¡Immaculada concepció al Zoo de Barcelona!

Notícia bomba. L’arcàngel sant Gabriel dels rèptils va visitar el Zoo de Barcelona el juny del 2014. Asmara, la dragó de Komodo de la ciutat, va posar de forma absolutament immaculada vuit ous, quatre dels quals són fèrtils. No hi va haver mascle. No hi va haver còpula. No hi va haver ressenya mediàtica d’això a les revistes científiques. Tampoc al full parroquial de la Ciutadella. Va ser un episodi de partenogènesi, la reproducció sense mascle, o sigui, per situar les coses, la conclusió final de la primera entrega de ‘Jurassic Park’, aquest recinte temàtic on tots els animals en exhibició eren femelles i que, tot i això, arribat el moment del súmmum, van i crien. “La vida s’obre pas”, avisava amb encert  Jeff Goldblum al metratge final del film. Allò era només una pel·lícula, cert, però la partenogènesi és una realitat. La cosa és que és àmpliament coneguda en pugons, abelles, estranys peixos tropicals, guatlles, alguna sargantana..., però en els komodos, bèsties d’una mida notable i un currículum aterridor (després serà degudament presentat), només se sap des de ben entrat aquest segle XXI. Doncs això, que salve, Asmara, plena de gràcia.

Els komodos, per situar una mica un animal tan excepcional, són uns nouvinguts a la cultura occidental. Les primeres notícies sobre la seva existència van arribar a Europa i als Estats Units el 1910. Es van considerar d’entrada falses llegendes orientals fins que el 1926 un caçador, W. Douglas Burden, va organitzar una expedició per trobar-los. Ho va fer com cal, amb tots els elements que mai faltarien en una novel·la d’aventures pels Mars del Sud. Tant és així que la recerca, localització i captura de diversos exemplars de komodo, que van acabar literalment morts de fred a Nova York, va servir d’inspiració per al rodatge de ‘King Kong’. Es va substituir el dragó per un goril·la gegant i ja ho tenim, com si l’amor entre un mascle alfa monumental i Fay Wray fos menys pertorbador que amb un descendent dels dinosaures. Aquell caçador, per rematar aquest paràgraf, era tot un personatge. Va convertir el seu quadern de bitàcola en un supervendes, amb capítols de títol suggeridor, com ‘Volcans, nudisme i tigres’. Amb fotos donava fe que no mentia.

Burden va localitzar els dragons a l’illa de (com el cognom d’aquests animals permet deduir fàcilment) Komodo, però també en altres racons d’un arxipèlag encara parcialment desconeguts. Una bona prova és que recentment, gràcies a les aportacions econòmiques dels zoos europeus, s’han localitzat zones colonitzades pels dragons de les quals no es tenia constància. Se sabia de la seva existència allà on hi havia presència humana. Lògic. No passen inadvertits. Són els komodos i no els humans els qui coronen el cim de la cadena tròfica a Indonèsia, no perquè la carn de dragó sigui comestible (la de cocodril, cosina germana, és deliciosa ben especiada), sinó perquè aquest animal de mossegada infecciosa té el lleig costum de completar la seva dieta amb ocasionals visites als cementiris després de cada funeral. Els indígenes, perquè l’experiència és un grau, han après des de fa generacions a enterrar els seus morts sota monticles de roques, però per si de cas no cuinen un animal que es pugui haver menjat la besàvia.

Asmara, la nostra verge partera, és una digna descendent d’aquesta estirp. Nascuda a Praga (al zoo, és clar) va ser traslladada a Barcelona dins del programa de reproducció d’aquesta espècie per aparellar-se amb Guntur, dels dos mascles llavors residents a Barcelona, el d’aspecte menys ferotge. No va ser una decisió gratuïta. En els aparellaments entre komodos, la línia que separa l’eros i el tanatos és discontínua. En aquella ocasió, però, tot van ser carícies. Va ser l’11 d’abril del 2012. Ell va arribar a la cita amb la manicura acabada de fer. No és una metàfora. Els empleats del zoo es temien el pitjor. Van ser previnguts. Innecessàriament. Guntur va ser extremadament afectuós. A falta de tabac, la parella va fer una romàntica migdiada sobre el tàlem de la unió. D’aquella còpula van néixer 12 cries, tot un èxit. Com ‘erasmus’ amb escames, avui estan repartits per mig Europa. Només dues femelles s’han quedat a Barcelona.

