La limitació hotelera de Colau multiplica els projectes lluny del centre

La regulació hotelera que ha impulsat el seu govern és un dels aspectes que Ada Colau més posarà de relleu en la campanya de les eleccions municipals del 26 de maig quan li toqui exhibir la seva gestió. Frenar el turisme, essencialment per aturar la pressió que causa sobre els barcelonins, fet es coneix com a gentrificació –substitució de veïns per nous residents amb més ingressos– va ser una de les propostes estrella de Colau com a candidata. Ja en el poder, el seu govern va paralitzar la concessió de llicències turístiques el juliol del 2015. I va procedir a encunyar una nova regulació, el pla especial urbanístic d’allotjament turístic (PEUAT), que va ser aprovat al plenari municipal de Barcelona el gener del 2017, amb el recolzament d’ERC i el PSC, en aquell temps soci de govern de Colau.

El PEUAT va dividir la ciutat en zones: en la primera, la més cèntrica, s’imposava un veto per intentar que l’oferta hotelera, i turística en general, es reduís: en aquestes zones no es pot obrir ni un establiment més. A la segona zona es contempla l’obertura d’un negoci del sector si un altre tanca. I en la tercera i la quarta sí que es permet l’obertura, tot i que amb límits. La idea de partida estava clara: el PEUAT seria un èxit si la iniciativa privada començava a sembrar projectes a la perifèria de la ciutat. I tot i que encara queda molt lluny del cas de Londres o altres ciutats, en les quals els turistes tenen assumit com a normal pernoctar molt lluny del centre i desplaçar-se per a les seves visites, les dades comencen a indicar que el pla ha servit per a alguna cosa.

16 projectes vius, 2.200 llits potencials

Des que es va començar a aplicar el PEUAT, l’ajuntament ha elaborat 35 informes favorables sobre projectes turístics a les zones 3 i 4. Informes que estan en el pas previ per a la tramitació d’obres, que al seu torn és el pas que precedeix a la concessió d’una llicència. Dels 35 projectes amb informe favorable, 19 han perdut la vigència: els seus promotors no van emprendre els passos legals per mantenir-los una vegada transcorreguts sis mesos des de l’elaboració de l’informe favorable, i per tant el plàcet va caducar.

Dels 16 projectes restants, nou ja han iniciat la tramitació de les obres, és a dir, han confirmat la seva intenció d’obrir-los. Es tracta de sis hotels, un alberg, una pensió i un establiment d’apartaments turístics, que en total sumeixin 1.540 places.

Set projectes més compten amb l’informe favorable, que no ha caducat, però no han iniciat la tramitació. Sumen 707 places. Són tres hotels, un alberg, una pensió i un establiment d’apartaments turístics.

La comparació

Els projectes al·ludits, tant si només es tenen en compte les 1.540 places d’iniciatives que han començat la tramitació d’obra, com si se’ls sumen les que disposen d’un informe favorable vigent però encara no han fet el pas de la tramitació –en aquest cas sumen 2.241–, multipliquen les creades als barris de la zona 3 quan no s’havia produït la suspensió de llicències turístiques del 2015. Una cosa que pot semblar lògica però també és significativa. En els dos anys previs, entre el juliol del 2013 i el juliol del 2015, sis allotjaments turístics van obrir en aquest mateix espai: dos albergs juvenils, amb 24 places entre les dues; una pensió d’11 places; una residència per a 12 estudiants; un hotel d’una estrella amb deu habitacions, i un establiment per a pisos turístics amb 10 llits. En total, 79 places davant les 1.540 dels projectes en curs que han tramitat obres. Si es mira més enrere i s’analitza el període 2010-2015 s’observa que en aquests cinc anys es van sumar a l’oferta a l’actual zona 3 un total de 1.211 places, però de les quals 866 corresponien a la rehabilitació de l’Hotel Joan Carles l.

En el període 2013-2015, mentre l’oferta creixia a 79 places a la zona 3, la situació era molt diferent a les zones 1 i 2, en les quals en conjunt van obrir les seves portes un total de 120 establiments que van sumar 6.449 places. Aquesta disfunció és la que el PEUAT volia combatre. I el govern considera que els números atresoren que el pla està funcionant.

 Entre els projectes en curs, alguns destaquen per les seves dimensions. És el cas de l’hotel de dues estrelles previst al número 49 del carrer de Cristóbal de Moura, al 22@ dins de la zona 4 del PEUAT, amb 450 llits, que ha sigut contestat per veïns i per alguns grups de l’oposició. A la Marina del Prat, al districte de Sants, ja hi ha hagut tramitació d’obres d’un hotel de 4 estrelles al carrer Alts Forns, amb 408 places.

“El PEUAT està funcionant”

Notícies relacionades

Les flors que cauen dretes

Barcelona espera per Sant Jordi un impacte de 60 milions d’euros

“Veiem que el PEUAT està funcionant. Ho veiem per les xifres i per l’interès en la ciutat, que no ha disminuït, ha canviat de lloc”,afirma la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, que destaca una de les dades que va avalar la regulació hotelera: “El 17% del territori barceloní, Ciutat Vella, part de l’Eixample, part de Gràcia, reunia el 50% de l’oferta d’allotjaments i places hoteleres”.

Segons Sanz, un altre dels problemes és que l’interès hoteler minimitzava els projectes de vivenda a la zona més turística. Sobre si el PEUAT ha beneficiat els hotelers de la zona on no se’n poden construir més, admet que “han guanyat valor quant a l’actiu que tenen, però els preus no han pujat, perquè el mercat és global.”El repte del PEUAT, afegeix, és “estendre el turisme per l’àrea metropolitana”. I l’objectiu general: “Que el desenvolupament turístic sigui dirigit per les ciutats i no per corporacions privades”.