Memòries de la Teixonera, un barri que els veïns van aixecar amb les seves mans

Just sota del mercat de Vall d’Hebron, on les màquines treballen sota l’abrusador sol de finals de juliol en el cobriment de la ronda de Dalt, resisteix dempeus la que va ser l’última bòbila de Barcelona; a l’incandescent interior del qual els seus treballadors "li veien la cua al diable" segons expliquen alguns al delicat documental ‘Amb les nostres mans’,que narra com un grup d’homes i dones humils van aixecar un barri sencer. Espatlla amb espatlla. Cap de setmana a cap de setmana, amb les mateixes dosis d’esforç que de solidaritat. I ho van fer, en gran part, amb els maons que es fabricaven en aquella bòbila i amb la sorra que anaven a agafar al Besòs per fer el morter.

"Volem recuperar el record d’una generació de valents, gent que ho va passar molt malament durant la postguerra i va tirar endavant els seus fills. Persones que no tenien estudis, la majoria, però tenien grans dosis de sentit comú. Perquè teníem un barri deteriorat, entre cometes, seguint els estàndards que tenim avui dia, però era un barri de persones, de persones que valien moltíssim", evoca emocionada a la mateixa pel·lícula Araceli Azuaga, veïna de la Teixonera i membre de la Taula de Memòria, on va néixer el documental i tot un programa de recuperació de la memòria popular d’un barri del qual fins ara no hi havia pràcticament res escrit, però sí ganes, imatges escampades per les cases dels veïns i alguns tresors, com les gravacions d’Anselmo Sánchez.   

Com tants veïns de la Teixonera, Anselmo doblava la jornada. Al matí treballava al taller i a les tardes, d’operador de cine, la seva gran passió. El que el feia especial era que, els caps de setmana, mentre aixecaven la casa familiar entre barrancs, immortalitzava el procés amb la seva càmera. Les seves pel·lícules han servit de base per a aquest documental i per a l’impressionant mural que, en el marc del programa de recuperació de la memòria popular dels barris de muntanya –el mateix procés que en la Teixonera s’ha fet en paral·lel a Sant Genís dels Agudells– l’artista urbà Roc Blackblock Roc Blackblock ha pintat en una gran paret mitgera a la sortida del metro del barri pelcarrer d’Arenys, la principal artèria del barri, i a pocs metres de la casa de la família Sánchez, el procés de construcció de la qual reflecteix l’obra.

Històries locals

El mural, el disseny del qual va ser consensuat per la vintena de veïns que componen la Taula de Memòria impulsada des del Pla de Barris, a més de ser un homenatge als veïns que van aixecar amb les seves mans el barri, trenca amb els estereotips de gènere, mostrant dues dones aixecant el material per a l’obra i un home amb un nen en braços. "Era el més habitual, que les criatures correguessin per aquí, saltant entre les muntanyes de sorra, mentre els adults treballaven en la construcció de les cases", recorda Isabel Notó, nascuda a la Teixonera, a la casa familiar aixecada pel seu avi les escriptures del qual, de l’any1924,  conserva. "El que més m’agrada de la pintura, que ha quedat impressionant, és el referent del Tibidado darrere, és un símbol molt nostre", opina. 

Juntament amb l’Araceli, la Isabel és una de les veïnes que es farà càrrec de cuidar i fer créixer l’arxiu creat durant aquests mesos gràcies al treball fet per la Taula i coordinat per l’equip d’antropòlegs de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). "Es tracta d’un procés comunitari de reivindicació d’històries locals, sovint menystingudes, però que són part fonamental de la història de Barcelona", assenyala Mariona Prat, cap de projecte del Pla de Barrios al territori, qui assenyala que l’arxiu fotogràfic de la ciutat hi havia una sola imatge del barri. "Ara volem parlar amb ‘el professor’, que tenia l’acadèmia Manpar, per Manuel Paricio, el seu nom tot i que tots el coneixem com el professor i per ell va passar tot el barri," prossegueix una apassionada Isabel, carregada d’idees.       

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

LaIsabel és, de fet, autora del poc que fins al moment havia escrit sobre el barri. Aficionada a l’escriptura, havia publicat la novel·la curta 'Cuatro estaciones’ un homenatge a la seva família que era també una crònica oficiosa de la vida en aquest barri de muntanya a mitjans dels 60 del segle XX. És també una de les veïnes que ha aportat més fotografies a l’acabat de crear fons documental –ordenat i digitalitzat per l’OVQ– i una de les protagonistes del diari en paper 'Barris Muntanya, una ruta a peu per la memòria popular de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera'. Una cuidada publicació que, a més de tota la història del barri treballada a la Taula de Memòria, recull les 12 imatges de l’exposició 'Barris Muntanya, en la qual es repassen des de les lluites veïnals que han marcat la construcció del barri, més enllà de les cases; com el moment que l’associació de veïns de Sant Genís va ocupar el 1978 la Casa Groga per reivindicar un equipament per al veïnat o quan els veïns 'van segrestar' l’autobús 19 per protestar per la falta de transport en la part alta del barri, el 1995. La mostra –en la qual també han col·laborat veïns com Lluís Cercós, molt vinculat a la parròquia, o Sílvia Ceacero, presidenta de la comunitat de veïns en la qual han pintat el mural–, s’exhibeix en 12 punts entre els dos barris, als llocs exactes (o gairebé) en els quals es van fer les fotografies.

A més de les pel·lícules d’Anselmo  i els escritsde la Isabel,  el treball ara sistematitzat –i també disponible en dues pàgines web, una per cada barri– té una tercera llavor que és de justícia reivindicar. Un primer documental sobre la història del barri fet en el 2010 pel també veí Jordi Romero, l’ara director d’'Amb les nostres mans', documental que és recomanable veure fins al final per no perdre’s la rumbera 'Totxo a totxo', enganxosa banda sonora original interpretada per Rumba Alborada, grup de referència del veí Carmel.