha fet la Guàrdia Urbana? No es poden comparar els dos cossos. Jo no diré quin és el conveni que ha de tenir un ajuntament amb la seva policia local.

-Convenis al marge, ¿per què no es posen més hores de forma puntual? Perquè entra en un detall que s’ha d’emmarcar dins d’una negociació laboral.

-¿No es poden posar més hores sense un conveni? Doncs vinga... jo prefereixo posar-lo dins de l’entorn de la negociació col·lectiva amb els treballadors... Si vol m’ho pot tornar a preguntar.

-El dispositiu Toga, que obliga a vigilar les seus judicials, ha restat moltes patrulles en una situació delicada... En el cas del Toga hi ha una ordre judicial. I la policia compleix els mandats judicials.

-¿No es podria parlar amb el TSJC per delegar-ho en seguretat privada o un altre cos policial? Segurament. Però ens faríem un flac favor si el departament renunciés a una de les seves competències com és la seguretat ciutadana.

-¿Fer això seria renunciar a la competència de seguretat ciutadana? A una de les seves competències. És clar.

-El president Torra, que va animar els CDR a pressionar, o les entitats, hi podrien dir alguna cosa... al final es treuen efectius del carrer per custodiar edificis i protegir-los d’accions del sector independentista... No controlem els CDR ni els ciutadans. La realitat és que els Mossos han de fer aquesta funció. I, tot i així, continuen fent la seva feina. Patint, suant, multiplicant-se... però no desobeiran una ordre judicial.

-Torra va dir als Mossos el dia de la seva graduació que «les lleis democràtiques estan per damunt de tot». Això l’hi diu el president de la Generalitat a una policia democràtica. ¿On és el conflicte?

-Els Mossos sempre demanen que se’ls deixi al marge de la política i el que diu Torra els situa de nou en el mateix compromís que va suposar l’1-O... La policia no ha de formar part del debat polític. Defensen la democràcia i les llibertats de tots.

-El nou comissari en cap, Eduard Sallent, va dir allò que l’ordre d’un jutge és sagrada. Bé, com a policia democràtica que és, d’aquí a un marc normatiu, està subjecte a les decisions judicials. ¿Els Mossos van fer alguna cosa diferent del que els va obligar el jutge l’1-O?

-Alguns jutges els acusen de fer-ho. Això ja és una valoració. Jo dic que no. El jutge va ordenar i els Mossos es van cenyir al que va dir el jutge.

-Quan passi el judici que espera el major Josep Lluís Trapero... ¿se’l restituirà? Al major li vam oferir seguir al capdavant del cos. Però ell hi va renunciar, en un exercici de responsabilitat enorme (...) Quan acabi el procés, tornarem a parlar amb ell.

-Vostè va ser molt prudent quan un mitjà de comunicació va publicar que el vincle de l’imam de Ripoll amb el CNI es va prolongar fins a instants abans de l’atemptat, ¿va ser un atac de falsa bandera o no? També hi va haver mitjans de comunicació que van ser més prudents que d’altres. Tots poden dir el que creguin. Però el conseller ha de ser prudent.

-Però partint de la informació que vostè té, ¿pot confirmar o descartar que l’Estat era darrere del 17-A o que no va compartir informació que va facilitar l’atemptat? ¿Som enmig d’un procés judicial?

-Sí. Doncs no em correspon parlar-ne, un jutge dictarà un veredicte i després tots podrem emetre la nostra anàlisi.

-¿No és una irresponsabilitat alimentar teories no confirmades? Bé, però això és així en aquest cas i en els dos milions de 'fake news' que hi ha...

-¿Que el 17-A es va fer per acció o omissió de l’Estat és una 'fake new'? No. No em referia a això. Les coses es poden alimentar o no i a mi això no em correspon fer-ho. Potser molt a desgrat, perquè tinc moltes ganes de parlar, però... soc el responsable del cos policial d’aquest país. Em pronunciaré quan acabi el procés judicial.

-El president Torra va enviar notificacions a consolats amb aquesta informació... Torra explica aquesta informació que apareixia en un mitjà de comunicació... bé...

-¿I era correcta? Em fa la pregunta que li dic que no respondré...

-¿La destitució de l’anterior comissari en cap Miquel Esquius va tenir relació amb la creació de la nova àrea d’escortes del president Torra? No.

-Esquius s’hi oposava... No. Van ser qüestions independents sense causa-efecte.

-¿Esquius no s’hi oposava? A mi no em va fer saber que el seu parer fos contrari.

Notícies relacionades

-s’ha especulat que aquesta unitat és perquè els agents en els seus dies lliures puguin anar a Bèlgica amb Puigdemont. ¿Quina és la pregunta?

-¿És veritat? Respecto la vida privada de les persones en els dies lliures. Però em consta que ja s’ha explicat que l’ASI (Àrea de Seguretat Institucional) com a tal no està muntada per fer d’escortes del president Puigdemont. I defenso que, segons la llei catalana, Puigdemont té dret a rebre protecció. Però l’Estat espanyol, Borrell, ho impedeix. Però l’ASI és una altra cosa (...) quan algú defineix l’ASI com la «guàrdia pretoriana de Torra» ha d’anomenar també l’ASI espanyola la «guàrdia pretoriana de Sánchez». El que fa l’Estat espanyol, quan ho fa el català, molesta. Fins ara no s’havia fet, doncs ho fem ara. ¿Quin problema hi ha?

«A la Diada hi haurà unitat»

<strong>-S’acosta la Diada, ¿com està l’independentisme?</strong> Venim d’un episodi agut, disruptiu entre la relació entre un Estat i un país, que té una àmplia majoria per ser independent. I la resposta de l’Estat, que és qui té més responsabilitat perquè té més poder no ha sigut política, ha respost judicialment, i això en l’independentisme ha generat incomoditat. Hi ha gent que no entén que persones que delinqueixen habitualment siguin al carrer i que persones que un dia van voler posar una urnes faci dos anys que són a la presó.

Temes:

Inicia sessió 0 Comentaris