Barnacentre perd compradors malgrat els seus 76 milions de visitants anuals

Si algú pensa en l’epicentre de les compres barcelonines per definició, aquest és, sens dubte, Barnacentre, l’eix d’or que es vertebra des del Portal de l’Àngel i Portaferrissa incloent-hi 21 associacions de comerciants de carrers limítrofs i més de 1.000 botigues. Però si algú pensa a anar a comprar a Barcelona... possiblement elegeixi un centre comercial (pels seus serveis complementaris) o un eix de barri, per la seva proximitat.El gegant del shopping local continua tenint xifres de visitants de vertigen, però un exhaustiu estudi d’afluència realitzat durant més d’un any revela que gran part del seu tràfec de 76,4 milions de visitants anuals respon a una intenció de passeig i no de passar per caixa.

A Barnacentre ja fa temps que han constatat una certa“desafecció del barceloní i el comprador que venia de comarques”, assumeix Javier Cottet, vicepresident de l’entitat, que compta amb més de la meitat dels seus comerços associats. Lesraons són múltiples, segons els empresaris: començant per la sensació de saturació turística en alguns punts, passant per les dificultats d’accés en vehicle privat, que no tenen els grans centres comercials tancats, i posant èmfasi en la pèrdua de mix comercial. Com a exemple, “al Portal de l’Àngel (el carrer amb els locals amb el metre quadrat més car de la ciutat), no hi ha un lloc on es pugui prendre un cafè, on es pugui descansar”. No convida a quedar-s’hi, reflexiona.

Fins ara, els mesuraments d’afluència que realitzava aquest eix es basaven en mostres de recompte de pas, cosa que suposava desconèixer la seva permanència i implicava comptabilitzar diverses vegades una mateixa persona. La gran novetat ha sigut comptar unitàriament, de la mà de18 sensors instal·latsi a partir de ladetecció de mòbils amb wifi actiu, que és l’enorme majoria de la població. Això permet disposar dedades les 24 hores. D’aquesta manera, s’ha determinat des de fa 16 mesos que un30% d’aquesta afluència són el que es considera veïns, en tant que resideixen a la zona o, sobretot, hi treballen,i conformen un volum molt estable, mentre que la resta són visitants que fluctuen lleugerament en alguns moments de l’any. Les hores de permanència i la reiteració en les visites són el que distingeix un grup i l’altre, expliquen des de l’empresa consultora responsable del mesurament, Procom Retail.

18 minuts per visitant

Les dades empíriques no permeten saber d’on ve cada comprador, per la qual cosa els únics referents possibles sobre això venen de les estimacions dels venedors, que xifren en un 50% de turistes o un 60% segons els carrers, en base sobretot als pagaments amb targeta de crèdit. Podria dir-se que la centralitat d’aquesta artèria pionera en la conversió en zona de vianants va ser motor del seu èxit, però ara s’ha convertit també en una amenaça, en tant que Barnacentre és part essencial d’un circuit turístic que flueix pel Gòtic i la catedral, la Rambla i el Born. “Molta gent ve a passejar i no a comprar”, diu Cottet, avalat per les dades: el temps d’estada mitjà dels visitants (sense comptar veïns, fet que elevaria la xifra a una mitjana de 34) va ser de només 18 minuts en el primer trimestre d’aquest any, davant 25 un any abans.

I no és que la zona, on es barallen les multinacionals per guanyar aparadors, estigui en crisi, però no vol ni pot basar les seves vendes en el turista de pas sinó mantenir-se com l’àrea clau 'shopping' que va ser durant dècades. “Tenim esperances de tornar a atreure el client barceloní, la zona ofereix unes possibilitats úniques de compres i cultura”, apunta Teresa Llordés, la seva presidenta.

