Anar al contingut

equipament històric

La Boqueria es posa al dia amb més venda virtual i esponjant el seu espai

El recinte viurà ben aviat la demolició d'una altra illa de parades per combatre la saturació

Molts negocis augmenten les seves dimensions i el mercat prem l'accelerador de cara al 180 aniversari

Patricia Castán

La Boqueria es posa al dia amb més venda virtual i esponjant el seu espai

RICARD CUGAT

El mercat més internacional i freqüentat de Barcelona, sempre en fràgil equilibri entre la desmesura turística i la falta d’un públic de barri que mantingui l’oferta tradicional, farà ben aviat un altre pas per a la seva descongestió, fent caure una nova illa de llocs de venda. L’objectiu és esponjar la Boqueria i fer-la més còmoda, però en paral·lel l’enorme equipament fa un pas endavant al potenciar la venda a domicili des del mòbil mitjançant una aplicació que s’estén entre el petit comerç local. Nous clients que mai trepitjaven el mercat augmenten així la facturació d’un recinte que es posa al dia per ser més competitiu, mentre lluita per no evolucionar com un parc temàtic de l’alimentació, a les portes del seu 180 aniversari.

L’arxifamós mercat, amb gairebé 230 comerços (molts, parades múltiples) i unes 20.000 referències durant tot l’any, afronta aquesta celebració que s’allargarà durant tot el 2020 amb actes ciutadans, col·laboracions amb mercats internacionals (que tindran presència a Barcelona efímerament) i amb més pedagogia sobre la funció social d’un mercat. Sense pretendre més fama de la que ja tenen, ha creat juntament amb uns altres sis recintes (Londres, Budapest i Berlín, més dos d’Austràlia i un del Canadà) una coalició batejada com a Set Magnífics, més que en la seva projecció, en l’intercanvi d’experiències.

“Els mercats més importants del món –fa poc la CNN va qualificar la Boqueria com el millor de producte fresc– compartim moltes preocupacions, com la pressió turística o la falta de relleu generacional al comerç”, explica a aquest diari el seu president, Salvador Capdevila. Per això l’aliança busca interactuar, col·laborar i millorar les seves prestacions.  

Amb l’objectiu de la descongestió, a finals del 2017 ja es van enderrocar 18 parades que formaven una illa (davant el bar del Quim de la Boqueria), generant una petita plaça que fa més fluida la circulació de gent alhora que permet acollir exposicions o esdeveniments eventuals. Ara li tocarà el torn a l’illa on s’ubica el bar Moderno, que es mudarà a una que ja ha quedat desallotjada just davant tan bon la seva sigui demolida. I serà la que deixi aquest bar la que desapareixerà per sempre. L’elecció és estratègica perquè busca alleujar la pressió en zones molt freqüentades o al costat de grans negocis que generen cues. El regidor de Comerç, Agustí Colom, detalla que aquesta actuació és imminent, i que les altres dues illes que es preveu fer caure (una al costat del cèlebre bar Pinotxo) podrien desaparèixer aquest mateix any.

Canvi continu

Al marge d’aquestes intervencions, el mercat centenari exhibeix contínuament canvis en la seva oferta i fisonomia. Va reduir les visites de grups i els espais de degustació, però està clar que la venda de productes a punt per menjar (unes 30 parades fan elaboracions, com croquetes o broquetes de carn) i molts altres de presentats per al consum directe (des de sucs fins a paperines de daus de pernil) van arribar per no anar-se’n. També cal apuntar que tot i que la normativa no permet servir el menjar a punt per menjar in situ, sinó que s’ha d’embolicar per endur-se’l, és possible veure viatgers asiàtics devorant un entrecot a peu dret a la parada i sense control aparent, constata aquest diari.

