Barcelona i nou ciutats s'uneixen contra la nova onada de lloguer turístic il·legal

El fenomen del turisme de masses és tan global i accelerat que Barcelona, com altres destinacions urbanes, es veu literalment superada a l’hora de posar ordre en tots els negocis i serveis que afloren abans que les mateixes normatives. Va passar primer amb els pisos turístics, que van créixer sense control fins que es van regular, i està passant ara amb el nou fenomen de les falses habitacions per dies, que en molts casos ja no són a casa de particulars sinó que ocupen pisos sencers on no viu cap amfitrió, aprofitant el buit legal sobre això. En aquest marc, l’ajuntament s’ha aliat ara amb nou ciutats més per intentar frenar la invasió de llits turístics que contribueixen a la gentrificació i afecten l’accés a la vivenda habitual. Juntes s’han mobilitzat per aconseguir a Brussel·les una legislació europea que doni més armes als municipis per afrontar-lo.

En el mateix bàndol hi ha, de moment, Barcelona, París, Berlín, Amsterdam, Viena, Brussel·les, Munic, Bordeus, Cracòvia i València. Des de fa mesos col·laboren per compartir les seves experiències i iniciatives, però ara han reaccionat unànimement davant d’un recent dictamen preliminar de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que defensa que el servei que ofereixen plataformes com Airbnb és propi de la societat de la informació i de la llibertat de prestació de serveis. Responia a un cas presentat per un tribunal de París sobre Airbnb Irlanda. D’aquesta manera, les ciutats ara aliades interpreten que aquests negocis "no tindrien pràcticament cap responsabilitat a l’hora de garantir que es compleixin les normes sobre el lloguer que s’ofereixen en aquestes mateixes plataformes". En un manifest conjunt de les 10 ciutats, temen que aquesta actitud augmenti "el lloguer turístic de vivendes a gran escala, cosa que perjudicarà encara més el nostre vulnerable mercat de la vivenda i l’habitabilitat a les grans ciutats".

La regidora d’Urbanisme, Janet Sanz, recorda que complex que va arribar a ser tenir accés a les dades d’Airbnb i altres portals per  poder sancionar els titulars de pisos turístics il·legals, així com poder exigir a aquests que no anunciessin pisos sense número de registre que acredités la seva llicència d’activitat. "Ara moltes envegen el cas de Barcelona per haver pogut imposar multes i perseguir l’activitat il·legal gràcies a la llei de turisme, que dona eines d’inspecció i sanció als ajuntaments”, relata. De fet, des del 2016, quan va començar el pla de xoc local, s’ha ordenat el tancament de 5.429 apartaments turístics sense permís. D’aquests, fins a meitat del maig passat uns 1.800 havien tornat a tenir ús residencial tradicional. També s’ha aconseguit que les plataformes hagin eliminat uns 5.800 reclams il·legals.

No obstant, la normativa "es queda obsoleta perquè les plataformes es mouen" i busquen noves vies de negoci. En aquest marc, ha irromput amb força el fenomen dels pisos llogats sencers però per habitacions, la qual cosa permet que s’anunciïn com a "habitacions per dies", suposadament a casa d’un amfitrió i en l’àmbit de l’anomenada economia col·laborativa, que no es multa i està en via de ser regulada. Però en cada vegada més casos és una trampa. No hi ha cap propietari residint-hi, de manera que es tracta d’operadors que abans explotaven pisos il·legals i com que ja no els poden anunciar ara recorren a aquest truc. El resultat són vivendes que funcionen com pensions, de les quals ja se n’han detectat més de 170 casos, com va avançar EL PERIÓDICO.

Seguiment complicat

Aquesta nova dinàmica complica moltíssim la detecció, inspecció i abordatge. Fa un any Sanz ja va reivindicar a Brussel·les un marc comunitari que permetés frenar la proliferació sense control de llits turístics a les ciutats. "Tenim eines del segle XIX per combatre fenòmens del segle XXI", raona la regidora, convençuda que es pot aplicar normes comunes que respectin a cada territori, però imposant uns "mínims". S’evitaria així no només aquesta amenaça contra la vivenda residencial, sinó també casos de blanqueig de capitals i tributació en paradisos fiscals per part d’algunes empreses i operadors, afegeix.

Amb aquest mar de fons, aquesta setmana les 10 ciutats han firmat una declaració i mantindran reunions amb els comissaris europeus per promoure el nou enfocament. Està prevista una trobada al setembre per planificar tots els passos a seguir. En el cas de Barcelona, el consistori se sent avalat perquè les normes locals "no contradiuen la normativa europea de serveis", i són algunes les sentències que demostren que el pla especial urbanístic d’allotjaments turístics de Barcelona és vàlid, manté Sanz.

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

Al llarg dels últims tres anys, s’han tramitat 7.024 expedients sancionadors i dictat 301 precintes quan es desobeïa l’ordre de tancament. Però el camí jurídic que acompanya cada cas és complex i no pocs advocats s’han especialitzat en la matèria a Barcelona, els quals han aconseguit desarticular expedients que no provaven al cent per cent l’activitat il·legal.

Amb les habitacions, fins ara impera l’alegalitat, després de diversos anys a l’espera d’un nou decret de turisme que segueix en els llimbs i que, de nou, podria haver caducat abans de veure la llum, ja que no contemplava la picardia de les falses habitacions. Per això, l’ajuntament insisteix a reclamar el Govern que replantegi l’ordenació d’aquest servei turístic, limitant l’activitat i preveient mesures de control.