Però els comerços de la zona veuen amb preocupació lafalta de recolzament per part de l’ajuntament. Tant del passat, amb Trias al capdavant, com “encara més” amb el de Colau, amb qui diuen que no ha existit diàleg. “No ens pregunten, si fem alguna proposta és un no a tot”, afegeix Cottet. Per a ells, la política d’esponjar Barcelona no ha de passar per treure visitants al centre, perquè en els petits carrers necessiten afluència. Citen decisions com eliminar la pista de gel de la plaça de Catalunya de Nadal com a exemples que van en contra d’atreure compradors locals. També denuncien la contradicció de “pretendredefensar el comerç històric, però posar-li tota mena de traves davant qualsevol millora o per mantenir tendals o elements que sempre hi han sigut”. Aquesta pèrdua d’identitat, que ha deixat el Portal de l’Àngel clònic respecte a qualsevol carrer comercial d’una gran ciutat, també castiga la visita turística, argumenten.

Ara reivindiquen col·laboració institucional per reconciliar –amb diferents accions– la zona amb la ciutadania, perquè, a més, Barna Centre ha constatat unaafluència gairebé constant al llarg de la setmana i dels trimestres. Els repunts típics dels dissabtes, dia de vendes per excel·lència, s’han diluït. “No hi ha reactivitat davant els inicis de temporada o altres dates importants”, assenyalen les autores de l’informe. Amb una mitjana de 209.540 visites al dia (1,4 milions al mes), la radiografiadefineix més una zona de passeig i connexióque una a la qual s’acudeix amb l’objectiu de comprar, com abans. L’horari comercial, diürn, coincideix amb dos terços de les visites.

L’eix posa sobre la taula, com a bona part del comerç local, la necessitat d’articular-se com a BIDSo àrees de promoció econòmica, que permetin articular la varietat comercial, millors serveis i promoció, neteja i seguretat. De moment, estan pendents diverses proves pilot.

Anatomia de la zona

La tecnologia utilitzada en l’estudi encara no permet saber trets d’origen o despesa de cada visitant, però sí que dona infinites pistes de les seves prioritats i rutines. A Barnacentre, que de fet aglutina carrers molt dispars entre la plaça de Catalunya, la Rambla, la Via Laietana i Ferran,els mesos de més estrebada són el maig, el juny i el juliol,tot i que les diferències no són abismals respecte als mesos freds. La mitjana de visites en el segon trimestre (dada del 2018) és només un 8% superior a la mitjana anual, que es va situar en 6,73 milions de persones al mes, revela la detallada anàlisi.

Si algú ha deixat de visitar la zona per la multitud turística, ha de saber que el mes més relaxat de l’any és el gener, tot i que per dies de la setmana el joc està bastant repartit. Dilluns, de fet, ja és un dia freqüentat la meitat de l’any. L’hora a evitar en aquest sentit (punta comercial) és de sis a set de la tarda. Les tardes conciten el 36% de l’afluència, mentre que a l’hora de dinar només hi acudeixen un 14% dels visitants. 

Altres carrers destacats, però dels quals es parla menys, sónSanta Anna, Canuda i Comtal, en alguns dels quals s’ha sabut conjugar una varietat comercial amb ganxo per al barceloní.

I, tot i que més d’un fan del ‘shopping’ passi mitja jornada emprovant-se articles, la radiografia de la zona atorga una mitjana anual de 34 minuts de permanència. De fet, són 47 per als treballadors i veïns, i 22 per a la resta. 

Una ruta per cotitzada zona permet comprovar el tràfec de maletes de viatgers buscant el seu allotjament a la zona, que no de botigues. Una dinàmica que ha generat usos diferents als de fa 20 anys. 

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

A Barnacentre són conscients que la competència s’ha diversificat, amb centres comercials de més fàcil accés en vehicle privat tant a la ciutat com en diferents punts de Catalunya i sobretot amb el creixent pes de la compra ‘online’. Un circumstància que obliga a la venda a peu de carrer a enriquir l’experiència de compra i diferenciar-se.

Superaparadors

La realitat de l’eix Barnacentre és que el Portal de l’Àngel funciona com un magnífic aparador per a les marques, on Inditex s’ha apoderat de la majoria dels metres quadrats i on es concentren els comerços de gran volum, mentre que la resta de carrers de l’eix són d’un format molt divers i també més fràgils als vaivens de les vendes. Els lloguers pels núvols i 2la gran especulació que s’ha produït a la zona”, opina Cottet, fan molt difícil la supervivència d’alguns formats comercials o innovadors.