Anar al contingut

INVESTIGACIÓ POLICIAL

La màfia pakistanesa del Raval imposava als seus camells el pagament de 25.000 euros

L'organització criminal ocultava una xarxa de tràfic d'éssers humans obligats a vendre droga en domicilis ocupats

La xarxa, que es va moure per 100 narcopisos, tenia regles estrictes i aquells que s'hi resistien eren brutalment castigats

Guillem Sànchez

La màfia pakistanesa del Raval imposava als seus camells el pagament de 25.000 euros

Ferran Nadeu

L’organització criminal desarticulada dijous passat al barri del Raval de Barcelona estava integrada per una cinquantena de ciutadans d’origen pakistanès que explotava compatriotes obligant-los, per la força, a vendre droga als narcopisos. Amb l’operació Suricat, saldada amb 54 detinguts, no només va caure una xarxa de narcotraficants sinó també un engranatge de tràfic d’éssers humans. Els traslladaven per diferents rutes que connectaven el Pakistan amb Barcelona i a l’arribar a la capital catalana els comunicaven que havien contret amb l’organització un deute, que podia oscil·lar entre 12.000 i 25.000 euros, segons fonts policials consultades per EL PERIÓDICO.

Aquest deute havien de tornar-la treballant per a ells venent marihuana, cocaïna, pastilles o estimulants sexuals als turistes. La xarxa els volia sobretot per treballar de captadors. La seva funció era buscar compradors a peu de carrer i podien fer-ho esperant en cantonades de carrerons transitades o aparentant ser simples venedors ambulants de llaunes de cervesa que, quan entaulen una conversa amb els clients, els preguntaven si volien 'alguna cosa més’. Si algun turista acceptava, els captadors l’acompanyaven fins a pisos controlats per l’organització que aprofitaven el principi d’inviolabilitat dels domicilis per dur a terme el mercadeig.

Violència extrema

Per controlar els treballadors, l’organització, segons les indagacions de l’equip conjunt d’agents de Ciutat Vella dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana i també de l’UCRIF del Cos Nacional de Policia, no dubtava a fer servir una violència extrema. Tant contra els que es negaven a convertir-se en camells al seu servei com contra els que es desviaven de les instruccions que imposava la cúpula.

L’entramat tenia regles i no respectar-les era tan greu com resistir-se a participar. Durant els mesos que ha durat aquesta investigació, els policies han tingut constància de sis pallisses patides per víctimes explotades. Alguns dels represaliats van patir lesions greus per arma blanca. Que els policies tinguessin constància d’almenys mitja dotzena de reprimendes violentes contra ‘empleats’ díscols significa que la xifra real de víctimes que ha causat aquesta organització podria ser sensiblement més alta. Els incidents coneguts sovint ho eren perquè havien ocorregut a la via pública, tot i que fins ara no havia transcendit que no formaven part de l’enfrontament lliurat durant els últims mesos entre grups de llauners rivals en pugna per aconseguir el control de les zones cèntriques de la ciutat més freqüentades per turistes.

Més de cent pisos

El concepte 'narcopís’ va emergir a començaments de l’estiu del 2017, quan van començar a proliferar pel Raval, i voltants, domicilis ocupats amb la finalitat de vendre al seu interior heroïna i oferir alhora un espai perquè els toxicòmans poguessin injectar-se la droga sense necessitat de sortir al carrer. Aquell fenomen, que va desenterrar imatges d’heroïnòmans més pròpies de la Barcelona dels 80 i va devorar desenes d’escales veïnals, va acabar sent engolit per la màfia dominicana i aquesta, al seu torn, ho va ser per l’’operació Bacar’ dels Mossos el 29 d’octubre del 2018, data que va posar fi a l’epidèmia iniciada un any i mig abans. La xarxa pakistanesa desarborada dijous passat, que havia reculat fins a pràcticament desaparèixer del Raval acovardida per la violència dominicana, va recuperar terreny i s’havia apropiat del negoci dels narcopisos entre finals del 2018 i fins al 20 de juny, dijous passat. Tot i que també venia heroïna, havia après la lliçó –omplir els espais comunitaris de toxicòmans atreia la policia– i eren molt pocs els domicilis que funcionaven com a sales de venipunció clandestina. Els pakistanesos s’havien especialitzat a vendre drogues a turistes que volien 'cremar' la nit barcelonina i l’impacte que la seva venda al detall tenia per als blocs en els quals havien niat era menor per als veïns que els narcopisos dominicans. 

L’organització pakistanesa tenia una gran capacitat per ocupar domicilis abandonats, la majoria propietat d’entitats financeres, que sempre acaben demostrant que preocupar-se per expulsar els ocupes no és una prioritat. Irrompien als immobles per la força, canviaven els panys i els convertien en magatzems de droga o en llocs en els quals rebien els turistes captats al carrer pels llauners. La investigació ha aconseguit acreditar que per les mans d’aquesta xarxa han passat més de cent pisos diferents utilitzats per a la venda de substàncies estupefaents. Han sigut més de cent en total però en cada moment la màfia no ha tingut operatius més d’una trentena. Cada vegada que els propietaris els feien fora d’un, n’ocupaven un altre, en qüestió d’hores.

Tretze a la presó 

L’objectiu de l’’operació Suricat’ era desarticular per complet l’estructura a la qual considerava una organització criminal que cometia delictes de tràfic d’éssers humans i contra la salut pública. El dijous 20 de juny van participar més de 1.000 agents en un dispositiu que va començar a les 16.00 hores de la tarda, precisament per assegurar-se que irromprien als immobles a una hora en què trobarien tots els sospitosos ‘in fraganti’. Es van practicar més de cinquanta detencions però alguns van sortir en llibertat abans de passar a càrrec del jutjat d’instrucció 16 de Barcelona.

Dels 37 arrestats que sí que van haver de declarar davant el jutge que guia, sota secret de sumari, les diligències, 13 van entrar preventivament a la presó. Aquests 13 formaven part de la cúpula de l’entramat. La Policia Nacional va arrestar 21 persones en aplicació de la llei d’estrangeria. Es van intervenir 3 quilograms de cocaïna, 2 quilograms d’heroïna i més de 2.000 pastilles. Hi va haver registres, a més de fer-los a Ciutat Vella, epicentre de la investigació, als districtes d’Horta, Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Andreu.

"Els que trafiquen són minoritaris"

"En totes les comunitats, també en l’espanyola, hi ha gent que ven droga". Ho diu, amb evident enuig Javed Ilyas, el president de l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Barcelona, en relació amb l’organització criminal desarticulada al Raval. Ilyas critica que per detenir aquestes 54 persones, totes d’origen pakistanès, s’hagi "mobilitzat" mil policies. "[Els detinguts] no tenien pistola, no parlaven castellà. I tot surt en tots els mitjans de comunicació. És una broma", lamenta Ilyas, que assegura que la major part dels pakistanesos són gent "treballadora" que està en "botigues d’alimentació o en la construcció" i que busca "sortir de la pobresa". "Els que es dediquen a la droga són minoritaris". 

Ciutat Vella, les 46.119 persones d’origen estranger residents representen el 45,1% del total de població del districte, un percentatge molt superior al de la mitjana de Barcelona (17,8%). Per barris, la concentració de residents d’origen estranger més gran es troba al Raval, que en té més de la meitat del districte (51,6%). Per orígens, els pakistanesos representen el 13,7% de les persones estrangeres del districte i, en el cas del Raval, la cinquena part d’aquestes (20,1%). També destaquen la població italiana i filipina, amb un 11,2% i un 10%, respectivament, del total de població d’origen estranger del districte.