Córrer a Barcelona: millor lluny de la calçada i al migdia

Això es divideix entre corredors i ‘runners’.Els primers hi són des de sempre i tenen la planta del peu de cartró; es coneixen tots els secrets de l’esport i no estan per tonteries. Tampoc van fent saltirons als passos de vianants mentre esperen el verd. Els segons van arribar després, amb la moda del curt tecnològic, amb les carreres i carreteretes urbanes, amb la idea que el gimnàs al carrer és més barat, lluminós i col·lectiu. Famílies germanes que viuen sota un mateix paraigua, una ciutat en la qual la contaminació no es veu però es nota. Per això ve bé saber a quina hora la pol·lució mata menys i a quins llocs és més o menys recomanable trotar. Un parell d’espòilers: en carrers amb molt trànsit, millor al migdia. Triar bé el lloc i l’hora redueix entre sis i 10 vegades l’exposició als mals fums i sempre intentant avançar el més allunyats possible de la calçada.

El RACC i Zurich han presentat aquest dijous un estudi sobre la pràctica esportiva i la qualitat de l’aire. Més enllà del comprensible exercici empresarial d’intentar alinear-se amb els bons hàbits, l’informe ofereix pistes a aquesta tribu a l’horad’organitzar els seus entrenaments. Han analitzat la contaminació en quatre punts de la ciutat i durant tot el dia, de manera que han establert les hores més convenients per sortir. ¿Això és aplicable per caminar, anar en bici o passejar el gos? Sens dubte. Els llocs triats són la Diagonal, el Paral·lel, el passeig Marítim i la carretera de les Aigües, tots ells, segons Lluís Puerto, responsable tècnic de la Fundació RACC, entre els carrers i les avingudes més freqüentats pels corredors barcelonins.

Efectes per a la reflexió

Els efectes de la contaminació sobre els éssers humans (partícules en suspensió i diòxid de nitrogen) requereixen summa atenció. Parlemd’irritació de les vies respiratòries i asma, però també de càncer de pulmó, afectació en el sistema reproductiu i agreujament de les malalties vasculars i del sistema nerviós. Per tot això, el primer és respirar pel nas, una cosa que s’ensenya a primer de ‘running’ perquè no hi ha cap altra manera si es vol aguantar més de 10 minuts. En segon lloc, i això és una cosa potser desconeguda, distanciar-se un metre de la calçada pot reduir un 15% l’exposició a la pol·lució. Si són dos metres o tres, doncs millor. Practicar esport en vies sense trànsit, segons l’estudi, pot reduir fins a un 60% la inhalació de mals fums. L’estudi no ho diu, però en qualsevol cas, i tot i que no es disposi de mocador, buidar les fosses nasals pot anar bé per expulsar tot el dolent que s’ha pogut acumular. N’hi ha prou amb emular el que fan els futbolistes sobre el camp, tot i que no sigui gaire estètic.

De tots els espais analitzats, el Paral·lel sembla que és el menys indicat per trotar. Potser per la proximitat del port, ons’arremolinen les ciutats flotants, els nivells de NO₂resulten certament inquietants, sobretot a la franja matinal (7-11 hores) i, en menor mesura, a la tarda (16-20 hores), sent el migdia (11-14 hores) el moment potser més indicat per solcar aquesta avinguda recentment reformada. Crida l’atenció, i aquí és on es demostraria la influència dels creuers, que els nivells contaminants siguin similars en dies feiners i en dies festius. La Diagonal, on el trànsit és endimoniat, també les hores mitjanes són les millors per córrer.

Al sortir de la feina

Si heu d’escollir entre el matí i la tarda, els nivells registrats en els quatre punts estudiats són millors a la tarda que al matí. La carretera de les Aigües és un lloc ideal a qualsevol hora, tot i que els registres són més aptes a la tarda. Els que vulguin aire encara més pur només han de pujar una mica. I si volen experimentar les diferències entre cara nord i cara sud, n’hi ha prou amb saltar a l’altre costat de la muntanya, on la temperatura i l’ambient canvien de cop. Però avís al corredor neòfit: no és el mateix l’asfalt que els camins i les pedres. Si s’opta per canviar una cosa per l’altra, s’ha de tenir en compte que el calçat no és el mateix i que també canvia el ‘maltractament’ a les cames i als peus. Mentre que les voreres i la calçada piquen molt més els genolls i els turmells perquè l’impacte és molt més dur i contundent, en muntanya s’esmorteeix i es reparteix més el cop però també són molt més freqüents les torçades a conseqüència d’un terra que deixa de ser regular.

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

En l’apartat de recomanacions, l’informe del RACC i Zuric insta per apostar “per llocs de la ciutat amb menor afluència de trànsit”,sortir més els dies festius i, en cas d’entrenar també de dilluns a divendres, fer-ho al migdia o durant la tarda/nit. Tampoc és cap tonteria fer-ho a primeríssima hora del dia, si és que es té l’estómac per a això. I en qualsevol dels casos, allunyar-se el màxim possible dels cotxes.

Si una cosa ha volgut deixar clara Puerto, i en això coincideix amb la comunitat mèdica, esportiva i científica, és que els beneficis del ‘running’ superen els prejudicis que causa la contaminació. ¿Però hi ha algun límit? El director tècnic de la Fundació Racc ha assegurat que no han trobat cap estudi que digui a partir de quin nivell de pol·lució no s’ha de sortir a córrer. “Hauria de ser un nivell molt elevat”, ha dit. La pista potser la doni l’Ajuntament de Barcelona, que recomana que durant els episodis d’elevada contaminació s’eviti practicar esport a la via pública. Per una raó molt concreta: a pitjor aire, més treballen els nostres pulmons, i aquest és un risc que és millor evitar. El normal en aquestes situacions és cansar-se més de l’habitual (una sensació similar a la que se sent a l’entrenar en altura) i irritació del coll i dels ulls. En qualsevol cas, el millor en aquests casos és fer servir el sentit comú: si un coneix el seu cos i comença a tenir males sensacions, millor deixar els quilòmetres per a un altre dia.