Les candidatures independentistes afronten la seva guerra fratricida a Barcelona

És un pols que s’endevina tens, un matar el pare que mai es consuma: la galàxia exconvergent i ERC es disposen a confrontar candidatures en les eleccions municipals del 26 de maig, amb la gran batalla centrada en Barcelona, després de mesos en què els primers han pressionat perquè acudissin junts a les urnes i els republicans han desatès aquesta pressió, tot i el risc d’emportar-se clatellots de l’independentisme que governa al carrer i a Twitter, i que es mostra indignat perquè els dos actors principals del secessionisme no vagin de bracet.

Fa temps que els republicans maduren la seva proposta: per a això van defenestrar Alfred Bosch després de l’estiu passat i van situar com a alcaldableErnest Maragall. Als exconvergents els ha costat molt més elegir el seu equip. Aquest dimarts, mentre Maragall inaugurava la seva seu electoral, la cara visible del projecte de Junts per Catalunya compareixia per primera vegada després que el cap de setmana passat es confirmés que seria candidata a les municipals. Es tracta d’Elsa Artadi, la consellera de Presidència, que anirà de número dos de Joaquim Forn, l’alcaldable formal.

Esquerra i centredreta

A la dreta –o centredreta– del quadrilàter, Junts per Catalunya. Com a cap de llista, Forn, exconseller d’Interior i extinent d’alcalde de l’ajuntament, actualment empresonat i jutjat arran del procés. Se’l considera un alcaldable simbòlic, perquè es dona per fet, per raons òbvies i judicials, que no podrà assumir l’alcaldia en el cas que, desafiant les enquestes, l’aconseguís.

A l’esquerra, almenys així es proclama, ERC, amb Maragall com a alcaldable, un home amb una llarga trajectòria, majoritàriament vinculada al consistori i al PSC, gairebé sempre a l’ombra del seu germà Pasqual, l’alcalde olímpic. El candidat té com a tasca principal confirmar els sondejos, que, com passa sovint en els últims temps, pronostica la victòria del partit d’Oriol Junqueras i després arriben les eleccions i al final passa el que deia Lineker del futbol i sempre guanya Alemanya, és a dir, Carles Puigdemont.

Relleu previst

Després d’un cap de setmana que alguns assenyalen com el de la veritable mort de Convergència Democràtica de Catalunya, l’encara consellera de Presidència ha comparegut als peus de Montjuīc, sobre les quatre columnes de Puig i Cadafalch, per presentar a grans trets el projecte electoral de la llista de Junts per Catalunya i per remarcar el fet que l’alcaldable formal del projecte, Forn, no podrà participar en la campanya.

"Té tot el sentit que un pres polític encapçali la candidatura", ha afirmat. Artadi no ha donat per perdudes totes les possibilitats que l’exconseller pugui accedir al consistori: “Hauria de ser absolt”.Però ha deixat clar que ella és aquí per reemplaçar-lo si és necessari. També ha criticat la gestió d’Ada Colau al capdavant de Barcelona, amb especial al·lusió a l’apartat de la vivenda.

Abans que la consellera ha intervingut la dona de Forn, Laura Masvidal, que ha llegit una carta de l’exconseller i extinenta d’alcalde de Barcelona, en qui aquest reafirma el seu "compromís amb la ciutat". Masvidal mirava el cartell amb la foto del seu marit, al costat del lema ‘Barcelona, al centre de tot’, i ha precisat que poc té a veure la imatge amb la que té actualment, molt més prim. Emocionada però serena, Masvidal ha recordat que quan Forn va decidir presentar-se la idea la va impactar. Amb el temps, ha prosseguit, la iniciativa l’ha anat seduint.

Munté i Mascarell

A l’acte també hi ha acudit la número tres de la llista,Neus Munté, que va guanyar les primàries del PDECatper ser alcaldable. Malgrat que Munté no podrà ocupar aquesta plaça,no es pot descartar que d’aquí un any sigui la cap del grup. Perquè hi ha qui dona per fet que, si es convoquen eleccions autonòmiques, Artadi es presentarà a aquesta cita. Sobretot si després de les municipals el grup de Junts per Catalunya no forma part del govern.

Ara falta Ferran Mascarell, el que temps enrere semblava ungit per Puigdemont per ser el seu cap de cartell. Li reserven la quarta plaça de la candidatura. Artadi ha afirmat que Junts per Catalunya espera que Mascarell s’afegeixi al projecte: "Seria ben rebut".  

El pacte postelectoral

Notícies relacionades

El gimnàs Sant Pau i 36 pisos socials estaran llestos en dos anys

Gerardo Lertxundi: "La connexió per la Diagonal també es pot fer amb bus si li dones prioritat"

Mentre Artadi s’estrenava com a candidata municipal, a Maragall li han preguntat per la competència amb ella, i ha afirmat que encara no coneix el seu projecte: “Estaré encantat de poder-lo escoltar, quan aparegui, i que així tinguem una oportunitat per contrastar-lo amb el nostre”. Ha afegit matisos ideològics que el procés ha esquivat considerablement: “En benefici dels ciutadans de Barcelona és bo poder contrastar un projecte progressista i d’esquerres com el nostre amb el que presentin des de l’espai de la centredreta tradicional”,que l’exsocialista ha atribuït els partits situats a l’“òrbita postconvergent”.

Convé recordar que Maragall no renuncia a la col·laboració amb Junts per Catalunya. ERC ha arribat a formalitzar una proposta de col·laboració postelectoral amb els exconvergents, i argumenta que aritmèticament era millor per als independentistes anar per separat que en una llista unitària. Oferta i argumentació que no ha evitat que tothom doni per fet que els republicans es disposen a tancar un pacte amb els seguidors de Colau. Si els resultats porten a un escenari en què a Maragall li compensi numèricament tant pactar amb Barcelona en Comú com amb Junts per Catalunya, serà interessant saber per quina opció es decanta.