Barcelona honra les dones de la presó de les Corts

Can Duran era una masia senyorial que s’aixecava a les Corts, just on ara s’alcen uns coneguts magatzems de la Diagonal. Planta quadrada, capella, sostre pla coronat per una torre quadrada i jardins amb xiprers centenaris, així era la finca que van erigir els marquesos de Peñalver el 1743. A finals del XIX, la propietat va acabar en mans d’un orde religiós amb la condició de donar empara i instrucció a joves esgarriades i nenes òrfenes. I el 1936 va ser confiscada per la FAI per ser destinada a presó de dones, funció que va continuar exercint durant la dictadura. Fins al 1955. És així com el que va ser casa pairal va acabar albergant un dels pitjors i més repressius i insalubres penals del país: la presó de dones de les Corts. De la construcció no queda cap vestigi; de la memòria en quedava poc. La por i la vergonya –l’estigma de ser roja, dona i ex-presa– va córrer un espès vel sobre la infausta història de la presó. Va ser així fins al 2013, quan la Plataforma Futur Monument de la Presó de Dones de les Corts es va posar en marxa per no oblidar.

Ara han aconseguit el que pretenien: recuperar la memòria i evitar que es perdi. Des de la setmana passada que les màquines treballen a la cantonada dels carrers de Joan Güell i Europa, el que abans van ser horts de la masia i la presó acollirà un monument que no només serà homenatge sinó també memòria. “Les dones som com les pedres: fortes i dures, tenim molta història dins i la farem reviure”, paraula de Maria Victòria Garcia, una de les impulsores del memorial. La referència a les pedres no és fútil, ja que l’espai, a més de cinc tòtems informatius amb imatges històriques i les paraules ‘dona’ i ‘presó’, albergarà sis grans pedres d’escullera vingudes de sis punts diferents del país. “La nostra vocació és ampliar. Amb la nova proposta i la nova escala monumental volíem arribar a tota la xarxa social de la Península”, afirma Núria Ricart, autora del monument juntament amb Jordi Henrich i Fernando Hernández. El motiu de tan llunyà horitzó és que les preses que va acollir les Corts van arribar de diferents punts d’Espanya.

202.696 euros de pressupost

Notícies relacionades

Els colors reals del drac del parc Güell

El més professional dels aficionats

De Madrid, d’on eren moltes de les recluses, prové el bloc de granit blanc; d’Almeria arribarà el marbre que recordarà les criatures que també van habitar en el penal; el gres de Montuïc farà referència a les 11 presoneres que van ser afuselladesal Camp de la Bota mentre que de Lleida és el bloc que homenatjarà moltes de les dones de la província detingudes per estraperlo. A una noia que va morir de gana honra el marbre vermell de Múrcia, i de Maria Salvo, un dels testimonis encara amb vida que va passar 16 anys empresonada, parlarà la pedra rosa de Segòvia. Una “memòria que no ha de perdre’s i que és important recordar” per no tornar a caure en la trampa, segons el parer de Garcia, que no dubta a qualificar la presó d’“un lloc horrible, amb polls, gana, humitat i brutícia” mentre recorda una desgraciada anècdota: “les preses dormien a terra i com que eren tan estretes, per girar-se una donava l’ordre: ‘a la dreta’, i totes es giraven alhora”.

La inauguració del monument està prevista per a l’octubre i el seu cost ascendirà a 202.696 euros.