¿Què ha passat perquè els barris del Besòs es passin del morat al vermell?

Dani Ruiz té 19 anys, les idees clares i l’orgull de la Trini pels núvols. Implicat en el teixit associatiu del barri des que té ús de raó, que és des de ben petit, és un dels ideòlegs de Maletas Viejas, associació de joves de Trinitat Vella, un dels barris amb la renda familiar més baixa de Barcelona i de l’eix Besòs que Colau va marcar a la seva agenda com a prioritat absoluta tot just arribar al poder el 2015 i els veïns del qual li han donat l’esquena. A diferència del que va passar fa quatre anys, els 'comuns' no han guanyat a cap dels barris de la vora del riu, que s’han tenyit del primer a l’últim del vermell de Collboni. Si finalment hi ha un canvi d’alcalde, fins al dia 15, qui sap, Ruiz li demana que continuï portant la Mercè al barri. "No podem ni volem perdre una programació com la que hi ha hagut els últims anys al parc de la Trinitat. L’aposta per descentralitzar la Mercè no només va ajudar a dinamitzar el parc, va donar a conèixer el barri a la resta de la ciutat", explica el jove militant de la Trini, que no pot parlar del seu barri amb més passió, enclavament que defineix com un lloc en el qual "els que se’n poden anar, se’n van, i els que necessiten arribar-hi, hi arriben". No és el seu cas. Ell no només no se’n va, sinó que lluita cada dia per ell. "Aquí sempre ha sigut així –apunta–, no ens n’ha quedat cap altra". 

Sobre els motius pels quals els seus veïns no han renovat la seva confiança en els comuns –ell el 2015 encara no tenia dret a vot– el jove fa diverses lectures. "Malgrat que aquest ajuntament ha posat molt el focus al barri, la gent no es queda amb això, la gent es queda amb la neteja. El barri està brut, això és una realitat. I si entres a qualsevol pàgina de Facebook d’aquestes de 'No ets de la Trini si no...', estan permanentment penjant fotos i vídeos de contenidors d’escombraries a vessar", assenyala Ruiz, que també destaca que la gent no ha quedat satisfeta amb la reforma de la plaça "poc funcional", una de les obres executades dins del pla de barris. "Després hi ha l’eix nacional. Molta gent no vota pensant en la ciutat, sinó en Espanya. Molts no és que hagin votat Collboni, han votat Sánchez", apunta.

A més de la Mercè descentralitzada, el jove valora molt positivament les sinergies que el pla de barris els ha ajudat a teixir amb els joves del veí Baró de Viver –"ha suposat un punt d’inflexió"– i la construcció de la pista de 'skate'. "Però... ¿i els joves que no fan 'skate'? –es pregunta–; molts han sentit que no es pensava en ells".

Projectes en l’aire

Els veïns de la Verneda i la Pau, gestors del casal del barri, van organitzar fa uns dies, al cor de la campanya electoral, un debat amb membres dels diferents partits. Volien conèixer els seus plans per al territori i tenir, abans de dipositar el vot a l’urna, compromisos ferms. "Està tot gravat", explica Gloria Maestre, portaveu de l’associació de veïns de la Verneda Alta, qui no oculta el seu temor a què tot el que va quedar a mitges amb el pla de barris, que és molt, es quedi penjat. "Tots van respondre que no, que acabarien tot l’iniciat, però estarem pendents", assenyala la portaveu veïnal. Maestre té clar que aquesta llarga llista d’assumptes que en principi hauria d’haver resolt el pla de barris i a la qual no s’ha arribat a temps ha tingut a veure amb el mal resultat electoral obtingut pels morats en aquests barris.

"En temes de cultura i educació estem satisfets. Vam fer una llista de les necessitats de les escoles i això s’ha complert. També amb el casal per a persones grans, que sí, s’està fent. Però fins aquí. La gent tenia moltes esperances en la millora dels entorns del Camp Arriassa, per exemple. Es van fer les marxes exploratòries per detectar els punts negres i definir les millores. Les dones hi vam participar, hi havia il·lusió, ganes, la gent s’ho va creure; però les obres no s’han fet i això crea decepció", exposa.

"És imprescindible que aquest mandat, governi qui governi, s’acabi amb tot el començat. No es pot quedar així. ¿Què ha passat amb les pistes esportives?", prossegueix. I les reivindicacions dels veïns de la Verneda no acaben allà. "Necessitem més metges, més pediatres. El CAP de la Pau ha quedat petit", assenyala la dona, que apunta com un altre dels problemes greus l’aïllament que pateix el barri des del 2009, quan van tirar el pont de la Riera d’Horta. 

