Els narcopisos i la marihuana entren a la Mina

La Mina ja no és el que era. I tot i que l’antic barri dels anys 80 no va ser mai una ganga, els veïns confessen que abans s’hi estava molt millor. Amb la boca petita, i emparats en l’anonimat, els que viuen o treballen aquí confessen que sempre s’hi ha venut droga, però ara la situació s’ha escapat de les mans. Hi ha fins i tot vivendes amb cultius clandestins de marihuana l’aroma de la qual es nota durant un simple passeig pel barri.

La repressió policial a Ciutat Vella ha redirigit els heroïnòmans barcelonins, i també molts estrangers, cap a la veïna Sant Adrià de Besòs, on arriben amb metro amb la línia 4 (fins a la parada de Besòs Mar) o en tramvia.  Molts, desesperats, es punxen al carrer o al pròxim parc del Besòs, i deixen rere ells un perillós rastre de xeringues utilitzades i tacades amb sang. Diverses entitats recullen, dues vegades al dia, unes 3.000 xeringues al mes.

Amb discreció

Hi ha més dades per a l’alarma. Per primera vegada, s’ha detectat a la Mina l’existència de narcopisos i també d’hivernacles casolans de marihuana. Els primers no són només els llocs on es compra la droga, que antigament es venia a peu de carrer, sinó on, a més, s’insta el ionqui que es fiqui la dosi que acaba d’adquirir, un fenomen importat del Raval que va alarmar enormement els habitants d’aquest barri.

Veïns, comerciants i professionals sanitaris de la Mina intueixen on són aquests narcopisos. La seva existència és innecessària ja que ja hi ha una sala de venipunció o narcosala als baixos del centre de salut. Pel que sembla, alguns narcotraficants prefereixen que el ionqui es punxi al seu pis ja que la transacció de diners i droga és més discreta si estan amagats en uns blocs immensos de pisos, tan característics de la part més vella del barri. I el toxicòman, sobretot el que ha arribat nou des del Raval, pot drogar-se sense sentir-se controlat pel sistema sanitari.

Descontrol

“L’existència dels narcopisos dificulta el control sanitari d’aquestes persones. El personal que treballa en el centre de salut ha d’entregar els equips amb la xeringa, una goma i la cullera a toxicòmans que els reclamen per portar-los ells mateixos a aquestes vivendes. També s’emporten recipients per a les xeringues utilitzades”, diu un expert sanitari.

És a dir, si una part important dels ionquis acudeixen de deu del matí a vuit de la tarda a la sala de venipunció, on es poden drogar, dutxar-se i menjar alguna cosa, en condicions higièniques, d’altres s’aventuren a injectar-se sense uns mínims als narcopisos i fins i tot, en el pitjor dels casos, pels carrers de la zona o al pròxim parc del Besòs, preferiblement al costat de les vies del tren, a quatre passes de la comissaria dels Mossos.

10 hores oberta

Hi ha dades esgarrifoses. A la sala de venipunció del centre de salut de la Mina acudeixen una mitjana de 300 persones cada dia en les deu hores que està oberta. N’hi ha prou amb quedar-se davant de l’edifici per veure com els toxicòmans transiten per la vorera i es fiquen a l’edifici. Ho fan amb la seva dosi d’heroïna a sobre. A l’injectar-se allà, si sorgeix algun problema, com una possible sobredosi, poden ser tractats pel personal sanitari. A més, s’aconsegueix que es droguin a dins i que no abandonin la seva xeringa al carrer. El model es considera un èxit, però té les seves limitacions.

El problema es produeix de vuit de la tarda a dotze de la nit, ja que és quan no està obert el local, però sí una finestreta on s’entrega l’equip amb la xeringa. A partir de la mitjanit, ni això. “De nit, el toxicòman acaba punxant-se als voltants perquè la sala ja està tancada –explica un veí–. Hem trobat drogoaddictes asseguts amb la xeringa encara clavada a la parada d’autobús, a pocs metres de la narcosala”, afegeix aquest home que viu i treballa al barri des que, de nen, el van traslladar juntament amb la seva família des de les barraques de Montjuïc amb altres barraquistes de Barcelona. Aquell èxode dels anys 70 va originar el naixement de la Mina, l’embrió del que ara és.

Més investigació

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L’horari de la narcosala és un dels punts de controvèrsia. Salut assegura no disposar de mitjans econòmics per mantenir-la oberta 24 hores. No obstant, l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, va tornar a insistir en aquesta petició dimarts en la seva trobada amb el director general de Policia, Andreu Joan, i el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent.

En aquella reunió, els Mossos van anunciar que desplegaran cada dia, en torns de tarda i nit, una trentena d’antiavalots per controlar i registrar totes les persones sospitoses que entrin o surtin del barri. La mateixa operació policial inclou el reforç dels grups d’investigació amb agents de paisà i més patrulles uniformades. Tot a partir del pròxim dilluns, 29 de juliol. Entre altres missions, els agents antidroga s’encarregaran de la localització dels narcopisos i les plantacions domèstiques de marihuana.