Anar al contingut

INCLUSIÓ LABORAL

Tres noies amb discapacitat intel·lectual, les primeres auxiliars de monitor adaptat

"Per als nens som una més, i això ens fa sentir molt bé", afirmen Ángela, Ruth i Gala, des del menjador de l'escola on treballen després de superar un curs de formació

Helena López

Tres noies amb discapacitat intel·lectual, les primeres auxiliars de monitor adaptat

NGEL GARC A

Ángela Briones Combas té un record gravat a foc de la seva infantesa. Un dia, al sortir del Paideia, l’escola d’educació especial on estudiava, li va preguntar a la seva mare si quan acabés l’escola ja no tindria discapacitat intel·lectual. "La meva mare em va dir que sí, que la tindria sempre i per a mi va ser molt dur. És molt dur", explica aquesta jove de 21 anys i les idees clares, auxiliar de monitora de menjador a l’escola Reial Monestir de Santa Isabel (RMSI), a Sarrià. Ángela forma part de la primera promoció d’estudiants del curs de formació de monitors adaptat en activitats de lleure i activitats esportives del centre cívic Pere Quart, a Les Corts, organitzat en el marc de l’Espai d’Inclusió impulsat pel districte. Amb Gala Remón Cardo i Ruth Núñez Segarra, també al RMSI, són, a més, les primeres en, després de formar-se en el pioner curs, trobar una feina.

La jove Ángela explica amb tant detall com orgull les seves rutines laborals. Explica que arriba, es canvia, es posa la samarreta de l’escola i va cap al menjador. "El primer que faig és omplir els vasos d’aigua. Cal anar amb ull i no omplir-los gaire, només fins a la meitat, perquè els nens no s’omplin d’aigua abans de menjar", relata responsable. Des del principi de curs –porta treballant aquí ja sis mesos– està al menjador amb els nens de P-5, que ajuda a servir el menjar i a pelar i tallar la fruita a les postres, "perquè puguin menjar-se-la millor".

Abans va fer les pràctiques del curs –fruit d’un conveni entre la Fundació CET 10, el districte de Les Corts i el Paideia– primer a un casal d’estiu a l’escola Provençals i després a la Fabra i Coats, al costat de les seves ara companyes de feina Ruth i Gala.

"Que duri"

A més de treballar unes hores al menjador del RMSI, Ángela està estudiant estètica. "M’agrada molt. No és una cosa fàcil, al tenir una discapacitat. Estudia a una acadèmia normal. No hi ha altres persones com nosaltres, i jo m’he d’esforçar el doble. Estic repetint curs perquè és molta matèria –assenyala–, però m’encanta, sobre tot maquillatge", explica. "¡Quan anem de compres és el pitjor! ¡Només vol anar a mirar maquillatge!", respon entre rialles la seva companya i amiga Ruth, que va començar a treballar a l’escola més tard, al febrer. "Jo estic de recolzament a natació i dansa. Ajudo les nenes de P-3, P-4 i P-5 a canviar-se", relata la dona, que viu en un pis municipal de transició a la vida independent –també de l’Espai Inclusió– compartit amb una noia i un noi. S’ha independitzat i té una feina ‘normalitzada’ que li agrada, dos somnis fets realitat. ¿Què demana ara? "Que duri".

Ruth, a la piscina de l’escola on treballa com a auxiliar de monitora. / Ángel garcía 

Com Ángela i Ruth, Gala va estudiar al Paideia. Ara fa doble torn al RMSI. Al matí fa pràctiques d’administrativa i, quan acaba, empalma amb el treball com a auxiliar de monitora vigilant al pati dels petits. "És un gran aprenentatge per a la vida adulta i laboral. Tant per als nens que tenen discapacitat com per a aquells que no en tenen. La discapacitat no és res. Tots tenim capacitats diferents", assenyala Gala, als seus 20 anys, el somni de la qual és anar a la universitat per ser professora d’Educació Especial. "Si Pablo Pineda ho va poder fer, ¿per què jo no?", es pregunta.

Ànima de 'youtuber'

Ángela té un altre somni: "Poder sortir a Youtube". "Jo busco a Youtube persones amb discapacitat intel·lectual i no hi ha gairebé res. M’agradaria fer vídeos en els quals explicar què significa tenir una discapacitat intel·lectual i anar per les escoles a explicar-ho. A escoles per a nens sense discapacitat intel·lectual", comparteix la jove, que assegura que abans de començar a treballar tenia por. "Tenia por per les preguntes que em podrien fer els nens i potser jo no sabria respondre, però treballant m’he adonat que per als nens som una monitora més, i això em fa sentir molt bé", conclou.

Per a Agustí Colom, regidor de Les Corts, aquest és un dels objectius de l’Espai d’Inclusió, "apostar per les potencialitats d’aquestes persones, que són moltes, i afavorir tots aquells elements que els permetin viure en normalitat. Trencar les barreres físiques i no només les físiques".

Temes: Discapacitats