Miracle

Posteriorment a aquella primera posta d’ous, Asmara va pondre en un parell d’ocasions més, sempre de manera infèrtil. L’aspecte deficient dels ous era més que evident, però el juny del 2014 va passar el més insòlit. Asmara va cavar un clot de les mateixes característiques que per a la posta del 2012 i quan els especialistes del zoo el van explorar hi trobar vuit ous diferents, aparentment sans i viables. Manuel Aresté,responsable dels rèptils del parc, va voler descartar totes les explicacions possibles abans d’anunciar el miracle. Va sospesar l’opció, per exemple, que tal com fan alguns mamífers, com les femelles de ratpenat, Asmara hagués emmagatzemat esperma de Guntur per a millor ocasió. No era el cas. Aresté va portar el material genètic disponible al laboratori, que va confirmar el més meravellós, partenogènesi a Barcelona, la verge d’Indonèsia ho havia fet, havia post vuit ous fèrtils.

La primera ocasió en què es va saber de la capacitat d’aquesta espècie de respondre d’aquesta manera davant de l’adversitat va ser al zoo britànic de Chester, l’any 2006. Llavors va ser Flora, una jove dragó, la que va donar la gran sorpresa, amb l’afegit que mai havia compartit recinte amb un mascle. La raó d’aquest comportament és només una suposició. Aquesta espècie té hàbits colonitzadors. Els komodos són bons nedadors al seu món, un arxipèlag, de manera que és fàcil que una femella quedi perduda i aïllada, sense poder donar resposta, així, a la crida de la selva. És llavors quan la partenogènesi, suposen els herpetòlegs, apareix al cel com un sant Gabriel.

El més semblant que fins ara havia vist Aresté al Zoo de Barcelona va ser una partenogènesi d’un pitó real, un animal que fa caure d'esquena, però només als profans. És tímida i mansa, així que hi ha qui la té de mascota. Res a veure amb un dragó de Komodo i la seva bava sèptica plena de sang. És més, si parlem de fer piruetes genètiques, la de les komodos són el súmmum. Quan recorren a la partenogènesi, totes les cries són mascles. No és una clonació com la de la bonica Dolly, és a dir, una còpia exacta de la mare. Les dragones només gesten ous dels quals naixeran mascles. Això és possible perquè, a diferència dels humans, on els cromosomes X i Y els porta l’home i d’això depèn, en certa manera, el sexe del nadó, les femelles de Komodo són les que contenen aquesta informació dispar, els anomenats cromosomes Z i W. La raó que només donin a llum mascles torna a ser només una suposició. Els científics suposen que és un avantatge evolutiu lògic. Tenir dragones quan es recorre a la partenogènesi per falta de mascles seria un consum innecessari d’energies.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Aquells quatre ous fèrtils que la verge d’Asmara va posar el 2014, però, es van treure de la incubadora per ordre de les autoritats europees que coordinen la reproducció d’aquesta espècie a Europa. Els interessa sobretot la variabilitat genètica. L’últim que voldrien és una dinastia monàrquica com es feia antigament, o sigui, acabar criant un Carles II. Va ser una decisió lògica. Segur que els animalistes la censuren. Això serà perquè no han vist mai les cries de Komodo sortir de l’ou i fugir a la carrera abans que el pare o la mare els devorin com saturns. La natura no és Disney.

‘We can do it’

En resum, que potser Asmara acaba com Naomi Parker Fraley, la dona del pòster, ‘we can do it!’. S’ho mereix. Els que ja no tindran l’oportunitat de fer-se un lloc en l’imaginari zoològic local seran Guntur i Ombak, els dos mascles de Barcelona, traspassats en silenci al llarg del 2018. El primer, s’ha dit abans, va conèixer Asmara i ha deixat una prole en herència. Val més això que res. Una infecció en un cartílag va precipitar la seva mort quan tot just ingressava en l’edat madura. L’altre Ombak, de 280 centímetres de longitud, és una figura tràgica. Va tenir des de la seva infància una infecció incurable en la dentició. Això no li impedia ser un bon candidat per acoblar-se amb Asmara, però la seva presència imposava tant que els responsables del Zoo de Barcelona van preferir no jugar a la ruleta russa sexual. Es va imposar preservar intacta Asmara. Encara sort. L’arcàngel sant Gabriel s’hauria emportat una decepció incommensurable.