Dos mossos salven en tres minuts la vida d'un nadó

Vida o mort. Èxit o fracàs. Victòria o derrota. Els policies, com els bombers i altres serveis d’emergència, ho saben molt bé. En la carrera per la supervivència unes vegades es guanya i d’altres es perd. Però amb un nadó que es diu Victoria les coses no podien sortir malament. I així va ser.

El dramàtic compte enrere d’aquesta història dura només tres minuts, tot i que a tots el seu protagonistes els van semblar una eternitat. David Alcalde, de 33 anys, estava dinant amb la seva dona, