Arts Libris ha complert 10 anys

Diumenge passat va acabar l’última edició d’Arts Libris,  la fira consagrada al llibre d’art que va començar tímidament fa 10 anys i ja és una proposta consolidada. Es va celebrar a Santa Mònica, aquest espai amb què ningú sembla saber gaire bé què fer. Temps enrere, la Generalitat el reservava a l’art d’avantguarda –l’època en què el dirigia Josep Miquel García, quan va tenir lloc una esplèndida exposició de Carlos Pazos, entre altres propostes de no menys interès–, mentre oferia el Palau Robert als artistes del règim o susceptibles de ser utilitzats per aquest. Em consta que hi ha hagut un intent de Vicent Sanchis, gran aficionat als còmics, per convertir Santa Mònica en un recinte dedicat d’alguna manera als còmics, però aquest és un tema que no té el menor interès per als nacionalistes, com demostra el poc cas que li han fet al director de TV-3 reprovat i imputat (com li van recordar perversament Cayetana Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas en el debat electoral de la nostra) i la desídia amb què es va acollir en el seu moment el suposat Museu del Còmic que s’havia d’instal·lar a Badalona: només queda confiar en la iniciativa privada, amb el museu que està muntant Paco Baena a Sant CugatPaco Baena.

De fet, a falta d’una política cultural digna de tal nom a Barcelona i Catalunya, aquí només funcionen les iniciatives privades –vegeu el Sónar i el Primavera Sound–, ja que les autoritats en tenen prou amb correfocs i rituals mil·lenaris inventats fa un mes per alguna llumenera de la CUP. Arts Libris és una iniciativa privada que li devem a la galerista gallega Rocío Santa Cruz, devota dels llibres en general i dels llibres d’art en particular des de l’adolescència. Quan es va instal·lar a Barcelona, procedent de París, es guanyava la vida de firaire, com ella mateixa reconeixia. Amb la seva carpeta d’originals i litografies, corria per les fires artístiques europees mentre muntava una galeria a Barcelona, Raiña Lupa, a Consell de Cent cantonada amb Balmes, que va xapar fa un temps i va ser substituïda per l’actual galeria que porta el seu nom, a la Gran Via, entre Pau Claris i Llúria.

En la seva època de Raiña Lupa, la Rocío va publicar alguns llibres magnífics que, lamentablement, no va comprar gairebé ningú (entre ells, 'Fidelidad Total’, amb boniques estampes de l’esmentat Carlos Pazos i textos de 'yourstruly'). Farta de perdre diners, va enfocar les seves energies cap a una fira consagrada al llibre d’artista, Arts Libris, que aquest mes d’abril ha complert els seus primers 10 anys de vida. "No hi ha un públic per al llibre d’artista", es lamenta la Rocío. "La gent que gasta en art pot anar des d’una litografia fins a una tela, però gairebé ningú es pren seriosament aquests llibres de curta edició, de no pas més de 50 exemplars firmats per l’artista, que en altres països compten amb cert nombre de devots. Una pena".

Un centenar d’expositors

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Centrada en Santa Mònica, però amb ramificacions en la Fundació Banc Sabadell, el Macba o la Tàpies, Arts Libris ha celebrat el seu desè aniversari amb la presència d’un centenar d’expositors nacionals i estrangers. La senyora directora, per la seva part, ha contribuït a les novetats amb unes sèries de postalsd’Antoni Muntadas, un homenatge a les Guerrilla Girls –el col·lectiu feminista nord-americà que es preguntava irònicament si una dona només pot accedir als museus com a model nua en la tela d’un home– i un curiós llibre de poemes del músic i místic i ocultista Sun Ra (Alabama, 1914 – Birmingham, 1993), traduïts a l’espanyol en una edició dirigida per l’artista mexicana Mariana Castillo Deball: un d’aquests productes cridats a no vendre gran cosa, però que et fan quedar com un senyor (o, en aquest cas, senyora), ja que, a Espanya, Sun Ra sempre ha sigut un artista de culte, ¡i d’un culte molt minoritari!

Conclòs l’Arts Libris d’aquest any, recomano una visita a la galeria de la Rocío per veure les estranyes i suggeridores fotografies de Montserrat Soto, en les quals s’intueix més del que es veu i que obeeixen a l’atenta lectura de l’‘Infern’ de la 'Divina Comèdia'.