BARCELONEJANT

La dona més tòxica de Barcelona

El periodista Toni Muñoz revisa en un llibre el crim d'un guàrdia urbà perpetrat suposadament per una companya

Rosa Peral "no està boja, el seu és un egoisme gairebé pueril", afirma l'autor

zentauroepp47270365 barcelona 08 03 2019 barcelona barceloneando entrevista con 190311163052

zentauroepp47270365 barcelona 08 03 2019 barcelona barceloneando entrevista con 190311163052 / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Ramón de España

Al maig del 2017 va aparèixer, al costat del pantà de Foix, un cotxe calcinat al maleter del qual s’hi van trobar les restes cremades del seu propietari, el guàrdia urbà Pedro Rodríguez, convertit en un rostilló humà. La investigació del tema no tarda a col·locar en primer pla la seva amant i companya al cos Rosa Peral, fascinant barreja de 'femme fatale' i xoni d’extraradi amb un posat que donaria per a un clàssic del 'film noir' nord-americà revisat per Berlanga i Azcona. El periodista Toni Muñoz (Sant Feliu del Llobregat, 1984) es va posar a fons en el cas i ara publica un interessant llibre, 'Solo tú me tendrás’ (Península), en el qual Rosa brilla amb llum pròpia a l’hora de manipular els seus nòvios i amants i de desitjar una cosa i la contrària (una família com Déu mana i sexe a dojo amb el primer que troba, tot i que, això sí, sempre sense sortir de l’entorn policial).

Tots recordem la foto de Rosa Peral traient la llengua d’una manera molt sexi, i alguns ens vam interessar pel cas, que havia tingut un precedent amb l’anomenada cibervenjança, quan, suposadament, un superior de la Urbana amb qui mantenia una de les seves relacions poliamoroses hauria difós ‘urbi et orbi’ una foto de la interfecta traient-li punta al llapis com protesta per haver prescindit sobtadament dels seus serveis. Al cos, Rosa tenia una fama d’enredaire molt notable, hi havia guàrdies que es negaven a patrullar amb ella i corria la veu que es tractava d’una persona especialment tòxica. Rosa tenia un nòvio fix –un mosso d’esquadra amb qui havia tingut dues filles–, i uns quants d’esporàdics, entre ells el tal Pedro, al qual tot sembla indicar que va eliminar a mitges amb l’urbà Albert Pérez amb la intenció de carregar-li el mort.

La lectura del llibre et porta a pensar que Rosa Peral no està bé cal cap, però l’autor ho nega: "Rosa no està boja. Els exàmens psiquiàtrics ho van descartar. El seu és un egoisme gairebé pueril i un narcisisme desmesurat. Li agrada tenir una família, però li encanta seduir els seus companys de feina. Quan el mosso, Rubén, s’atipa que li posi les banyes i la planta, Rosa s’indigna i se sorprèn, ja que, segons ella, ell no té dret a buscar-se la vida amb cap altra dona. A partir d’aquí, l’odia a mort, l’acusa falsament de maltractament i li busca la ruïna, sola o en companyia d’algun dels talossos que s’està beneficiant: tots els homes d’aquesta història són uns forçuts de gimnàs, aparentment forts, però fàcilment manipulables, simples titelles que fan tot el que ella vol. No s’ha de buscar excusa en una possible família disfuncional: els pares de Rosa són gent normal, emigrants andalusos que sempre la van estimar amb bogeria, sobretot el pare".

"Extremadament matussers"

Notícies relacionades

Sorprèn el to involuntàriament humorístic de tota la trama ordida per Rosa i els seus minions: "Són tots extremadament matussers. No són capaços ni de saber que els mòbils poden ser triangulats i localitzats sense marge d’error. Rosa improvisa sobre la marxa, es contradiu, la nit del crim les seves filles la veuen amb sang a les mans i a la camisa, l’amant d’ahir és l’enemic d’avui, el còmplice es converteix en l’infeliç al qual carregar-li el mort...." De tota manera, per tractar-se d’algú que va treballar com a gogó en una discoteca i que llegeix 'Cinquanta ombres d’en Grey' (a Pedro li regala llibres de Stephen King), Rosa mostra una intel·ligència de carrer molt notable, tot i que a la llarga insuficient. La seva capacitat per crear mal rotllo queda fora de tot dubte quan ens assabentem que la van haver de traslladar de Wad Ras a Brians 1 perquè havia convertit la presó en un infern de 'reality show', i que va intentar contractar des de la presó un sicari per carregar-se Rubén (no va poder ser perquè la mare del colombià era amiga de la del mosso).

En un país poc donat als llibres del subgènere 'true crime', 'Solo tú me tendrás’ constitueix una aportació molt interessant. Els qui vulguin saber més coses de l’autor i del crim poden anar aquest dimarts a la tarda a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia, on Toni Muñoz parlarà amb el seu amic Toni Clapés.

Temes:

Barcelonejant