El destí d'un equipament centenari

Més de 400 zoos demanen a Colau que reflexioni sobre el de Barcelona

La WAZA argumenta que el canvi climàtic augmenta la importància de la cria i de la conservació en captivitat

La plantilla del parc censura que dirigeixi els debats del futur del zoològic qui en un altre fòrum defensa tancar-lo

jcarbo35292436 zoo190301184543

jcarbo35292436 zoo190301184543 / FERRAN NADEU

7
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Més de 400 zoològics del món, a través de la WAZA, l’associació que els agrupa, han advertit per carta a l’alcaldessa Ada Colau sobre l’error que, segons la seva opinió, suposaria cedir a la pressió dels grups animalistes que proposen una extinció de la vida salvatge al parc de la Ciutadella. Els signants de la carta no només expressen la seva “tristesa i preocupació” pel camí que ha pretès desbrossar el colauisme, que inicialment va donar veu i vot majoritari en aquesta qüestió als grups animalistes en detriment del món acadèmic, sinó que, a més, afirmen que és més inoportú que mai. “Els zoos s’estan tornant cada vegada més importants per a l’educació, la investigació i la conservació”, diuen en la missiva, però, a més, amb el canvi climàtic ja com a evidència inqüestionable, afegeixen que és molt difícil predir quines espècies ara no amenaçades poden estar al caire de l’extinció en menys d’una dècada. L’alegria amb què els grups animalistes proposen reduir la procreació d’espècies al Zoo de Barcelona podria suposar, mal calculada, la condemna de moltes d’aquestes espècies.

La carta de l’EAZA és la més dura: pregunta per la formació acadèmica dels que proposen tancar el zoo

En realitat, no és una carta. Són dues. La primera l’ha enviat la World Association of Zoos and Aquariums (WAZA). Representa més de 400 zoos de 53 països del món que treballen en xarxa en projectes de reproducció, conservació i reintroducció d’animals en el medi natural. La segona carta la remet la European Association of Zoos and Aquariums (EAZA). És, per descomptat, la versió europea de la WAZA. De fet, hi pertany com a sòcia. Aquesta segona carta és interessant perquè, tot i que agrupa menys membres, és més directa en els seus plantejaments. Entre altres qüestions, aquesta associació reclama a Colau que doni a conèixer les “credencials científiques” dels activistes a qui ha donat veu i vot. L’EAZA sap que no dispara amb bales de foguejament. Coneix perfectament la titulació dels que lideren la plataforma Zoo XXI, promotora d’una iniciativa ciutadana concebuda per clausurar el recinte per (diuen ells) passat de moda. Són sobretot, sense ànim d’ofendre, gent de lletres.

Digui santuari

La WAZA coneix bé el debat polític municipal en curs, entre altres raons, perquè des del mes de setembre passat té les seves oficines centrals a Barcelona. Els zoos del món observen amb interès i de vegades preocupació les deliberacions sobre el futur del Zoo de Barcelona. Temen l’efecte contagi. Des d’aquestes oficines al centre de la ciutat, el conseller delegat d’aquesta associació, Doug Cress, lamenta que el debat aquests últims quatre anys hagi sigut més polític que científic. “És una llàstima, perquè els animalistes no són els nostres enemics, com algú podria creure. Els nostres enemics són comuns, per exemple el canvi climàtic i la contaminació”, explica. ¿Quin és el problema? Que els animalistes –prossegueix– han trobat una paraula amb ganxo, ‘santuari’, proposen una alternativa als zoos inexistent en la majoria dels casos i amb grans dificultats de ser realitat. Crear un santuari per a goril·les o altres espècies icòniques desperta simpaties, sens dubte, però executar un pla d’aquestes dimensions al cor de l’Àfrica, inestable políticament i terreny abonat per a la corrupció, no és ara com ara factible.

Només 11 espècies del zoo haurien de procrear, segons la línia més dura dels grups a què ha donat veu i vot Colau

A la carta a Colau, els zoos del món surten en defensa dels seus col·legues de Barcelona. Li recorden a l’alcaldessa que més del 85% de les espècies que resideixen al recinte de la Ciutadella estan incloses en la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades, segons els rigorosos criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), la delegació espanyola de les quals també ha remès una carta d’advertència a l’alcaldessa. El 30% dels exemplars que neixen al zoo, afegeix la WAZA, són després alliberats, i per concloure els seus arguments, recorda alguns dels projectes en què col·labora Barcelona. “A l’Oest de l’Àfrica, el Zoo de Barcelona dirigeix programes de captivitat que han estabilitzat les poblacions de les mones roloway i la dels mangabei de coroneta blanca, espècies que es troben en perill crític d’extinció.”

