Ple de l'esgotament a Barcelona

De la mateixa manera que els futbolistes ja no corren al maig com ho feien al setembre, els regidors de Barcelona han exhibit aquest divendres un evident esgotament si es compara amb el vigor que encara destil·laven mesos enrere. Tot i que això mai va ser una allau de tensió argumental, ha faltat força, ritme. Potser perquè la immensa majoria, 28 de 41 regidors, abandonen el seient i ja estan pensant en un futur fora de l’ajuntament; o perquè els que es queden saben que tenen per davant tres setmanes d’infart fins a les eleccions del 26 de maig. El ple municipal, l’últim amb contingut abans del que està previst a mitjans de juny per tancar aquest mandat, ha sigut pla en el to, trufat de repeticions, amb les crítiques habituals cap al govern de torn, en aquest cas, el d’Ada Colau, que ha patit el seu últim mastegot a compte del CAP Raval Nord, un assumpte que tanca el debat polític, però ni de bon tros conclou la batalla al carrer. Entre tant descoratjament, la notícia positiva l’ha donat el zoo amb l’aprovació d’un pla estratègic que l’hauria de convertir en un parc d’animals del segle XXI.

La part executiva del plenari contemplava 35 punts, però només dos d’ells havien despertat certa expectació. El primer, l’esmentat debat sobre l’equipament sanitari de Ciutat Vella. El segon, sobre el futur del complex de la Ciutadella. S’ha celebrat, tot i que no és habitual en l’últim ple del mandat, la part d’impuls i control, aquesta en la qual l’oposició planteja proposicions i preguntes, que no són vinculants, però sí que venen bé per desgastar. Bàsicament, s’ha tractat de marcar terreny ideològic de cara al diumenge electoral. Tampoc aquí el debat ha sigut dels d’agafar-se fort a la cadira. Hi haurà qui pensarà que fins i tot s’han guardat dards per a la campanya. Pot servir com a mostra de l’interès que desperta el conclave municipal el fet que els candidats Ernest Maragall, Josep Bou i Jordi Graupera tenien actes convocats a la mateixa hora i es van evitar seguir l’estira-i-arronsa de què aspiren formar part ben aviat.

Menjar per als lleons

El CAP Raval Nord generava un dubte raonable a Barcelona en Comú. Sabien que els caurien pals, que la seva proposta de construir el centre de salut a la capella de la Misericòrdia no s’aprovaria perquè ja està encarrilat el projecte de construir un nou edifici al costat del Macba. Però conscients que es llançaven a si mateixos de menjar als lleons, els comuns han preferit aguantar el ruixat per compromís amb els veïns. Han obert de nou el debat per a, finalment, retirar el tema de l’ordre del dia, com ja van fer en el ple de març. És a dir, no s’ha votat i queda ‘de facto’ aprovat el pla que avala l’oposició. Gala Pin, regidora de Ciutat Vella, ha defensat l’actitud dels comuns sense excessiva vehemència, segurament conscient del que li queia al damunt. Ha assegurat que construir el CAP entre el museu i els edificis que confinen amb el carrer de Joaquim Costa “no és la millor opció perquè fa falta més visió urbana i de barri”.

La regidora parlava en nom de la plataforma que defensa que el CAP s’ubiqui a l’antiga capella. La mateixa directora del centre d’atenció primària, Anna Romagosa, que al febrer va tenir l’honor de ser la primera ciutadana en participar en el ple, ha tornat a insistir aquest divendres que això “no va només de sanitat”. “L’informe del Servei Català de la Salut (favorable, per cert, a la ubicació al costat del Macba, on a més hi caben 10 consultoris més) no té en compte que el Raval no pot perdre zones verdes o no edificables. El nou emplaçament ens deixa a l’ombra del Macba, amb problemes per a les ambulàncies i els veïns de la zona”. Ha avançat que continuaran lluitant i els residents que l’acompanyaven han assegurat que si l’equipament no s’instal·la a la Misericòrdia, la plataforma continuarà exigint que la finca “tingui un ús veïnal i no museístic”.

Xavier Trias (PDECat) ha acusat el govern de “buscar només el conflicte” amb l’assumpte del CAP i ha defensat, com han fet la majoria de forces, l’‘ok’ del CatSalut al nou projecte. Potser qui millor ha resumit el sentir de pràcticament tota l’oposició (la CUP també està amb els veïns) ha sigut el republicà Jordi Coronas, que ha receptat als comuns “deixar de fer de músics del Titanic”.  Romagosa, ja fora de la grada de públic del ple, ha afirmat que molts professionals del centre de salut s’estan plantejant demanar un trasllat si finalment han de marxar al costat del Macba.

Amb aquesta discussió, Barcelona en Comú, que podia marxar del ple sense gairebé rascades –algun cop de matxet sobre les vagues del metro, el preu del lloguer i la inseguretat a certes zones de la ciutat–, ha assumit aquesta severa reprimenda a canvi de mantenir intacte el seu recolzament a una determinada causa veïnal. A una en concret, però donant el missatge –en absolut gratuït en vigílies electorals– que el govern de Colau està amb els barris i no amb els ‘lobbies’, tot i que en aquest cas porti un segell cultural. Però, compte, en aquesta empresa els cupaires acostumen a avançar-los per l’esquerra: “El tema de fons és a qui responem, si als veïns o al museu, perquè això no és és una discussió sobre un edifici, sinó sobre com garantim els drets i fem que la seva vida sigui millor”.

“Indigència jurídica” 

Com ha succeït durant tot el mandat, el ple d’aquest divendres ha tingut els seus moments dedicats al procés. En aquesta ocasió ha succeït a través d’una moció d’urgència presentada pel PDECat en què s’instava els grups a denunciar la prohibició que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí puguin ser candidats a les eleccions europees. El consistori ha aprovat censurar el veto amb els vots favorables dels comuns, la CUP, ERC i els neoconvergents. En contra, Ciutadans, el PSC i el PP. Els arguments no han sortit del guió. El que per a uns és una “indecència democràtica i una indigència jurídica”, per als altres es tracta simplement de complir el que diu la junta electoral central, la mateixa que fixa les normes de les municipals que d’aquí a tres setmanes s’encarregaran de donar-li una nova vida a aquest esgotat ple de l’Ajuntament de Barcelona. 

Units per sempre

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Justo abans d’acabar el ple, una pregunta del PP ha permès a Colau tancar dialècticament el mandat. ¿Com considera que s’ha d’encarar el debat polític i de futur a Barcelona?, li ha plantejat el conservador Alberto Fernández Díaz, a punt de tancar 27 anys com a regidor al consistori. La candidata dels comuns ha dit que els edils han compartit "un dels mandats més complicats de la història de la recuperació de la democràcia d’aquest país". Per això, ha sostingut, els 41 representants públics compartiran un "vincle per a tota la vida".

Colau ha recordat els atemptats de la Rambla, una tragèdia que, al seu parer, "va treure el millor dels regidors". A més de compartir l’“honor” d’haver sigut alcaldessa, ha aplaudit els "mínims ponts de diàleg, fins i tot en les situacions més difícils". "Gràcies per aquests quatre anys i, d’una manera o d’una altra, segur que ens trobarem", ha conclòs. Després de gairebé set hores de ple, després d’un mandat de crua i esgotadora política municipal, Colau ha aixecat la sessió.