barcelonejant

La democràcia té les seves 'kellys'

La loteria de les meses electorals està de nou en marxa amb l'esgotador record de les generals encara present

zentauroepp47940753 reconte electoral cols190502133550

zentauroepp47940753 reconte electoral cols190502133550

4
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

La protagonista d’aquest relat demana que no es publiqui el seu nom, només les seves circumstàncies, o sigui, que va ser presidenta d’una mesa electoral al Poblenou diumenge passat. Que va entrar al col·legi electoral a les vuit del matí i que va entregar les actes a la Ciutat de la Justícia a les 3.25 hores de la matinada. A les quatre de la matinada, després d’haver compartit un taxi i d’haver pagat l’escot, es ficava al llit. La festa de la democràcia va ser una ‘rave’ de 20 hores per a ella. Com que demana anonimat, se li haurà de posar un nom inventat. Mafalda, per exemple, no pel que deia i definia el personatge de Quino, sinó perquè la seva mascota, una tortuga, es deia Burocràcia.

Una 'kelly' de Salou guanya quatre euros per hora. A la Mafalda, la nostra presidenta de mesa, li va sortir a 3,25 l’hora i en va fer 20. Seguides

L’oportunitat de repassar les amargors de ser president d’una mesa electoral ve al cas perquè el pròxim 26 de maig tornen les urnes, les municipals i les europees, i aquesta setmana han començat a arribar a algunes llars les notificacions. A la Mafalda li va arribar un parell de setmanes abans del 28-A. "Carinyo, ¿esperes alguna cosa d’Amazon?; han picat a la porta i ara pugen". Va suposar que seria una multa. Va ser pitjor. Això ho va descobrir diumenge, no perquè li semblés malament posar la seva petita gota d’oli a l’engranatge de la democràcia, sinó perquè va descobrir el que els veterans en aquesta tasca, els que repeteixen com a vocals o presidents, ja saben des de fa temps que el vot i el recompte són una artesania, que la pàgina web del Ministeri de l’Interior en què es poden seguir minut a minut els resultats les nits electorals serà la repera (que ho és), però que darrere seu s’hi amaga un sistema de quan Chanquete encara estava viu. "A mi també em va tocar fa 10 anys i no ha canviat res", la va avisar un vocal d’una altra taula al veure la seva cara d’estupor quan es va enfrontar als fulls de calcar, ja ho saben, aquells en què, tot i que castiguis la punta del bolígraf, el traç és imperceptible a la tercera pàgina. "¿Me la pots repassar perquè es llegeixi millor?", li va demanar l’apoderat d’un partit.

La Mafalda té algunes xifres per espantar els afortunats del pròxim 26-M. A la seva taula, el cens de votants era de poc més de 1.100 electors. Van votar 865. Això ofereix una mitjana de 78 electors per hora, menys d’un minut per cada dues paperetes, Congrés i Senat, que semblarà una tasca assumible, tret de si el vocal té problemes amb l’abecedari, com era el cas, i si a l’altra vocal se li entumeix la mà de tant anotar el nom de tots i cadascun dels electors durant 11 hores. És inevitable pensar en la paròdia del fordisme de Charles Chaplin a‘Tiempos modernos’.

Lavabo infantil

Més xifres. Una 'kelly’ de Salou, segons revelava fa un any la premsa local tarragonina, guanya uns quatre euros per hora. La Mafalda, diumenge, va guanyar 3,25 euros per hora sempre que s’accepti que la seva jornada va començar a les vuit del matí i va acabar quan va tornar a casa. Els presidents de mesa reben una compensació de 65 euros per la seva tasca, sempre que a primera hora portin perfectament omplert el formulari de transferència bancària. No hi ha refrigeri. No hi ha ampolletes d’aigua. Al bany, en el seu cas, s’havia d’anar al lavabo dels nens. El del professorat de l’escola estava tancat amb clau.

El recompte del Senat és un sudoku en el qual només falta Incitatus, que els seus vots aconseguiria

El recompte va ser lent. L’augment de la participació mai ha anat de la mà d’un major nombre de meses de votació. S’han de comptar els sobres, d’una banda, i els vots, de l’altra, i resar perquè la segona xifra no sigui més gran que la primera. Al revés, no és problema. Són vots en blanc. És laboriós. El problema és que quan es completa aquesta tasca toca el Senat. Als apoderats sembla que això els importi ben poc. Amb les dades del Congrés ja en tenen prou i se’n van. Llavors, entre trucades de la Junta Electoral, que apressa, i de l’empresa encarregada de les alarmes de l’escola, toca una mena de sudoku en un full DIN A3. A la gent no li agrada el menú dels partits. Voten a la carta. Si Calígula presenta Incitatus, potser li posen una ics.

Notícies relacionades

Passada la una de la matinada, sembla que tot quadra. Llavors el repte és trobar un taxi amb destinació a la Ciutat de la Justícia. El paga la casa. El d’anada. El de tornada, no. És com la ‘nuit’ barcelonina de fa tres lustres quan baixava la persiana Construmat, quan el client li deia al taxista "porti’m a..." i el conductor acabava la frase amb un "...Bailèn 22". La matinada postelectoral és un frenètic pont aeri amb destinació a la Ciutat de la Justícia. "Érem tres. Ens van dir que el taxi ens l’abonarien a la primera planta, però els funcionaris ja se n’havien anat". Per cobrar, doncs, havíem d’anar dilluns a la Delegació del Govern.

La Mafalda va arribar a casa poc abans de les quatre de la matinada. Gairebé no sabia res del resultat electoral. Com les ‘kellys’ de l’hotel on treballen.