El taló d’Aquil·les de Barcelona és, com és sabut, la presència de dofins. Els animalistes els han utilitzat com a palanca per abocar el conjunt del projecte del zoo, fins a l’extrem d’afirmar que només 11 espècies haurien de tenir permís per procrear.

La carta de l’EAZA va una mica més enllà. Els zoos europeus recorden a Colau que Barcelona no és propietària dels animals de la Ciutadella, que aquests són un bé comú dels programes de conservació, és a dir, que arribat el cas no es pot acordar unilateralment què fer amb ells, com sembla que es pretén.

Dignitat i benestar

Hi ha més debats de fons que afloren a través de les cartes enviades a l’alcaldia. S’hi desgrana la diferència entre respectar la dignitat dels animals salvatges i el seu benestar. Probablement (se suggereix en una) el benestar de les tres elefantes de Barcelona sigui en aquests moments més gran que la dels seus companys d’espècie que estan patint una duríssima sequera a l’Àfrica. El fil del debat, ja que hi som, podria ser infinit. Els animalistes proposen reduir la sexualitat reproductiva a la mínima expressió. La lògica que fan servir acabarà per obrir la porta al debat sobre les mascotes de companyia, com gossos i gats, avisa una de les missives.

Aquest frenesí epistolar entre els zoos del món i l’Ajuntament de Barcelona té, és clar, un motiu. El mandat municipal arriba a la seva fi i sobre la taula hi ha l’aprovació de la iniciativa ciutadana que, entre línies, suggereix la clausura del zoo. Una opció d’aquest calat ha obligat a desembeinar tots els acers, entre els quals un de cridaner. És el paper de Carme Maté en aquesta operació. És un cas desconcertant, segons l’opinió dels que al seu dia van ser els seus companys de feina. Maté va ser durant vuit anys directora del Zoo de Barcelona. Avui defensa poc menys que el seu tancament.

Els excol·legues de Maté denuncien que en aquest cas deté simultàniament la toga de fiscal i d’advocat

El problema, segons fonts de la plantilla del zoo, no és que Maté hagi reconsiderat els seus punts de vista. En una entrevista al programa de BTV ‘Les cares de la nostre ciència’, emès l’any 2012, defensava amb convicció la utilitat mediambiental del recinte que llavors dirigia. “Qui encara cregui que el zoo és només una casa de les feres, és que fa molt temps que no ha vingut”, deia llavors. Actualment, és una de les poques veus científiques de la plataforma Zoo XXI. Als seus excompanys no els sorprèn això, sinó el fet que l’alcaldessa Ada Colau l’hagi posat, simultàniament a més, al capdavant de la comissió que durant quatre anys ha debatut el futur del parc zoològic. Ha sigut fiscal i advocat de l’acusat en un mateix judici, denuncien els seus excol·legues.

Notícies relacionades

Les conseqüències d’aquesta anomalia van ser evidents quan els membres de la Fundació Zoo de Barcelona, és a dir, la taula on es debatia el model de parc, estava a punt de votar a començaments de febrer un document debatut i bastant consensuat durant quatre anys sobre el rumb que havia de prendre aquesta instal·lació. Dos dies abans que aquell pla estratègic fos ratificat, Maté va introduir algunes modificacions en el text i va remetre el text complet als membres de la fundació, sense ni tan sols remarcar on havia introduït els canvis. L’enuig va ser majúscul. Amb paciència, els van trobar. No eren canvis insubstancials. En la pràctica s’obria la porta al fet que un comitè de nova creació, extern a la dinàmica del zoo, decidís quines espècies es reprodueixen al parc i quines no. L’esbronc epistolar va ser tan espaterrant que la tinenta d’alcalde Janet Sanz va desconvocar en l’últim minut la reunió prevista per votar el text.

El resultat d’aquest despropòsit és que el futur del zoo podria decidir-se en l’últim ple del mandat, el pròxim 26 d’abril, amb la iniciativa Zoo XXI com a principal argument sobre la taula.