Barcelona demana que les llicències de pis turístic siguin temporals i revisables

L'ajuntament reclama que el futur decret de Turisme del Govern permeti la no renovació

Gairebé un centenar de permisos s'han extingit a la ciutat per incompliments normatius

zentauroepp46781293 pisos turisticos190315202701

zentauroepp46781293 pisos turisticos190315202701 / ALBERT BERTRAN

4
Es llegeix en minuts
Patricia Castán

Qui té un pis turístic legal a Barcelona té una mina que acostuma a ser resultar més rendible que un sou mitjà a la ciutat. En el cas d’inversors amb una gran cartera de pisos, és un negoci en tota regla. El més fàcil i amortitzat de la ciutat, tenint en compte que els seus titulars al seu dia van pagar poc més de 200 euros per obtenir una llicència que els autoritza a exercir l’activitat, mentre que els que no van arribar a temps de tramitar-la es convertien en pisos il·legals abocats al tancament. Però ser legal no sempre equival a no causar molèsties, ni encaixar amb la vida d’una comunitat de veïns, el que entre altres motivacions ha pòrtat a l’ajuntament a sol·licitar al Govern que el futur decret de Turisme introdueixi la temporalitat a les llicències. Que en comptes de ser “eternes”, siguin per un període de temps determinat i revisables per a la seva renovació o no.

El fenomen dels pisos turístics va veure tancada la seva aixeta amb aproximadament 9.600 llicències a la capital catalana. El pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) només permet noves llicències si abans es produeix una baixa i a barris no cèntrics, sota requisits difícils de complir. Però aquest vedat ha convertit en privilegiats els que es van treure a temps la llicència (no era necessària cap condició prèvia més enllà de tenir la cèdula d’habitabilitat), amb l’únic retorn ciutadà d’una taxa turística que no sempre abonen tots els ocupants. Paral·lelament, ha fomentat l’especulació amb les llicències, de manera que el preu dels pisos amb llicència turística està molt per sobre del d’una vivenda que no en té. La temporalitat en els permisos permetria, doncs, que no sempre fossin els mateixos operadors els que es beneficiessin d’aquesta activitat, i “evitar algunes males pràctiques” ara difícils de sancionar o erradicar, explica a aquest diari Janet Sanz, tinenta d’alcalde d’Urbanisme.

La mateixa font afegeix que el consistori ha aconseguit extingir més de 90 llicències en casos d’incompliments com la falta de la cèdula d’habitabilitat o divisions no autoritzades de les vivendes. En ocasions, precedides per un procés judicial llarg i costós, perquè la normativa vigent no tracta aquesta pràctica com una activitat comercial.  

Oportunitat de canvis

Notícies relacionades

L’ajuntament ja va introduir suggeriments respecte a les llicències a les al·legacions al decret de turisme que porta gairebé dos anys de retard i està cridat a posar al dia les regles del joc pel que fa a l’allotjament, fent-se eco de noves realitats com les habitacions per dies de pisos particulars. Sanz veu en aquesta actualització l’”oportunitat perfecta” per evitar que una llicència sigui permanent i dotar de més eines les administracions per millorar-ne la gestió i el control. Així ho han expressat ara davant la Generalitat i ho articularan per escrit. Han estudiat el cas de Madrid, que les van extingir en algunes zones, i estan analitzant les repercussions jurídiques que pogués comportar fer que aquesta regulació fos retroactiva. 

De la mateixa manera, confien en el paraigua legal del Govern per poder regular la transmissió de llicències, ara de mà en mà amb la venda d’una vivenda que en tingui. Per a la regidora, la temporalitat permetria la reassignació, premiar també els bons operadors –hi ha molts pisos on no es generen molèsties i treballen per la convivència–, i pressionaria els dolents per corregir els problemes que generen, a risc de perdre la seva llicència. Es planteja avaluar les crítiques dels usuaris, si compleixen amb els deures fiscals i la taxa turística i com afecten a la comunitat de veïns. 

Rècord de venda de pisos a estrangers amb visats d’or

A la pressió que han exercit les vivendes d’ús turístic sobre els preus immobiliaris, cal sumar-hi la que aporten els <strong>visats d’or, o permisos de residència que s’atorguen a estrangers que inverteixen més de mig milió en la compra</strong>. La mesura, instaurada en una vintena de països europeus (a Espanya des del 2013), ha implicat una gran demanda de propietats a aquest preu, que moltes vegades són revenudes posteriorment o es destinen a un ús diferent de la vivenda, com ha constatat aquest diari. Alguns dels seus compradors opten per llogar temporalment les seves habitacions per rendibilitzar la inversió. Sanz ha reclamat al Parlament Europeu que s’acabi amb les Golden Visa, que durant la crisi van servir per dinamitzar el mercat immobiliari, però que segons la seva opinió ara fomenten l’especulació. A tot Espanya se n’han concedit uns 25.000, un 40% dels quals s’han concentrat a la província de Barcelona. La capital catalana en suma 3.000, amb una inversió de 3.000 milions i poc control sobre l’origen d’aquests diners. Els xinesos són els principals usuaris de les Golden Visa, seguits per ciutadans de Rússia, els Estats Units, l’Índia i Veneçuela.