180 nacionalitats per a 1,65 milions de barcelonins

Malgrat tots els peròs, ja sabeu, sensació d’inseguretat, vivenda inassequible, contaminació, pèrdua de força econòmica i cultural... Barcelona continua sent atractiva. Així ho reflecteix l’últim cens, en data d’1 de gener del 2019, en què la ciutat suma 1.650.358 residents, la xifra més elevada des de 1991 (llavors eren 1.643.542), i que suposa un increment de 21.422 persones respecte al 2017, la pujada més alta dels últims 11 anys.

‘Atractiva’ no és un adjectiu gratuït, sinó que obeeix al fet que afavoreix el creixement de la ciutat no en la taxa de natalitat dels barcelonins (el saldo entre naixements i defuncions és negatiu, només el districte de Ciutat Vella va tenir el 2018 una resta positiva de 82 persones) sinó la migració, l’arribada d’aquells que escullen voluntàriament instal·lar-se per viure al pla que limita el Mediterrani, el Tibidabo, el Besós i el Llobregat.

Els italians, els primers

Així, en l’actualitat gairebé la meitat dels residents a Barcelona (49,9%) no han nascut a la ciutat i un de cada cinc habitants té nacionalitat estrangera: al capdavant hi ha els italians (36.276), seguits dels xinesos (21.658) i els pakistanesos (20.643). En total 179 (més l’espanyol) passaports diferents. Deu més que el 2015. I un número rècord que situa Barcelona entre les urbs més diverses quant a origen de la seva població. Una tendència que es va iniciar amb els grans fluxos migratoris de la primera meitat de la dècada passada i que es manté. El 1991 trobar estrangers pels carrers de Barcelona era gairebé anecdòtic, amb prou feines sumaven l’1,5% de la població total, al cens actual són 434.000 (26,3%) els nascuts fora del país i 333.516 (20,2%) els que mantenen la nacionalitat d’origen. Dos rècords més.

 

La multiculturalitat és un fenomen global de les metròpolis occidentals, però Barcelona té la seva pròpia especificitat: la importància de la població d’origen asiàtic –xinesos, pakistanesos i indis–, un fenomen que no es dona en altres ciutats del sud d’Europa com Madrid, Gènova i Roma. Amb tot, els italians són els més nombrosos i la comunitat que més va créixer el 2018 (4.776), tot i que aquí hi ha una mica de trampa: la tercera part d’aquests residents no són nascuts a Itàlia sinó que són originaris de l’Argentina, l’Uruguai, Veneçuela i el Brasil però amb ascendents al país transalpí.

La Clota, el barri amb menys passaports forans

Més curiositats de la immigració a la capital catalana: Barcelona atrau talent de la resta d’Espanya, joves que venen a treballar en sectors econòmics com el tecnològic o a cursar màsters després d’acabar la universitat; i talent de la Unió Europea, el 62,8% dels arribats del Vell Continent són joves amb una taxa de titulació superior a l’espanyola. La resta són dades anecdòtiques, com nacionalitats (San Marino, Oman, Djibouti, Belize i Bhutan) amb un sol representant o comunitats, com la georgiana, amb un grau molt alt de residents (3.529) en comparació a la població del país (3,7 milions).

I al contrari del que es pugui imaginar, la fotografia que dona el padró indica que a Barcelona no hi ha guetos, ja que els immigrants es reparteixen cada vegada més per tota la ciutat. Creixen a tots els barris menys a quatre (Diagonal Mar, Canyelles, Tres Torres i Pedralbes) i a 30 barris hi ha més de 100 passaports diferents; la zona de Barcelona amb menys representació forana és La Clota (a Horta-Guinardó), però tot i així acull 24 nacionalitats diferents. Tot i que sí que s’entreveuen tendències: els hondurenys solen decantar-se per Roquetes; els francesos i nord-americans per Les Corts i els russos per Diagonal Mar. En xifres absolutes els districtes de l’Eixample (61.546) i Ciutat Vella (52.214) són els que més forans acullen. En xifres relatives, també.

Júlia i Marc, els noms preferits

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

El padró municipal dona més dades, algunes de curioses, com els noms més escollits pels barcelonins per als seus fills (Marc, Pol, Àlex/Álex, Lucas i Pau) i filles (Júlia/Julia, Sofia/Sofia, Lucía i Martina), i altres que permeten fer una fotografia precisa de la població: hi ha equilibri entre homes i dones, la mitjana d’edat se situa en els 44 anys, el 31% dels domicilis està ocupat per una sola persona però augmenten les vivendes compartides (sobretot les que acullen tres, quatre i cinc individus), el 32,8% de la població major de 16 anys té estudis de grau superior, i creix el nombre de matrimonis i l’edat dels contraents. També hi ha 779 centenaris empadronats. 

Altres apunts destacables: ha augmentat el nombre de vivendes (2.000 més) i 92.410 barcelonins van canviar de domicili dins de la ciutat el 2018. Dues xifres altes que no poden atribuir-se a un sol motiu (la transformació de l’ús d’espais comercials, en el primer cas, i el preu dels lloguers, en el segon) afirmen els responsables del padró. Com diferents són les casuístiques (relloguers no declarats, entre d’altres) dels 12.986 censats que hi figuren sense domicili fix. Així és Barcelona.