Colau rep l'aval dels activistes de BComú i optarà a la reelecció

Falta una setmana. El pròxim 15 de juny es constituiran tots els ajuntaments, i entre aquests, el de Barcelona. La sessió del plenari al consistori de la capital catalana començarà a les cinc de la tarda i comptarà amb un president de la mesa d’edat que no serà Ernest Maragall, tot i que li tocaria perquè és el més gran del plenari. Els candidats a alcalde s’estalvien aquesta tasca. D’experiència no li’n falta: Maragall ja ha sigut president de mesa d’edat dues vegades: una al Parlament, el 2018, i una altra en el mateix ajuntament, quan era regidor, el 1999. Aleshores tenia 56 anys.

A vuit dies per a la cita, està confirmat: Ada Colau optarà a la reelecció com a alcaldessa de Barcelona. Així ho ha decidit el plenari del partit aquest divendres. Semblava impensable la nit de les eleccions municipals. Es diria que per a ella ho era, assistint a l’emoció del seu rostre, després de veure certificada la derrota en mans d’ERC per 4.800 vots, un mil·límetre de distància electoral. Com ha canviat el conte.

Votació a La Sedeta

La direcció de Barcelona en Comú, que fa dies que defensa un govern tripartit amb els republicans i el PSC –una aliança que en cap moment ha tingut aparences de convertir-se en una realitat–, va anunciar dijous que proposaria al seu plenari d’activistes que Colau es presentés a l’alcaldia.

Era la clau de l’última porta d’una operació que s’ha anat consolidant, l’única manera d’aconseguir que l’alcaldessa en funcions mantingués el càrrec: un pacte amb el PSC, amb els vots afegits de Manuel Valls en la investidura. Els activistes de BComú han votat a favor que Colau intenti mantenir la vara de poder.

Ho han fet a La Sedeta, en una reunió a la qual han assistit centenars dels gairebé 2.000 activistes que té BComú. Davant la resolució presentada, 457 activistes hi han votat a favor i 27 en contra. Alguns han rebut Colau al crit d’“alcaldessa”. A mà alçada, tret dels que s’han quedat fora de la sala, que ho han fet en urna, els assistents han votat un text que indicava que el 26 de maig “la ciutadania va donar un mandat clar de configurar un govern d’esquerres a Barcelona, donant un 64% de vots i una majoria àmplia de 28 regidors” a ERC, BComú i el PSC, que denunciava el “veto” d’aquests dos partits a l’acord, que considerava que “la millor manera” d’apostar per aquest tripartit “és liderar-lo” i que en conseqüència optava per presentar Colau a la reelecció. 

Corbacho, Maragall i la mesa d’edat

D’aquí a vuit dies, el president de la mesa d’edat serà Celestino Corbacho, antic dirigent del PSC i avui regidor del grup que sortirà de la candidatura de Manuel Valls. L’exprimer ministre francès va aconseguir només sis regidors en les eleccions del 26 de maig. Un fiasco, segons totes les opinions. I, no obstant, un parell de setmanes després és gairebé el guanyador d’aquestes eleccions. Perquè tot apunta que els seus vots, que va oferir “gratis”, tot i que gairebé res en la vida ho acaba sent, faran alcaldessa Colau, tret de sorpresa majúscula.

I això serà possible perquè Colau ha fet una aposta pragmàtica, que s’assembla més a la vella que a la nova política, si que és que n’existeixen dues i no n’hi ha una de sola. L’aposta li servirà per desbancar el guanyador de les municipals, Maragall. Tot i que per a Barcelona en Comú, el republicà no és ja el guanyador de res. Tan sols un dia després de les municipals, els comuns van adoptar un nou escrutini de resultat: “No ha guanyat; hem empatat”.

Els números dos i tres de la llista de Colau, Joan Subirats i Janet Sanz, han comparegut per afirmar que BComú continua apostant pel tripartit impossible. I, com tot dirigent del partit, no han contestat a la pregunta de si es deixarien votar per Valls. L’única manera d’evitar-ho és que Colau no es presenti a l’alcaldia.Ho pot anunciar el mateix dia 15, en el plenari de constitució. Maragall li ho ha demanat: s’ha reunit amb ella i l’ha instat a no presentar-s’hi i no acceptar així un recolzament que ell considera inacceptable, apel·lant al judici als polítics presos pel procés: “¿Amb qui estarà Colau? ¿Amb les víctimes o amb els escarcellers?”, s’ha preguntat.

Sense consulta interna

Es preveu que el PSC sigui un actor principal en aquesta pel·lícula, sobretot durant el mandat. Per recolzar la investidura de Colau, els socialistes reclamen tancar abans un pacte de govern. Continuen dolguts per com van ser expulsats del seu anterior acord amb Colau, pel recolzament del PSC a l’aplicació del 155.

Però Barcelona en Comú afirma que ja no hi ha temps per tancar un pacte de govern, perquè, si ho fa hauria de plantejar una consulta interna per validar-lo, i argumenta que el calendari ho impedeix abans del 15 de juny. L’estratègia de Barcelona en Comú té caires d’escacs d’alt nivell: si arriba el dia i no hi ha pacte de govern, ¿com podria el PSC no votar-la i permetre així que Maragall, l’independentista, sigui alcalde?

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

Si és cert que un grapat d’empresaris es van conjurar perquè Valls es presentés a Barcelona contra Barcelona en Comú i l’independentisme, almenys han rendibilitzat la meitat de la inversió. I potser més. Perquè Colau només suma 18 edils amb el PSC. En necessitarà tres més per assolir la majoria absoluta o l’abstenció dels sis de Valls per guanyar per majoria simple. Per la qual cosa Valls pot ser qui acabi convertint-se en l’àrbitre, fins i tot, en el VAR, del pròxim mandat.

És clar que altres escenaris continuen sent possibles, tot i que no probables: que ERC, BComú i el PSC pactin el tripartit en qüestió. Que Colau renunciï a la investidura i pacti amb ERC.  Que Maragall i Colau es reparteixin l’alcaldia dos anys cadascun. O que en la votació del 15 de juny, secreta i amb urna, alguna mà diabòlica canviï el seu vot i, així, la majoria.