"Ens continuem sentint menystinguts"

Al sud de la Verneda i la Pau, baixant per l’eix del riu, els barris del Besòs i el Maresme. Ramon Tur, membre de l’associació de veïns, veu el barri "malament". "Després de les macrooperacions contra el narcotràfic al Raval hem notat un augment en la venda de droga. S’ha produït un desplaçament clar cap aquí", explica Tur, molt crític amb l’execució del pla de barris. "Han fet coses que potser no eren prioritàries, per a nosaltres, i n’han faltat altres que sí que ho eren, com obrir el carrer de Veneçuela, per exemple", considera.

"Malgrat que s’han fet algunes coses bé, com la reforma dels instituts, que era necessària, ens continuem sentint menystinguts", prossegueix l’home, que posa un exemple: el mercat. "A la resta de Barcelona, quan es reforma un mercat s’hi instal·la un envelat, es mouen les parades i es fa un treball integral, amb cara i ulls. Aquí, no. Aquí el que han fet ha sigut apedaçar-lo", explica Tur, que recorda que continuen esperant una escola d’adults, una guarderia i una biblioteca. José Manuel López del Campo, veí de Tur, coincideix en el diagnòstic. "L’espai urbà està totalment desatès. Ens sentim oblidats", remata.

Un altre dels (molts) fronts oberts en aquests barris, en els quals estan junts les associacions veïnals de la Palmera Centre, la Pau, Sant Martí de Provençals, la Trajana i Verneda és la millora urgent del pont del carrer de Santander, que connecta la Via Trajana amb el Bon Pastor. Fa setmanes que recullen firmes per terra, mar i aire per demanar al govern municipal –sigui quin sigui finalment– que substitueixi la precària passarel·la metàl·lica actual, no adaptada, per un pont "realment accessible i segur que puguin compartir persones, vehicles i bicicletes".

...i la "gent comuna" de Nou Barris va tornar al PSC

Que els barris que van portar a Colau a l’alcaldia de Barcelona, els de "la gent comuna", hagin sigut els que li hagin arrabassat la vara d’alcaldessa, o com a mínim l’hi hagin posat molt difícil –fins al pròxim 15 hi ha partit– ha fet mal a les files dels comuns, que van posar aquests barris en el centre del seu discurs i de les seves polítiques. La derrota de Colau no només és una evidència a l’eix del Besòs, també ho és, fet que també cou, a Nou Barris, on els socialistes han recuperat el terreny perdut. A Ciutat Meridiana, batejada pels seus propis veïns com a Vila Desnonament durant el dur mandat de Trias, els comuns han perdut la meitat dels vots obtinguts el 2015. De 1.066 a 555. ¿Què ha passat en aquests quatre anys?

"El funcionament del sistema sobrepassa les promeses de qualsevol polític. El problema dels desnonaments no té sortida. Quan va sorgir l’oportunitat de comprar els pisos, en l’època de Trias, no es va fer, i l’actuació de BComú ha sigut totalment insuficient", assegurava dies abans de les eleccions Fili Bravo, president de l’associació de veïns de Ciutat Meridiana, barri condemnat a l’última posició del rànquing de renda familiar disponible de la ciutat. "Hem arribat a un punt en què al matí hi ha un desnonament i al cap de poca estona ja hi ha una família que s’ha assabentat que hi ha un pis lliure i hi entra", prosseguia el veterà líder veïnal, als ulls del qual "Colau no ha sabut cuidar la gent que la va aixecar al poder". Els resultats electorals de diumenge passat confirmen que la seva lectura sobre el sentir del barri es basava en hores i hores de parlar (i lluitar) al costat dels seus veïns.

El paper del 'procés'

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

A ningú se li escapa, tampoc ni des dels barris ni des dels despatxos, on aquests dies els telèfons treuen fum, que un altre dels assumptes que ha sigut determinant en el canvi de tendència ha sigut el procés. Votar amb la mirada posada en la qüestió nacional, no en el barri. "Ensopegar amb el procés va paralitzar també tots els assumptes que depenen de la Generalitat, el que ha dificultat dur a terme moltes polítiques previstes necessàries", reflexionava la líder veïnal de Verdum Aurora Àlvarez dies abans dels comicis.

Pep Ortiz, president de l’associació de veïns de Can Peguera, on, com a la resta del districte els comuns han sigut desbancats, el resultat de diumenge tampoc el va agafar per sorpresa: "Hi havia decepció".