PROJECTE DE REFERÈNCIA

Els deutes noquegen el gimnàs més social del Raval

El Sant Pau ofereix les seves instal·lacions de forma gratuïta a 900 persones, entre les quals uns 250 nens sols

El ple municipal va aprovar fa un any la seva compra per salvar el projecte social, una cosa que no ha passat

zentauroepp48160976 barcelona   14 05 2019   barcelona   usuarios del gimnasio s190516152305

zentauroepp48160976 barcelona 14 05 2019 barcelona usuarios del gimnasio s190516152305 / JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una de les que mai falla, així, com a filosofia de vida, és Viqui Molins, monja molt estimada i reconeguda al Raval. Als seus 83 anys, acudeix al gimnàs tres vegades per setmana. Els dilluns, els dimecres i els divendres. Hi va a nedar. "Per a l’esquena; 20 piscines". "Deixar perdre el Sant Pau seria un disbarat. Compleix una funció social que no ofereix ningú més. És on van els nens de les escoles del barri que no podrien pagar cap altre gimnàs. Els immigrants sense papers. Els menors no acompanyats...Si acaba tancant em sabria molt greu", explica aquesta sòcia fidel. Si no passa el miracle –han generat un deute de 150.000 euros–, el pròxim 1 de juny abaixaran la persiana de forma definitiva. En aquest sentit fa dies que informen els que diàriament –i no és una manera de parlar– acudeixen al Sant Pau buscar algun tipus de refugi; i així ho expressen en el correu electrònic que han enviat a les nombroses fundacions amb les quals treballen. "Lamentem comunicar, després de 80 anys al servei de la ciutat, el tancament del Gimnàs Social Sant Pau. A partir del 17 de maig no podrem atendre les persones que ens deriven des de les seves entitats", comença la missiva, que ha suposat un cop dur en un barri que es resisteix a creure que no hi ha res a fer per salvar aquest projecte de salut comunitària.

Enric Canet, director de relacions ciutadanes del Casal dels Infants defineix el Sant Pau com un lloc on les batalles perdudes les intenten guanyar. "On altres només veuen problemes, ells hi veuen solucions, com amb el grup de mares pakistaneses, a les quals ells van permetre fer piscina amb els seus fills tapades", destaca aquest referent en el món social, qui assegura que deixar perdre el Sant Pau és també perdre una frontissa necessària entre el Raval i Sant Antoni, una porta d’entrada i de sortida al barri. En el 46 de la ronda de Sant Antoni el gimnàs té una ubicació estratègica. També per als interessos immobiliaris. A dos passos del flamant mercat de Sant Antoni a un costat, i del Paral·lel, a l’altre. "Sense el Sant Pau el Raval perdria un element comunitari molt important. És una porta oberta per als que només troben portes tancades", prossegueix Canet.  

Element comunitari

N’hi ha prou amb passar-hi mig matí o mitja tarda, o, si es té l’oportunitat, millor mig matí i mitja tarda, ja que l’heterogeni públic, pur Raval, varia al llarg del dia, per comprovar al que es refereixen Molins o Canet. Per entendre que no exageren. Que potser fins i tot es queden curts. Les senyores de l’‘aqua gym’ de primeríssima hora es barregen a les taules de l’atrotinada entrada amb alguns dels nanos que sobreviuen entre els jardins pròxims que comparteixen nom amb el gimnàs i l’acabada de reformar plaça de Folch i Torres. Al carrer el boca-orella funciona, i per a molts l’espai és el més semblant a una llar, on no només tenen wifi i dutxes –amb horaris i condicions molt més flexibles que a qualsevol altre lloc–, sinó també un lloc en el qual poder practicar boxa o, el més important, sentir-se un més en el centre esportiu privat més divers de Barcelona.  

Un soci fa pesos al Sant Pau, aquesta setmana / JORDI COTRINA

Entre els 250 menors no acompanyats o exmenors no acompanyats, de vegades va de mesos, que tenen fitxa oberta al gimnàs, n’hi ha, molts, derivats per entitats socials o per la mateixa administració, però també no vinculats a cap administració, els més vulnerables entre els vulnerables. Aquests 250 formen part de les 900 persones, de perfils molt diversos, que no paguen (o paguen quotes molt baixes). De membres del Sindicat Popular de Venedors Ambulants a persones sense llar derivades d’Arrels.  "El Sant Pau és un referent per a tots els migrants pobres. És un exemple de com, davant de la falta de solucions per part de l’administració, la societat civil, el veïnat, fa un pas endavant", descriu César Zúñiga, portaveu de l’Espai de l’Immigrant. "Per a moltes persones de la Tancada Migrant, el Sant Pau és l’únic espai en el qual se’ls rep després de passar dues o tres vegades pels recursos administratius on no se’ls ha donat cabuda", prossegueix Zúñiga, que descriu l’espai com "un petit illot on molta gent que viu i camina, com són els migrants, troba una mica de pau, i sobretot de respecte".

Tot i que Ernest Morera, pare de la cooperativa que encara gestiona l’espai i portaveu dels treballadors insisteix que "la màgia" de l’espai és que no es tracta d’un gimnàs "per als exclosos". "És un centre per a tots els veïns –subratlla–; aquesta és la seva riquesa". 

Classe al Sant Pau, aquesta setmana / JORDI COTRINA

Els primers coneixedors d’aquesta realitat són els membres de l’assemblea de treballadors de la cooperativa. Per això fa anys que lluiten amb totes les seves energies per intentar salvar el projecte. Però no poden més. Llancen la tovallola. El gener del 2017 van evitar el primer desnonament amb la mediació de l’ajuntament. Just fa un any, el maig de l’any passat, el ple de la ciutat va aprovar, a proposta de la CUP i amb cap vot en contra, la compra del gimnàs "per part de l’ajuntament, el consorci de vivenda o la Generalitat". Això sí, la proposta tenia una clàusula. Es faria "dins de la instrucció de preus de l’ajuntament i sempre que la propietat volgués vendre". L’aprovat en el ple recollia també que la finca, una vegada adquirida, es dediqués a la construcció de vivenda protegida "respectant el gimnàs i la casa fàbrica preexistent". I posava una data límit, el 31 de desembre del 2018. Els requisits no s’han complert, l’ajuntament no ha comprat l’edifici i la cooperativa acumula un deute i es veu obligat a tancar. "Som l’entitat del barri que treballa amb més 'menes’ i sense rebre cap subvenció", reivindica Morera.

Notícies relacionades

Fonts municipals asseguren lamentar molt el cessament de l’activitat del centre esportiu "per la gran funció social que exerceix".

A partir de l’1 de juny, la cooperativa es retira, però ofereix a les 34 entitats amb les quals treballen de forma desinteressada, que estirin el carro per salvar el necessari projecte social. Aquí tenen el gimnàs. El seu tresor.

Temes:

Menas