La indestructible península de les bombes

Sobre el fet que la Barceloneta sigui coneguda popularment com la terra de l’òstia hi ha diferents versions. Una d’aquestes, decididament cultural, afirma que aquest nom es deu a l’arribada i l’amarratge de barcos de pesca i tripulacions procedents del port de Roma. Tal com els lectors saben, també respon a aquest nom. Però la versió menys poètica, probablement la certa, assegura que el títol en qüestió l’hi van posar els pinxos, els nois dolents, els ‘gamberros’ del barri. 

Sabien viure com petits califes, sense que els faltés un cartró de tabac i uns diners per contemplar amb menyspreu a través d’unes ulleres Ray-Ban de pur contraban. Això i moltes coses més ho explica perfectament Arturo San Agustín en la seva novel·la ‘En mi barrio no había chivatos’.

El cert és que allò de l’òstia té pes, com queda ratificat en el nom d’algun pesquer i en un restaurant ubicat a la plaça de la Barceloneta i de nom escarit: L’Ostia. No ens hem d’espantar, es tracta d’un local en què allò intencionadament antic quadra amb la mitja veritat del “sembla”, tot segons una estètica propenjsa al políticament correcte. Les barres llargues també empenyen a les tapes, en aquest cas d’un nivell superior a l’habitual en aquesta terra que també podria dir-se de l’òstia per altres motius ben evidents.

Aliment bàsic

Notícies relacionades

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

El bus esborrat per Google Maps quadruplicava la mitjana de viatgers

En aquest bar plantegen plats d’antigues ressonàncies d’aquesta península. Hi ha la bomba de la Pepa, les patates braves amb carn, originals d’aquest establiment, i els calamars a la romana, ben coberts en una pastina, passats per ou i fregits sàviament.

De taverna són les tapes fonamentades en les sardines, aliment bàsic de l’estiu en aquest barri abans de convertir-se en objecte de culte turístic. A L’Òstia la serveixen en escabetx i amb un suau toc de taronja que m’agrada emparentar amb antigues receptes sicilianes, mentre elverat, un altre peix blau, també en escabetx, manté suculència entre aromes de cítrics. Evidentment, les sardines també es poden demanar a la planxa com a contrapunt als musclos de roca, la menja barata de la Barceloneta eterna. Són l’òstia.