La propaganda de '1984'..., però el 2019

Va ser aquest mateix mes de maig quan un dels dibuixants de vinyetes més fins de ‘The New Yorker’, Joe Dator, la va encertar de ple. En el seu acudit d’aquell dia, una empleada d’una biblioteca demana ajuda a un company per traslladar llibres de les prestatgeries de ficció a les de no ficció. La gràcia està en els títols de les obres. ‘El conte de la serventa’, ‘Fahrenheit 451’, ‘La taronja mecànica’, ‘Un món feliç’, ‘El procés’ ... i per descomptat '1984’. A la seva manera, aquestes són les fonts d’inspiració de Manuel Hinojosa, l’artista darrere d’una empresa fictícia de publicitat, N.W.O. Corp System, la màxima del qual beu directament del la distopia que va imaginar George Orwell: “Deixa’ns pensar per tu”.Reconeix, en una xerrada amb una parell de cerveses pel mig que no sap res de l’existència del col·lectiu AutoEnGanYS, els pirates que aquesta setmana han tunejat la campanya electoral dels alcaldables de Barcelona. Com Stanley i Livingstone, ja tarden a conèixer-se.

Hinojosa no treballa sobre l’asfalt. No obre marquesines. Fa una cosa més singular. Ha editat el que bé podria ser la cartelleria propagandística del continent descrit per Orwell, però 35 anys després de ‘1984’, o sigui, avui, i obre la porta que la gent descarregui les seves obres gratuïtament, les imprimeixi i, si així ho desitgen, les pengi al carrer. El que hem dit, Livingstone i Stanley han de concertar una cita.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Del 15-M a vegades es diu amb displicència que no en queda res. Fals. N.W.O. Corp és un fruit sucós d’aquelles protestes. Meravellat pel ‘doblepensament’ que el Gran Germà feia servir per governar el seu continent, Hinojosa ha fet la prova, a veure si funciona. Alguns resultats són soprenents. “De vegades escolto el que un polític o un banquer diu i ho porto tal qual al cartell, però il·lustrat”, explica. Així ho va fer quan Albert Rivera, amb un parell, va dir que en les dictadures no hi ha llibertat, però que hi ha una certa pau i ordre. Ho sent Winston Smith i li agafa un atac de cor. En una altra ocasió, aquesta és cèlebre, des del sector bancari es va assegurar que “els desnonaments són una llegenda urbana”. És un altre cartell. Qualsevol dia li reclamen drets d’autor. Orwell tenia clar el 1948 quin seria el futur. Quin tio. “Dir mentides alhora que es creu sincerament en elles, oblidar tots els fets que no convingui recordar, i després, quan torni a ser necessari, treure'ls de l’oblit només el temps que convingui, negar l’existència de la realitat objectiva sense deixar ni per un moment de saber que aquesta realitat que es nega existeix”.

Setmanes abans de les passades eleccions generals, Hinojosa va tenir una feliç idea. Va dissenyar diversos cartells muts, sense llegenda, pràcticament iguals, però que pel seu color i altres petits detalls referenciaven clarament els principals partits en lliça. Va obrir la bústia de suggeriments als seus seguidors, que són molts, i van exhibir una imaginació desbordant. Aquella sèrie va triomfar, però, per a la seva sorpresa, el seu treball amb més èxit va ser un cartell que ja suma mig milió de descàrregues, sobretot a Sud-amèrica. “Necessitem més obrers, digues sí a la vida”,i a la imatge, unes cames femenines obertes pareixen nadons amb casc. Hinojosa no té clar si tothom entén la picada d’ullet. De vegades hi ha qui es pren seriosament el cartell i s’ofèn. De vegades hi ha qui només agafa mig missatge i el dona per bo. Coses del ‘doblepensar’.