Anar al contingut

el disbarat immobiliari

Els llogaters temen que el decret de lloguers infli més la bombolla

El Sindicat de Llogaters conclou que el decret del Govern protegeix poc i alimenta la gentrificació

Carles Cols

Els llogaters temen que el decret de lloguers infli més la bombolla

RICARD CUGAT

Com bons bàrmans, els dirigents del Sindicat de Llogaters han esperat que baixi l’espuma de la copa situada sota el tirador de cervesa i, ara sí, han assaborit l’anomenat decret llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes dels contractes de lloguer que la Generalitat va anunciar aquesta setmana, ves quines coses, a menys d’una setmana de les eleccions muncipals. Massa llúpol. Excessivament amarg, que en una cervesa pot ser una virtut, però en plena borratxera gentrificadora, com la de Barcelona, resulta inadequat.

Els llogaters sindicats han llegit la lletra petita del decret llei, com correspon. La seva conclusió general és que el text és una farsa. Una acusació molt grossa. Ho argumenten.

Primera observació. La majoria dels lloguers queden fora del paraigua de la llei. Els preus de referència d’allò que hauria de ser assenyat exigir a un llogater no afecten els contractes ja existents, és a dir, que en cas de renovació, la referència ja és la renda que s’abona mensualment, tot i que aquesta sigui desmesurada. Tampoc queden sota el paraigua de la llei els nous contractes en cas que l’amo de la finca hagi realitzat una reforma integral o sigui un edifici d’obra nova, perquè es suggereixen en aquest casos increments del 20% sobre la renda de referència. Des d’un punt de vista pervers, que no està mai de més posar-lo sobre la taula, el decret llei incentiva la gentrificació, promou les rehabilitacions integrals que tant agraden als fons d’inversió.

Una llei sense sancions

Segona observació, la del Pep Bou, l’artista de les bombolles de sabó. El text aprovat pel Govern estableix per regla general que els lloguers pugin com a màxima entre un 10% i un 15%, segons el cas, per sobre dels índexs de referència que fixaran la Generalitat (i l’Ajuntament de Barcelona, dins dels seus límits territorials) i que estan basats en els preus actuals del mercat. El Sindicat de Llogaters es posa les mans al cap. Els preus actuals –recorda Jaime Palomera, un dels portaveus de l’organització, són de bombolla. És més, és tan tensa que en els últims mesos s’han moderat les pujades. Ja no són de dos dígits. El decret llei, no obstant, planteja increments del 10% o el 15%. Com Bou, el Govern bufa al cor de la bombolla.

Segons l’opinió de Palomera, el problema són els fonaments de la llei. El text pretén abans que res que els propietaris no pateixin una minva en els seus ingressos, la Barcelona rendista, quan la urgència que hauria d’atendre és una altra, el fet que entre els lloguers que s’exigeixen i els salaris que es paguen hi ha una distància ara com ara insalvable.

S’ha de llegir la lletra petita dels contractes, però també s’ha de ‘llegir’ el que no diuen els contractes, recorda el Sindicat de Llogaters. Sorprèn en aquest sentit, acaba Palomera, que és una norma que no preveu sancions en cas d’incompliment o, el que és pitjor, suggereix que és l’inquilí qui ha d’obrir la via judicial en cas que consideri que el llogater ha contravingut algun dels articles del decret llei. Convida a ser David contra Goliat, un enfrontament que guanya el primer una vegada per cada milió d’ocasions. Això se sap des de temps de l’Antic Testament.