enquesta electoral

Albiol guanya i repetirà com a alcalde de Badalona, excepte si es fa un pacte entre enemics

El candidat que amaga les sigles del PP repetirà la seva millor marca, amb 10 o 11 regidors

Independentistes i socialistes empaten en la segona posició, amb 6 o 7 regidors

concejales badalona gesop

concejales badalona gesop

3
Es llegeix en minuts
Carles Cols

Badalona, el cub de Rubik de la demoscòpia política, promet brindar el pròxim 26-M un altre resultat endimoniat. Xavier García Albiol, després d’amagar les sigles del PP, acaricia amb la punta dels dits la seva tercera victòria electoral, però no la majoria absoluta, tot un problema en el seu cas, ja que el seu afany per dinamitar ponts l’ha condemnat a la solitud municipal. Manté un amplíssim suport, una estimació de vot del 33,5%, però a costa d’engolir els possibles afins de Ciutadans i de Vox, que no obtindran representació al ple. Els 10 o 11 regidors que li concedeix l’enquesta del GESOP per a EL PERIÓDICO obliguen que la seva tornada al despatx de l’alcaldia depengui que els seus rivals no sumin forces. I aquí ve l’endimoniat de Badalona, Esquerra-Guanyem Badalona i el PSC pugnen per un escassíssim marge per la segona plaça, amb un empat a sis o set regidors. Un mar de retrets separa els seus caps de llista, Dolors Sabater i Àlex Pastor, penúltima i últim alcalde de la ciutat, respectivament.

Peu de foto / AUTOR FOTO (FONT)

García Albiol està a punt de repetir el resultat que el va fer alcalde el 2011. Llavors va aconseguir, contra tot pronòstic, 11 regidors. Però en aquella ocasió (fa només vuit anys, un eó en l’escala temporal de la política catalana) CiU va votar el seu propi candidat perquè el dirigent del PP fos investit. ‘Quid pro quo’. Artur Mas mantenia llavors una aliança parlamentària amb Alicia Sánchez Camacho. Segons l’enquesta, García Albiol no tindrà en el ple cap crossa en què recolzar-se. En temps de fragmentació consistorial, Badalona avança cap a un ple municipal de només quatre grups polítics o, a tot estirar, cinc en cas que Junts per Catalunya, la marca de Carles Puigdemont, obtingui un regidor. Supera per un curt marge el 5% de vot necessari per obtenir representació. Si no el supera, com diria Pompeu Fabra, “aquest camí mor a Pomar”, la Badalona més tradicional haurà donat l’esquena als hereus del pujolisme.

L’enquesta de Badalona no s’ha de mirar només com una foto fixa. Els resultats s’han de muntar en un zoòtrop, aquell dispositiu antecessor del cine. El PSC, CiU i Iniciativa van estar a punt de sotmetre García Albiol a una moció de censura el 2014. Els ecosocialistes es van despenjar en l’últim minut per no sortir a la foto amb els convergents. El 2015, el PSC va facilitar que Dolors Sabater, amb només cinc regidors, fos la nova alcaldessa. Pastor, de l’ala menys filocatalanista del socialisme, va apretar els punys amb ràbia. Sabater s’havia presentat sota una marca confusa, Badalona en Comú, que la feia semblar un satèl·lit de l’òrbita Colau, però en realitat afí a la CUP. A mig mandat, García Albiol va recolzar un relleu a l’alcaldia. Pastor per Sabater, però l’exalcaldessa ara es presenta com a cap de llista d’una altra marca, Guanyem Badalona, amb aliança amb Esquerra. Sí, un galimaties. El resum és un nus, una successió de favors i despits que dificultaran, i molt, les negociacions postelectorals. Ser segon en vots, tot i que sigui per un estret marge, pot ser un argument per reclamar l’alcaldia, si és que les siderals distàncies ideològiques no impedeixen ja d’entrada el diàleg.

Notícies relacionades

Albiol suspèn i guanya

García Albiol, en cas de confirmar-se la predicció de l’enquesta, és un cas d’estudi acadèmic. En una ciutat en la qual 7 de cada 10 votants es declara d’esquerres i en la qual el dirigent del PP és l’únic que suspèn en valoració (la seva nota és un 4,7, davant del 5,5 de Sabater i Pastor), García Albiol gairebé calca en estimació de vot els resultats de les municipals del 2015, un 34% llavors, un 33,8% ara. És immune al daltabaix general del PP a la major part d’Espanya, com si Badalona fos una bombolla estanca, quan en realitat no ho és. La prova és que Pastor, un autèntic desconegut fa quatre anys, hereu d’un PSC local en hores molt baixes, és el que més creix en intenció de vot amb el vent de Pedro Sánchez a les veles. Passa del 14% de suport que va obtenir el 2015 a, segons l’enquesta, un 22,5%. Empata amb Sabater perquè l’exalcaldessa aconsegueix el no sempre fàcil èxit de sumar dues marques diferents, ERC i Guanyem, amb les causes inesperades de fugues de vot que comporten.