Els sis possibles governs per a Barcelona

Ernest Maragall té 19 dies per desbrossar el camí que el separa de la investidura com a nou alcalde de Barcelona. Gairebé tres setmanes en les quals començarà un llarg debat sobre les possibles fórmules de govern que els resultats de les eleccions municipals de diumenge fan possibles. En gairebé totes, o en totes menys una, Maragall és l’alcalde. En aquesta altra opció, Ada Colau, o més ben dit Barcelona en Comú, conserva alguna possibilitat de retenir la vara de l’alcaldia municipal, mitjançant una operació en la qual hauria de rebre el recolzament de Manuel Valls i del PSC. Pels socialistes no serà, si s’atén la posició de Miquel Iceta: "Farem el que sigui perquè Barcelona no tingui un govern independentista"

Tots els ajuntaments es constitueixen el 15 de juny, en una sessió en la qual es produeix la investidura dels alcaldes, a menys que algú recorri el resultat, la qual cosa podria retardar dues setmanes la cita. Maragall necessita 21 vots per ser elegit per majoria absoluta. El 2015, Colau els va tenir: la van recolzar el seu propi grup, els 10 regidors de BComú, els cinc d’ERC, els quatre del PSC i un dels tres de la CUP.

Però si en la primera votació ningú aconsegueix els 21 vots, n’hi haurà una segona. Si en aquesta tampoc es dona una majoria absoluta a favor d’un dels alcaldables, el cap de llista de la força amb més vots es converteix automàticament en alcalde. És a dir, Maragall. Una altra cosa és amb quin recolzament dirigeix a partir de llavors Barcelona.

Ventall de possibilitats

Les possibilitats de govern a la ciutat en vista dels resultats de diumenge, amb pactes i sense pactes, són sis, tot i que algunes resulten més probables que d’altres. La primera, i la que ara mateix sembla més realista, és la que ERC governi en solitari, almenys durant uns mesos, fins que es produeixin unes eleccions autonòmiques que no tenen data, però que segons els que saben d’aquestes coses podrien tenir lloc abans del Nadal.

Maragall ha insistit aquest dilluns a apostar per una segona fórmula, la que ha defensat en campanya, la d’un tripartit amb BComú i JxCat, que sumaria 25 regidors i que els seus dos socis potencials rebutgen. Amb aquest argument ha obert Maragall la porta a manar en solitari, pel fet que comuns i postconvergents es veten mútuament.

Governar sense cap soci seria dur per als republicans, però també ho ha sigut per a Barcelona en Comú amb un regidor més durant dos anys i mig dels quatre del mandat. Cert és que Colau no va aconseguir aprovar uns pressupostos de forma ordinària, i que es va deixar molts projectes al tinter per la seva mínima majoria.

ERC afrontaria, en cas de confirmar-se aquesta via, mesos de considerable precarietat. D’entrada, o un regidor hauria d’assumir la direcció de dos dels deu districtes de la ciutat o el mateix Maragall, sent alcalde, hauria de ser també titular d’un.

El pacte de 20 regidors

Una altra possibilitat és un pacte entre els dos partits que han quedat en primera i segona posició. ERC i BComú sumen 20 regidors, la qual cosa a la pràctica els permetria guanyar les votacions del plenari i de les comissions sense despentinar-se massa: només els faltaria un representant. Aquest acord crearia un govern estable, però generaria un mal potencial per a ERC: agres protestes de JxCat i de l’independentisme, o de part de l’independentisme, que no entendria que Maragall preferís Colau abans que al seu soci en el procés.

El pacte independentista tot just al·ludit té un problema numèric clar: ERC i JxCat sumen 15 regidors, els mateixos que BComú i el PSC l’any i mig en el qual van compartir govern en el mandat anterior. No és una xifra que garanteixi guanyar votacions: només la suma de BComú i el PSC, 18 representants, ja els derrotaria. I no sembla lògic esperar ajuda de la resta de grups, Ciutadans o el PP, si és que el PP es manté en el consistori. Si els populars cauen i un dels seus regidors va a ERC o JxCat ja en sumarien 16, tot i que això no canviaria res.

BComú-PSC i Valls

Una aliança entre Barcelona en Comú i el PSC, que com s’ha dit, sumaria 18 regidors, presentaria una llacuna rellevant: no tindria l’alcaldia, perquè juntes no arriben als 21 regidors i perquè cap de les dues és la candidatura que ha guanyat les municipals. Aquí entraria la llista de Manuel Valls, que, segons coneixedors de la proposta, el PSC està oferint que els dos grups votin Barcelona en Comú per evitar un alcalde independentista a Barcelona. Fins i tot es diu que dels sis regidors elegits de la llista de l’exprimer ministre francès tres es quedarien en el grup de Ciutadans i tres més se n’anirien pel seu compte, i es convertirien en no adscrits. Aquests últims són els que votarien BComú.

Colau en tindria prou amb tres d’aquests sis edils, més els del PSC, per continuar sent l’alcaldessa, tot i que segons algunes versions ella seria vetada i l’alcaldia recauria en Joan Subirats, segon de la llista dels comuns.  Es tracta d’una possibilitat que fonts de Barcelona en Comú descarten totalment, argumentant que la candidata ja ha explicitat que només vol parlar amb ERC i amb el PSC.

El tripartit ERC-BComú-PSC

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Colau ha comparegut aquest dilluns i ho ha fet amb un to molt diferent al de la cordialitat mostrada en la nit electoral, quan va felicitar Maragall i ERC i va reconèixer la seva victòria. Un dia més tard, l’encara alcaldessa ha afirmat que la intervenció del candidat, posterior a la seva, “va ser molt decebedora”:“Es va limitar a parlar en clau catalana i gairebé no va esmentar el projecte i les polítiques de ciutat”.

Colau ha remarcat que Barcelona en Comú va empatar amb regidors amb els republicans i que va guanyar a sis districtes. I ha advertit Maragall contra una “lectura independentista” del resultat. Els barcelonins, segons ha dit, van demostrar amb el seu vot que Barcelona “és una ciutat d’esquerres”. ERC, BComú i el PSC sumen 28 regidors, ha recordat, i aquest és el pacte que proposa. Per això, ha advocat per obrir converses amb republicans i socialistes, i ha rebutjat asseure’s amb JxCat i amb Ciutadans.

• Segueix tota l’actualitat política al canal de Telegram d’EL PERIÓDICO