Collboni diu adeu a la invisibilitat

Hi ha racons de la nova seu del PSC, en ple 22@ que encara fan olor de nou. La barco insígnia dels socialistes, en altre temps fàbrica de components electrònics, manté els espais alts i amplis propis de la Barcelona fabril. Això era de fet Sant Martí de Provençals, el poble que va atorgar la primera llicència a la Sagrada Família, el dels afores de la muralla, l’avantsala del Besòs, el lloc en el qual s’hi vivia poc i s’hi treballava molt. Potser l’elecció del lloc, després de la venda de l’edifici del carrer de Nicaragua, es va deure únicament a un lloguer assequible, però que aquest partit s’instal·lés aquí ve molt bé per parlar de regeneració. Urbana, per uns barris que han tardat però al final han trobat la seva nova essència; i política, perquè la formació que va governar la capital durant més de tres dècades torna a la 'champions' municipal. 

Tot va començar amb tres paraules: tornem a avançar. Aquest va ser el primer missatge que va rebre Javier Inglés, director creatiu de l’agència Lemon&hijosi responsable extern de la campanya de Collboni. S’hi va posar a treballar fins que va parir el 'tornem a ser Barcelona' que ha aconseguit doblar els quatre regidors collits el 2015, quan el partit travessava la seva particular travessia pel desert. Javier camina pel fortí socialista, i després de més de 20 anys de professió, diu que aquest ha sigut "el projecte més apassionant" amb què s’ha trobat. Risto Mejide li va donar un cop de puny a Collboni al cartell que li va dissenyar fa quatre anys. Ell l’ha retratat somrient, amb la brillantor en totes i cada una de les arrugues dels seus ulls. Perquè aquest era un dels principals reclams de l’alcaldable del PSC, el mandat que s’ha passat en l’oposició, inclòs un any i mig de govern amb revolts al costat d’Ada Colau.

De Maragall a Maragall

Amb el 70% dels vots escrutats s’ha torçat el gest dels presents. Ernest Maragall passa per davant de la candidata de Barcelona en Comú, la qual cosa deixa el PSC sense opcions de tocar poder. Quan la teva victòria depèn que guanyi l’altre. Cares llargues en un vestíbul en el qual la figura de Pascual Maragall apareix per duplicat. En un pòster amb paraules claus del socialisme (el de l’exalcalde és l’únic nom propi) i en una foto gegant del 2002 amb l’expresident prenent la paraula en un acte de dirigents socialistes delsterritoris de la vella corona d’Aragó. Un Maragall els va aixecar. I un altre els fa fora.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

A la sala de discursos, un jove i alhora veterà regidor del PSC (ho serà a partir de mitjans de juny) lamenta haver-lo tingut tan a prop. "Ciutadans ens ha tret l’alcaldia", repeteix. Ells, amb el 'sorpasso' a Nou Barris, els l’han tret als 'comuns'. "Jo crec que ho hem fet bé, i a més els mitjans només s’han centrat en Colau i Maragall; ho teníem molt difícil...", es queixa una dona, militant des dels primers 80. Poques vegades doblar els teus resultats va tenir tan poc de gust. Per molt que Collboni repeteixi: "El PSC ha tornat". No governaran, però podran ser el doble de socialistes.