I és que els negocis evolucionen en el seu format. Potser el més cridaner per a qui faci temps que no el visita és descobrir la mida de les seves xarcuteries –algunes ocupen tota una illa després d’haver adquirit negocis contigus–, tot i que s’ha de respectar la proporció global d’especialitats per no desajustar l’oferta global.  El seu president apunta que quan les vendes de les carnisseries van baixar, a les xarcuteries pujaven per l’interès en els productes a punt per menjar. O per emportar envasats al buit, com passa amb els turistes. 

 Capdevila assumeix que la transformació gradual –que va arribar a amenaçar la venda tradicional– va ser inevitable per a la supervivència de molts operadors. “La realitat és que moltes fruiteries no haguessin resistit sense el turisme (sucs i envasos amb fruita) perquè aquí no hi ha un barri al darrere que compri” i al·ludeix a la transformació de la zona, amb una Rambla sense veïns i un Raval amb molts residents immigrants que es proveeixen a les seves pròpies carnisseries i fruiteries.  

‘Online’ però personalitzat

Precisament, per aconseguir augmentar la seva clientela permanent, el mercat –que va tancar el 2018 amb una complexa renovació integral de la il·luminació i havent ordenat per fi el conflicte de les terrasses dels seus porxos– ha potenciat les últimes setmanes la venda a domicili amb l’ajuda de les noves tecnologies. L’app manzaning, que ja s’ha implantat a altres recintes menors, ha arribat a la Boqueria per permetre una compra “personalitzada al màxim des del mòbil”. A determinat botiguer (de moment s’hi han sumat més d’una trentena) se li pot preguntar per una oferta concreta de peix o alguna recomanació de forma directa, ve a ser una compra personalitzada però amb ‘online’. El venedor abona una comissió a l’empresa que gestiona l’aplicació, mentre que el client només paga per l’enviament a domicili tret que no assoleixi un mínim de compra determinat. Per a Capdevila, el més important és que ha obert virtualment els taulells de la Boqueria a un públic potencial enorme que “mai hi ha comprat” o bé havia descartat fer-ho de forma presencial per la distància, les dificultats d’accés o per la multitud que pugui trobar.

Una de les millores més esperades i debatudes entre els comerciants és la nova pavimentació del mercat, però el seu alt cost (al voltant d’1,5 milions d’euros) i envergadura ha anat ajornant-ne l’execució. Colom explica que el moment òptim per als venedors seria entre el febrer i el març, quan hi ha menys afluència i comportaria menys impacte en la facturació, per la qual cosa s’ha acordat deixar-ho per a l’any vinent. 

El difícil control dels grups de visitants

Al marge de domesticar l’oferta de productes per evitar que sigui un mercat per menjar i no per comprar, els esforços de Mercats de Barcelona s’han centrat a regular els fluxos de visitants. Tot i que l’any passat les restriccions per a grups de més de 15 visitants es va ampliar a tots els divendres i dissabtes (en horari complet) de l’abril a l’octubre, Colom apunta que aquesta mesura es podria ajustar encara més, com es va fer a Santa Caterina, on els seus vigilants tenen potestat per evitar també l’accés de grups menors si consideren que el recinte està molt ple. En aquest sentit, els guies juguen un paper clau perquè si veuen que hi ha saturació acostumen a prendre la iniciativa i reajustar les visites, apunta. A partir de l’abril, i coincidint amb la temporada alta, tornaran els agents cívics per millorar el control dels fluxos.

En aquest sentit, també és mal·leable l’ús de les ‘places’ que sorgeixen de la demolició d’illes de parades. L’objectiu és esponjar però també incorporar activitats dinamitzadores o pedagògiques, com les de l’aula gastronòmica. El regidor afegeix que es pensa en dissenys per aquests espais que permetin delimitar els tallers i altres, però ser permeables al pas quan no hi hagi activitats programades. Un altre dels reptes de Capdevila és obrir l’efervescència del mercat a la renovada plaça de la Gardunya (últimament més controlada de nit), amb iniciatives gastronòmiques, com un espai de carpes de ‘brunch’ i tastos que es vol instal·lar durant les festes de la Mercè.

Temes: Mercats