PICABARALLA

Els Bombers de Barcelona enutgen els Mossos al negar-se a despenjar una activista

Segons fonts policials, el cap de guàrdia dels Bombers va respondre que tenen ordres "de no intervenir per temes polítics"

Fonts municipals neguen la suposada ordre i aclareixen que la negativa es va deure a motius tècnics: "era un cas d'ordre públic, no un salvament"

zentauroepp48257903 desalojo190523171428

zentauroepp48257903 desalojo190523171428 / Pol Sola

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El desallotjament d’una casa okupada al barri del Clot dimarts va acabar desencadenant una discussió entre comandaments delsMossos d’Esquadra i del cos de Bombers de Barcelona. El motiu: els antiavalots van requerir la presència dels Bombers perquè despengessin una activista encordada a la façana i els Bombers es van negar a fer-ho argüint que no podien intervenir al tractar-se d’un tema "polític".

L’assumpte ha enutjat antiavalots de la Brigada Mòbil (Brimo) –la unitat que va participar en aquest desnonamenti responsables del cos policial, que es pregunten si aquesta negativa ha establert un precedent i en el futur serà la resposta que rebran per part dels Bombers de la ciutat, que no depenen de la Generalitat sinó de l’Ajuntament de Barcelona, davant serveis similars.  

La versió policial i judicial

A les nou del matí de dimarts, una comitiva del Jutjat de Primera Instància 1 de Barcelona es va personar davant el número 311 del carrer de la Independència per desallotjar el bloc Puntales II, okupat per un col·lectiu mobilitzat per la vivenda, segons el seu compte de Twitter (@AlaCasa). Al balcó del segon pis i penjant davant el balcó del primer, dues activistes encordadesesperaven els Mossos, que havien desplaçat una desena de furgonetes antiavalots al lloc. Amb una escala portable, els policies es van enfilar al primer balcó, van trencar el finestral, van pujar per l’escala interior a la segona planta i des d’allà van deslligar la noia encordada al segon balcó. Encara quedava la que penjava davant el primer.

Aquesta segona activista estava sobre una estructura de taulons, a dos metres i mig del terra, i lligada a una corda agafada al segon balcó. El cap dels antiavalots va requerir llavors la presència dels Bombers de Barcelona. Segons l’informe policial que es redactaria hores més tard, el cap de guàrdia dels Bombers es va negar a baixar la noia argüint que tenien "ordre de no intervenir per temes polítics". Aquesta resposta també va ser recollida per l’acta de la secretària judicial: "El cos de Bombers té ordre de no intervenir per temes polítics". La secretària judicial va aclarir al bomber, sense aconseguir que desistís en la seva negativa, que no es tractava d’un tema "polític", sinó "judicial".

A continuació, els Mossos van activar la Unitat de Muntanya, que va tardar més d’una hora a desplaçar-se fins al centre de Barcelona. A les 11.15 hores, els seus agents es van despenjar des del balcó i van deslligar la noia, que va acabar detinguda per un delicte de resistència a l’autoritat. Després de l’incident, es va efectuar el desallotjament i els Mossos van fer fora nou persones que seguien dins de l’immoble. La propietat es va retornar cap a la una del migdia al seu amo, un fons d’inversió. 

L’Observatori de Vivenda i Turisme del Clot-Camp de l’Arpa van convocar una protesta després del desallotjament i diversos manifestants van acabar tallant el carrer de Mallorca. 

La versió dels Bombers

Tant fonts municipals com del mateix cos de Bombers de l’ajuntament s’apressen a negar que existeixi una ordre interna que impedeix als Bombers "intervenir en temes polítics". A més, insisteixen, els Bombers participen habitualment en desallotjaments per ordre judicial. "Agradi més o agradi menys, fan la seva feina quan són requerits per a aquest tipus de serveis. La seva tasca consisteix a acompanyar la comitiva i els policies per temes de seguretat".   

Les raons que van portar el cap de guàrdia a no actuar dimarts passat van ser d’altres. Despenjar l’activista era un assumpte d’"ordre públic" i no un salvament, perquè "la noia no corria perill". Quan va arribar al desallotjament, el cap de guàrdia va oferir als Mossos utilitzar l’escala del camió perquè els antiavalots poguessin accedir fins on era la noia. Però l’altura de la qual penjava era inferior a la mínima de la cabina del camió. També va ajudar a despenjar els antiavalots, una cosa que aquests van rebutjar al comprendre que havien de ser els Bombers els que duguessin a terme aquesta maniobra. Al final, es van plantar.

Segons l’ajuntament, no consta que el cap de guàrdia s’escudés en una ordre que li impedia actuar per "temes polítics". I, si ho va fer, tal com asseguren fonts policials, va ser pel seu compte, perquè, insisteixen, "no existeix cap ordre" ni del consistori d’Ada Colau ni dels Bombers de Barcelona.

Notícies relacionades

El jutjat de primera instància 1 no ha iniciat cap diligència. Per la seva banda, el sindicat dels Mossos Sap-Fepol, a través d’un comunicat, ha demanat explicacions als Bombers remarcant que els antiavalots els van requerir per complir una resolució judicial.  

Bombers contra Mossos, antecedents 

L’episodi d’aquest dimarts no és la primera picabaralla entre Mossos i Bombers. O més concretament, entre bombers –siguin de la Generalitat o de Barcelona– i antiavalots dels Mossos. Els xocs són periòdics. L’episodi més sonat va tenir lloc el maig del 2013, quan un enfrontament entre els dos cossos davant el Parlament durant una protesta contra les retallades va acabar sent portada en 'The New York Times'. Altres capítols sonats van passar el gener del 2012, quan en una reivindicació laboral davant la Conselleria d’Interior els bombers van ruixar amb escuma el cap dels antiavalots, i el novembre del 2018, de nou en una protesta al Parlament, els policies van acabar arrestant un bomber.  

La Guàrdia Urbana critica els Mossos per falta de col·laboració 

En sentit invers a l’episodi del desallotjament, un sindicat de la <strong>Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB) </strong>ha acusat els Mossos d’Esquadra arran del crim en el qual va ser assassinada una nena de 17 anys. El portaveu de <strong>Sapol</strong>, Jordi Rodríguez, assegura que en aquest assassinat ha emergit de nou "la falta d’informació" que comparteix la policia catalana amb el cos municipal.