La regidora número 42

Molts van pensar que l’ingrés de Barcelona en Comú i la CUP a l’Ajuntament de Barcelona significava l’assalt simbòlic del ple municipal per part dels veïns. Seran multitud els que continuïn opinant el mateix. Per als desencisats i els que mai ho van creure, aquest divendres ja sí que no hi ha discussió: per primera vegada en la història moderna del consistori, un ciutadà aliè a la política ha pres la paraula al conclave. D’alguna manera, s’ha convertit en el regidor número 42. En aquest cas, regidora, perquè es tracta d’Anna Romagosa, qui aguantant un grapat de nervis ha passat sense voler a la posteritat al presentar una iniciativa ciutadana perquè la capella de la Misericòrdia no s’utilitzi per ampliar el Macba i se cedeixi per a la construcció del nou CAP Raval Nord que ella dirigeix. Un assumpte difícil que ha servit per exhibir, una vegada més, com d’atomitzada que ha estat la casa en aquests quatre anys. 

Les intervencions, tant de l’oposició com de l’equip que lidera Ada Colau, ja destil·len una clara aroma de balanç. Com és de preveure, dolent, segons l’oposició; bo, si es pregunta al govern. S’han de marcar posicions, i sigui una nova taxa per a les bicis i motos compartides, el preu que hauran de pagar els barcelonins per incinerar un familiar o el rol social i urbanístic que ha de jugar la Sagrada Família a Barcelona, els grups han fonamentat les seves trinxeres de cara a la contesa electoral de finals de maig, que s’anticipa més estreta que mai. El debat sobre aquest discutit equipament sanitari, que fa 13 anys que és en guaret a Ciutat Vella, és una bona mostra de l’estratègia i del parer de cada grup municipal. I resumeix a la perfecció l’herència que per a cada partit polític ha deixat el mandat que ara s’esgota.

Somriures i nervis

Romagosa, directora del CAP Raval Nord, ha entrat a la sala i s’ha assegut en la part més noble del saló de plens, al costat de l’alcaldessa i els dos primers tinents d’alcalde. L’hi permet el nou reglament de participació ciutadana, que habilita qualsevol iniciativa que sorgeixi dels veïns a incloure i defensar una proposició en el consell municipal. “Un abans i un després en aquest ple”, ha detallat Colau. La ‘convidada’ ha radiografiat el districte en un discurs de menys de cinc minuts, recordant que l’última reforma de l’edifici es va fer el 1992, i que no té res a veure el barri postolímpic amb el que són avui aquests carrers, on “el 46% dels residents són migrants i la renda familiar ha baixat mentre creixien els embarassos adolescents i les morts prematures”. El cert és que ha donat poc marge a la discussió. Però la votació havia de dur-se a terme, ja que tota decisió de ciutat requereix un acord polític previ.

Xavier Trias (PDECat) ha començat la seva al·locució amb la mà estesa, i després d’haver escoltat la regidora del districte, Gala Pin, ha acusat el govern de protagonitzar un “acte de populisme brutal amb un graud’irresponsabilitat immens”.  Ha coincidit en la urgència de construir un nou CAP a la zona i ha recordat que el consistori va votar el 2017, en el Consell General del Macba, presidit per l’alcaldessa, a favor d’utilitzar la capella disputada per a l’ampliació del museu. “Ara fan que la gent es mobilitzi en contra i això no és fer d’alcalde, és enredar les coses. Tots tenen raó, professionals de la sanitat i veïns, però ara vostè ho ‘emmerda’ tot”. Carina Mejías (Ciutadans) ha parlat de “debat innecessari” davant de dos projectes que són “legítims i necessaris”. 

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Gemma Sendra (Esquerra) ha censurat la “manipulació política extrema” i ha exigit al govern que exerceixi com a tal i porti al ple una proposta, cosa que hauria de passar al conclave del mes de març. Carmen Andrés ha acusat Barcelona en Comú de ser “incapaç d’impulsar un model de ciutat des del consens”. Alberto Fernández Díaz (PP) ha criticat determinades propostes que puguin servir de “coartada política d’una alcaldessa que és incapaç de resoldre problemes que a més converteix en conflictes”. I Eulàlia Reguant (CUP) ha dit que aquest conflicte “no enfronta la salut i la cultura, sinó les elits i les classes populars”. ¿Per què aquest debat ajuda a entendre o resumir el mandat? Substitueixin el tema abordat per qualsevol altre que els passi pel cap: seguretat, mobilitat, urbanisme, polítiques socials... L’argumentari hi encaixa a la perfecció. I tot, per acabar aprovant una iniciativa ciutadana (14 vots a favor, 13 en contra i 14 abstencions) no vinculant, és a dir, que no obliga a res.  

Més ordre en el ‘sharing’

També hi ha hagut temps per parlar de mobilitat, en concret, de la regulació dels negocis de bici i moto compartida. L’assumpte del ‘sharing’ ja va passar per comissió el mes de novembre passat, però faltava el tràmit del ple, que s’ha superat amb els vots afirmatius dels comuns, ERC, el PSC i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé. Es posarà en marxa una taxa en concepte d’ocupació de la via pública fixada en 71,51 euros per bicicleta o motocicleta i es limitarà el nombre total de llicències per als dos negocis: 2.650 per a bicis i 4.639 per a motos, xifra ampliable previ debat amb el sector. Això suposa doblar l’oferta actual, una cosa que es farà mitjançant concurs públic. Sobre l’aparcament, la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha concretat que les bicis només podran lligar-se en estacionaments públics que no siguin de color lila (encara s’han de pintar) i ha recordat que les motos s’han de deixar en els espais habilitats a aquest efecte. Les empreses hauran de compartir amb l’ajuntament en temps real la ubicació dels seus vehicles per poder estudiar l’efecte que generen sobre l’espai públic compartit.