Anar al contingut

Resolució històrica

L'ONU reprèn Espanya per acomiadar un guàrdia urbà de Barcelona ferit en servei

L'agent municipal va ser expulsat del cos el 2010 després de rebre la discapacitat i perdre un 45% del sou

Després de nou anys de batalla judicial contra tots els organismes judicials possibles, Ginebra dictamina que es van vulnerar els seus drets

Guillem Sànchez / J. G. Albalat

L'ONU reprèn Espanya per acomiadar un guàrdia urbà de Barcelona ferit en servei

JULIO CARBO

El seu pare va morir un 20 de maig, el del 2000. La seva filla Chloe va néixer un altre 20 de maig, el del 2014. L’atzar sempre ha triat el mateix dia per concentrar tots els episodis transcendentals de la vida de Vicenç Flores (1979). Per a l’accident que truncaria irremeiablement va reservar la mateixa data: el 20 de maig del 2009, aquest agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona va ser arrossegat per un cotxe en l’encreuament del carrer de Pallars amb el carrer de Llacuna, al districte de Sant Martí, mentre acudia amb la motocicleta de la policia municipal, circulant d’emergència, al Mercadona del barri de Poblenou, on un home estava colpejant la seva dona. L’impacte li va destrossar el peu i la seva vocació de policia.

Un any més tard, el 2010, va rebre una carta certificada de l’Ajuntament de Barcelona que li comunicava que havia sigut expulsat del cos municipal. L’ONU  acaba d’ordenar a l’Estat espanyol que rectifiqui aquell acomiadament perquè va vulnerar els drets de les persones discapacitades. Una sentència sense precedents que obligarà a reescriure lleis i que el consistori d’Ada Colau, que remarca que no és un dictamen vinculant, atendrà per revisar el reglament que regula la ‘segona activitat’, la tasca que s’encomana a funcionaris de seguretat o emergències que per edat, malaltia o lesió, ja no poden estar en la primera línia de l’acció. 

La trucada 

Dimarts passat a la tarda el Vicenç jugava amb l’Enzo, el seu segon fill, al menjador de casa. "Li estava posant un vídeo d’’Els Tres Porquets’, li flipen, i va sonar el telèfon", recorda. "He de donar-te una bona notícia, has guanyat a l’ONU", aquest va ser el missatge que li van entregar al despenjar. L’Ainhoa, la seva dona, preparava en aquell instant el sopar a la cuina. I el primer que va fer el Vicenç, després de quedar-se uns segons ajagut al sofà i deixar la ment blanc per prendre consciència d’aquella resolució històrica, va ser anar a abraçar-la. "M’ha ajudat tant durant aquest temps que sense ella senzillament hauria sigut impossible aconseguir-ho".

Amb aquesta trucada finalitzava per al Vicenç una batalla burocràtica sense treva que va començar el 2010 contra l’Ajuntament de Barcelona, que va seguir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que no va aturar ni el Tribunal Constitucional ni el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg i que va arribar fins a l’ONU. Nou anys de tempesta judicial.

L’accident

“A mitjans de maig del 2009, una dona va ser assassinada per la seva exparella en ple carrer de Barcelona. Després d’aquell crim a la Guàrdia Urbana se’ns va ordenar que acceleréssim en cas de rebre un avís per violència masclista. Això va passar el 20 de maig i, acudint a respondre l’agressió a una dona al Poblenou, un cotxe em va atropellar lateralment, em va destrossar el peu i em va arrossegar 16 metres”. Un any més tard, el Vicenç, encara de baixa, es trobava en una cafeteria del carrer de Sants quan en direcció a la seva taula va fugir un carterista que acabava de sostreure una cadena d’or a una ciutadana. Es va aixecar i es va abalançar sobre el lladre. Va poder retenir-lo però el peu convalescent es va trencar per sempre.

La mútua laboral de la Urbana va derivar el seu cas a l’Institut Nacional de la Seguretat Social i aquest va determinar que el Vicenç tenia una discapacitat permanent i que havia de jubilar-se als 31 anys i percebre a partir de llavors el 55% del seu sou de funcionari. L’ajuntament li va comunicar el seu acomiadament i així va començar el litigi.

El Vicenç amb l’Enzo a les espatlles, amb l’Ainhoa i la Chloe.

"El pitjor és que a sobre has de suportar que això és una ganga", explica. Les seqüeles d’aquell cop no es van reduir únicament al peu, assegura, també he tingut dolors d’esquena molt forts i segueixo amb calmants i relaxants musculars. "A més", subratlla, "no és fàcil veure reduït el teu sou a un 55%". "Imagina quin missatge es va llançar amb el meu cas als policies municipals: si et passa alguna cosa a la feina t’acomiadaran i perdràs un 45% del sou. Hi ha agents a la Urbana que estan ocultant lesions veritablement greus per por que els passi el mateix que a mi".

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona afirmen que el dictamen de l’ONU no és vinculant però es comprometen a revisar el reglament. Tot i així, remarquen, una sentència recent del Tribunal Suprem (núm. 356/2017 de la Sala Social) que impedeix que un agent que cobra una discapacitat sigui readmès en segona activitat i percebi també el sou sencer d’agent. És el cas del Vicenç que, en conseqüència, i si el consistori té raó, tampoc podria tornar al cos policial ni encara l’ONU li hagi donat la raó. Per a aquest policia, segons manté, l’objectiu no és tenir més ingressos sinó aconseguir que es reglamenti de forma adequada la segona activitat en les policies locals. "Així funciona en cossos com els Mossos d’Esquadra o dels Bombers de la Generalitat, també en les policies locals de la Comunitat ValencianaMadridAndalusia o Múrcia –els reglaments de les quals ja han sigut revisats– però no a Catalunya i la resta d’Espanya."

L’equip d’Ada Colau va iniciar el 2017 un treball conjunt amb el Departament d’Interior per redactar un projecte de llei que regulés aquesta situació per a totes les policies de Catalunya. La iniciativa, no obstant, "va caure amb l’abrupte acabament de l’última legislatura" –interrompuda amb l’aplicació de l’article 155– i es preveu reactivar-la de nou ben aviat.

“Sensibilitzat amb la discapacitat”

El pare del Vicenç va tenir el 1990 un greu accident laboral a Guadalajara. "Va quedar tetraplègic" i va acabar morint deu anys més tard. "Em va marcar i, per això, la meva sensibilització amb les persones discapacitades ve de lluny", raona. Mentre va durar el seu litigi, el Vicenç va crear una associació, Ailpold, que presideix, i atén policies locals de tot Espanya. "No cobrem cap subvenció i les reunions les fem a la seu de l’ONCE, els desplaçaments fins allà els ha de pagar cada persona. Aquest assoliment de l’ONU, de la mà de CERMI (associació espanyola per a discapacitats) i de COCARMI (la seva homòloga catalana), tindrà el seu ressò per als 65.000 agents municipals i, més en concret, per al centenar de funcionaris que es troben en una situació similar a la meva".