CARA A CARA PREELECTORAL A LA SER

Colau i Artadi es retreuen la seguretat i la vivenda

L'alcaldessa i l'alcaldable utilitzen dues de les qüestions més rellevants per als ciutadans com a armes llancívoles

artadi-colau

artadi-colau

3
Es llegeix en minuts
Toni Sust

Abans de començar ja ha ocorregut i tot apunta que ningú ho aturarà. La seguretat i la vivenda estan marcant el debat preelectoral i han marcat també el cara a cara que han mantingut aquest dijous Ada Colau i Elsa Artadi, en una trobada organitzada per SER Catalunya. L’alcaldessa de Barcelona i l’alcaldable efectiva, com a número dos de la llista que encapçala Joaquim Forn, han iniciat el seu debat amb les dues matèries més sensibles del mandat. I han mantingut un discurs clar: la culpa és de l’administració contrària. Un dard que apunta a eix del debat polític de les dues pròximes setmanes.

[Seguiu aquí la campanya en directe].

No són arguments que no s’hagin escoltat aquests dies. Colau, que dimarts va obrir una ofensiva contra la gestió del conseller d’Interior, Miquel Buch, en aquesta qüestió, ha acusat la Generalitat de no apostar per la seguretat a Barcelona, de no aportar agents dels mossos a la capital catalana i de fer-ho amb intencionalitat política per perjudicar el govern de Barcelona en Comú. De passada ha acusat de nou Buch de no presentar-se a les reunions de la junta de seguretat de Barcelona sense avisar.

Mossos que volen anar-se’n

Artadi ha replicat que el motiu que la seguretat s’hagi convertit en el principal problema per a la ciutadania és que el govern de Colau no ha donat suport a la Guàrdia Urbana, no ha cregut en ella, no ha escollit un responsable polític de seguretat –ho és la mateixa alcaldessa– i hagi tardat anys a adonar-se que la policia era necessària. Un argument, aquest últim, per al qual s’ha acollit a unes declaracions que va fer al seu dia la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin.

 “200 mossos volen entrar a la Guàrdia Urbana”, ha afirmat Colau com a prova que el cos autonòmic no està sent ben tractat per la Generalitat. “Hi ha manifestacions de mossos davant d’Interior”, ha afegit. Mai abans en un mandat, ha contestat Artadi, els delictes havien pujat un 30% com a Ciutat Vella.

La discussió ha acabat en un relatiu empat a res abans de passar a la vivenda. L’alcaldessa ha acusat la Generalitat d’abandonament de funcions en la matèria, que ha recordat que és competència autonòmica, i de nou ha recordat que el Govern català només té dues promocions en marxa a la ciutat, davant les 62 del consistori.

Artadi li ha retret la xifra de pisos acabats per l’ajuntament durant el mandat: prop de 800, la majoria projectats quan encara era alcalde Xavier Trias. La guerra de xifres, que s’anirà repetint, l’ha seguit Colau esgrimint els 4.600 pisos que estan en alguna fase de construcció.

Totes dues han mirat enrere. Colau ha retret a Artadi que els governs de CiU no deixessin parc públic de vivenda i que els convergents pactessin amb l’Executiu central desallotjaments exprés i contribuïssin a la creació de la bombolla immobiliària.

Artadi li ha contestat acusant l’ajuntament de no haver deixat parc de vivenda per haver venut els pisos socials, durant tres dècades de govern del PSC amb recolzament, ha recalcat, d’ICV –“els seus socis”– i en alguns períodes d’ERC. El pitjor és que en el cas del parc públic que mai es va fer totes dues tenien raó, és a dir, que la culpa existeix a un costat i l’altre de la plaça de Sant Jaume.

Acord contra Collboni

Notícies relacionades

Colau i Artadi han discutit de forma considerablement cordial, cosa que el moderador, Josep Cuní, ha destacat preguntant-se si es devia que totes dues són dones. I elles hi han estat d’acord. També han coincidit en un altre aspecte concret. Artadi s’ha preguntat com pot ser que el socialista Jaume Collboni parli de la gestió d’aquest mandat com si no hagués estat en el govern, en el qual va passar un any i mig com a soci. “En això estem d’acord”, ha dit Colau.

Al principi del cara a cara, Colau ha justificat que l’estigués mantenint amb Artadi i no amb l’alcaldable d’ERC, Ernest Maragall, que l’hi ha reclamat. I l’alcaldessa ha afirmat que Junts per Catalunya representa “el model oposat” al seu i la primera força de l’oposició: “Crec que té interès confrontar dos models de ciutat. De Maragall el que jo voldria és que apostés per un govern d’esquerres”. Argument que Artadi ha compartit donant per fet que Maragall busca un pacte amb Barcelona en Comú.