La protesta contra els lloguers abusius pren el carrer

Fa un mes, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va publicar un tuit que va causar coïssor, ja que assegurava que, després de quatre anys de mandat, “Barcelona és avui una ciutat més habitable, justa i sostenible”. No obstant, la capital catalana ha experimentat, des del 2013, una pujada de més d’un 36% en els lloguers, segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge.

“Barcelona no és una ciutat més habitable ara. És una ciutat millor ecològicament, però pel que fa a la vivenda, no. Ens estan expulsant”, ha expressat aquest dissabte Francisco Hurtado, membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona, des de la manifestació ‘Prou Llogers Abusius’. Unes 5.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han participat en aquesta protesta que ha tingut lloc, simultàniament, en un total de 35 ciutats europees, com Madrid, Londres o Berlín.

La PAH, ha explicat Hurtado, va néixer per defensar les víctimes de les hipoteques, però en els últims anys ha passat també a defensar les dels lloguers. “En altres ciutats d’Europa hi ha més vivenda social, però a Espanya i Catalunya no arriba a l’1,2%. I el Govern i la Generalitat no tenen intenció de fer-hi res. La llista d’espera per emergència habitacional de Barcelona és d’un any i mig”, assenyala aquest membre de la PAH, una de les 40 entitats que han donat suport a la manifestació organizada pel Sindicat de Llogaters. També membres de Barcelona en Comú, com Jaume Asens, Gala Pin i la mateixa alcaldessa, han participat en la protesta. 

Limitar els lloguers

Posar un límit als lloguers que impedeixi la pujada desorbitada depèn de l’Estat. Aquesta és la principal mesura que reclama el Govern municipal de Colau. Pedro Sánchez es va comprometre només a vincular els lloguers a la pujada de l’IPC. Cal veure què passarà a partir del 28 d’abril, quan se celebrin les eleccions generals.

“La gent no hauria de destinar més d’un 30% del seu sou al lloguer. Hem de posar-los un límit. Espanya ha posat l’alfombra vermella a la banca i als fons voltor”, ha dit Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters, qui ha afirmat que “la gent jove viu escanyada per aquesta problemàtica”. Segons dades de la PAH, a Espanya hi va haver el 2018 més de 70.000 desnonaments, la majoria per impagament del lloguer.

“Els ajuntaments estan absolutament impossibilitats per regular els lloguers”, ha dit Palomera. Per això, la seva entitat demana també a la Generalitat “revertir” totes les llicències d’apartaments turístics que “actuen com a hotels clandestins” i provoquen la “pujada” de lloguers. Els manifestants també han expressat el seu rebuig a Airbnb, un portal en el qual s’anuncien vivendes d’ús turístic, en les quals els propietaris lloguen habitacions puntualment.

Airbnb “no és col·laboratiu”

“Airbnb fa disminuir l’oferta de lloguers a la ciutadania per donar-l’hi als turistes. En una situació d’emergència habitacional com la que estem visquent, la vivenda hauria de ser per al ciutadà”, ha criticat Aldo, també membre del Sindicat de Llogaters. “Airbnb no és economia col·laborativa, sinó de grans tenidors”. Segons DataHippo, a Barcelona 10 amfitrions d’Airbnb sumen 996 pisos i guanyen 84.500 euros al dia.

El drama dels lloguers a Barcelona no només afecta el centre, sinó que cada vegada més també els barris més perifèrics. L’Observatori d’Habitatge i Turisme del Clot-Camp de L’Arpa també ha estat a la mani d’aquest dissabte. “Al districte de Sant Martí tenim uns 300 desnonaments anuals. La mitjana del lloguer ronda ja els 900 euros, fa dos anys eren 800”, ha assenyalat un membre de l’entitat que no ha volgut donar el seu nom. “¿Barcelona, ciutat d’acollida?”, es preguntaven al seu costat, irònicament, uns joves que realitzaven una ‘perfomance’ en la qual simulaven ser voltors.

Altres ciutats

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Paral·lelament, a Berlín milers de persones han sortit també al carrer contra el continu augment dels lloguers i contra la concentració de la propietat de les vivendes de la ciutat en mans de grans propietaris. També hi ha hagut protestes en altres ciutats com Munic, Colònia, Leipzig i Frankfurt i en ciutats d’altres països com París o Lisboa. 

A la capital alemanya s’està a més recollint firmes per a una petició sobre un referèndum per expropiar les immobiliàries i exigir que les empreses amb més de 3.000 vivendes puguin ser expropiades per aconseguir un benefici públic.