Anar al contingut

ENQUESTA GESOP

La continuïtat de Colau divideix els barcelonins

La meitat de la ciutadania celebra la seva reelecció com a alcaldessa i l'altra meitat la rebutja

Un 43,2 dels enquestats es mostra més aviat satisfet i un 43,6% més aviat insatisfet

Toni Sust

La continuïtat de Colau divideix els barcelonins

Els barcelonins estan obertament dividits per la reelecció d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona, segons una enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) elaborada per a EL PERIÓDICO, que indica que la ciutadania està partida en dos: un grup que celebra que l’alcaldessa segueixi i un altre que no es congratula per això. No deixa de ser el reflex del resultat a les urnes. Tot i que la proporció és pràcticament d’un empat, els qui se senten més aviat insatisfets guanyen per quatre dècimes: suposen el 43,6% dels enquestats. Un 43,2% dels mateixos es declaren més aviat satisfets per la continuïtat de Colau. Un 13,1% dels enquestats no ho sap o no contesta.

La divisió és la resposta a la pregunta concreta del sondeig: ¿Està més aviat satisfet o més aviat insatisfet que Ada Colau torni a ser alcaldessa de Barcelona? 

Edat, gènere

Per gènere, existeixen matisos. Tot i que no per una gran diferència, la majoria dels homes, un 45,6% davant un 43,8%, es mostren més aviat insatisfets perquè Colau segueixi. Entre les dones la proporció és inversa, tot i que més ajustada: un 42,9% celebra que l’alcaldessa repeteixi i un 41,9% expressa la seva insatisfacció.

Per edat, els més joves estan més satisfets per la continuïtat de Colau: així ho declara la franja de 16 a 29 anys (42,9% més aviat satisfet, 37% més aviat insatisfet). La franja següent, entre 30 i 44 anys, és de molt la més favorable a l’alcaldessa: un 54,7% aplaudeix la seva reelecció i un 34,5% la viu amb desassossec.

La franja d’edat que més satisfacció mostra davant la reelecció de Colau és la de 30 a 44 anys

I entre els més grans, el sentit és el contrari. Un 56,9% dels barcelonins que tenen entre 45 i 59 anys estan més aviat insatisfets per la continuïtat de Colau, davant un 38,9% que estan més aviat satisfet. Entre els ciutadans amb més de 60 anys la proporció és d’un 45,2% d’insatisfacció i un 36,5% de satisfacció.

Els partits i el procés

Entre els barcelonins que es declaren independentistes, un 57,8% es mostra més aviat insatisfet i un 35,6%, el contrari. Entre els no independentistes, és al revés: un 48,1% se n’alegra i un 35,9% no ho fa. Poques sorpreses en l’opinió que suscita Colau entre els votants dels diferents partits. Els de Catalunya En Podem (a l’enquesta s’ha preguntat en funció d’aquestes sigles, si bé la candidatura a la ciutat és la de Barcelona en Comú) es mostren massivament satisfets perquè segueixi: un 95,2% així ho manifesta.

La màxima insatisfacció es registra entre els qui simpatitzen amb JxCat: un 70,7% així ho declara, davant un 25,5% que es declara satisfet (que no faltaran els postconvergents que celebrin que ERC perdés la carrera de l’alcaldia). Entre els republicans, un 57,5% està més aviat insatisfet i un 35,7%, més aviat satisfet. 

La regidora serà al capdavant de la ciutat fins al 2023, tret d’algun imprevist, i sumarà així vuit anys a la plaça on va viure el seu pas de l’activisme a la política. Barcelona en Comú no va guanyar les municipals, ho va fer ERC per 4.800 vots, amb els mateixos regidors que els comuns, 10. Contra el pronòstic inicial, Ernest Maragall es va quedar sense la vara de comandament que ja assaboria i Colau va tancar una aliança amb el PSC, per tornar a compartir el govern de Barcelona, després de fer-ho un any i mig durant el mandat anterior. El baròmetre municipal va revelar que els barcelonins que recolzaven un pacte entre Barcelona en Comú i ERC, un 20,3% del total, doblen els que recolzen el pacte entre BComú i el PSC, un 10,3%.

La investidura

L’alcaldessa, la primera en ser elegida sense haver guanyat les eleccions, va aconseguir repetir gràcies a un desenllaç també inèdit: Colau i els seus socis socialistes només sumen 18 regidors i per tant en faltaven tres per assolir la majoria absoluta i blindar la seva investidura. Els va rebre del grup de Manuel Valls. Un reconeixement que va resultar visiblement incòmode per a l’exportaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

El 57,8%dels independentistes, estan més aviat descontents que l’alcaldessa segueixi

Tot el citat es va produir entre el 26 de maig, dia en què es van celebrar les eleccions municipals, i el 15 de juny, quan va tenir lloc la constitució del nou govern de Barcelona i la investidura de la seva alcaldessa, que la va viure amb un notable neguit. Tot i que la veritable tensió es va viure al carrer, a la plaça de Sant Jaume, on independentistes frustrats perquè ERC quedés fora del govern van acudir a protestar –en alguns casos amb una virulència molt especial– mentre que partidaris de Barcelona en Comú aplaudien la reelegida.

El sondeig

El resultat del 26 de maig no deixa de ser la culminació d’una tendència per la qual el partit que guanya les municipals a Barcelona ho fa cada vegada amb menys avantatge: Joan Clos va sumar 15 regidors el 2003 i Jordi Hereu, 14 el 2007, els mateixos que Xavier Trias el 2011. El 2015, Colau va superar la marca, a la baixa. Va governar amb 11 regidors. El 2019 es va tancar el cicle: el guanyador es va quedar en 10 regidors, com la segona llista, i ni tan sols ha aconseguit governar.

Fitxa tècnica

–Tècnica: Entrevistes presencials
.–Univers: població major de 16 anys, resident de Barcelona i que porti almenys un any vivint a Barcelona
.–Nombre d’entrevistes: 400.
–Mostreig: Estratificat per districte. Selecció aleatòria d’individus amb quotes creuades de sexe i edat.
–Error de la mostra: +/- 5% per a un nivell de confiança del 95% i p=q=0,5.
–Treball de camp: de l’1 al 5 de juliol del 2019.

Temes: Ada Colau