El Museu Nacional preveu ocupar tot el pavelló Victòria Eugènia el 2029

A la tardor, el centre presentarà el cost i el calendari del projecte, que encara no té finançament

El seu director reclama que l'ampliació coincideixi amb una reurbanització i millora de Montjuïc

so7b2784

so7b2784 / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 2029 apunta a data important per a Montjuïc. Llavors es complirà un segle de la urbanització de la muntanya i del’Exposició Internacional que en va impulsar la transformació. Amb l’efemèride a l’horitzó, la Fira va presentar, a començaments d’any, el seu pla de remodelació de l’espai que ocupa a la muntanya i, també amb el centenari com a meta, aquest dilluns el Museu Nacional (MNAC) ha explicat el seu pla estratègic 2019-2022. En l’objectiu de la pinacoteca ha de respondre als temps actuals i continuar transformant-se per ser més social (arribar a tothom) i rellevant. Però per aconseguir-ho s’ha de créixer. Els metres es guanyaran a través del pavelló Victòria Eugènia. ¿La previsió? Tenir-ho tot ocupat el 2029.

L’ampliació no és un objectiu en si, sinó una eina imprescindible per desplegar el projecte. “És una necessitat física igual que els pressupostos o disposar d’un equip format”, en paraules del director del museu Pepe Serra. I la presa de l’obra de Josep Puig i Cadafalch no és nova, fa anys que es planeja (des que Serra va arribar al càrrec el 2012) i publicant-se, però ha sigut autoritzada ara pelpatronat del museu del qual formen partl’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament, propietari del pavelló. S’ha aprovat unànimement, una cosa important però que de vegades sembla poc vinculant, com mostra el conflicte generat per l’ampliació del Macba a la capella de la Misericòrdia que el consistori va intentar revertir després de la seva acceptació.

Fotografia aèria del Museu Nacional amb el pavelló Victòria Eugènia a l’esquerra.

15.000 metres quadrats de més

Hi ha intenció de créixer, però no hi ha ni calendari ni pressupost. Una cosa en què el museu es posarà a treballar a la tardor. Les administracions suggereixen que el Palau Nacional busqui part delfinançament en l’àmbit privat. Però des de la muntanya tenen clar que el gruix de l’import ha de sortir del pressupost públic, tant per l’ambició del projecte com per la titularitat pública del centre. D’entrada, només laGeneralitat té una partida compromesa de 3,6 milions. La resta està per definir. Sí que hi ha consciència general que l’obra s’ha d’emprendre per fases. La primera etapa passaria per baixar al pavelló les exposicions temporals, a poder ser el 2021 coincidint amb una mostra rellevant i d’àmbit internacional.

Guanyar metres és vital per al museu i el seu projecte. El palau que ocupa no es va construir amb la finalitat de ser galeria d’art, de manera que no hi ha espais per a les reserves i no es pot desplegar tota la col·lecció. És més, el projecte de trencar el marc cronològic i incloure l’art de postguerra i la segona avantguarda no es pot emprendre si el museu no creix físicament. Amb el pavelló Victòria Eugènia es guanyaran 15.000 metres quadrats que podrien ser el doble ja que l’altura de la construcció permet fer planta i pis. I amb l’ocupació del pavelló es guanyarà, també proximitat amb la ciutat.proximitat amb la ciutat Poder començar el museu a les Columnes de Puig i Cadafalch “serà un gir copernicà”, segons el parer de Serra, perquè la cota del museu l’allunya mentalment del ciutadà. “La llunyania no és un tema de distància, sinó d’altura”, ha afirmat el director.

Dignificar la muntanya

Notícies relacionades

Acostar el museu no és un tema fútil i, per tant, va acompanyat d’altres reclamacions que el Palau Nacional comparteix amb els altres equipaments que hi ha la muntanya (des de la Fundació Miró fins al Mercat de les Flors) i que passen perla transformació de Montjuïc, un espai de la ciutat pendent de reurbanitzar des de fa dècades. “Els dos projectes haurien d’anar lligats, tot el conjunt d’equipaments es beneficiaria de la millora”, ha apuntat Serra. La dignificació de l’espai contempla millorar els accessos, la seguretat, el transport, la il·luminació... De fet, no hi ha un aparcament públic, per exemple, ni un autobús que enllaci tots els centres culturals que s’escampen per la zona. “¿Som ciutat? Sí, ¿oi? Doncs a la ciutat hi ha papereres, bancs per asseure’s, vigilància...”, ha exclamat el director. La idea és presentar, a la tardor i juntament amb els altres veïns de la muntanya, un pla a l’ajuntament amb les necessitats de millora. Entre aquestes, una senyalització a la plaça d’Espanya que indiqui tot el que amaga Montjuïc, informació que en l’actualitat és totalment anecdòtica.  

L’efemèride del centenari és una bona excusa i un bon motiu per integrar-ho tot: el pla de transformació de la Fira, la millora de Montjuïc i el projecte d’ampliació. Però, si s’emprèn abans, molt millor per a la ciutat i per a la cultura.    

Temes:

MNAC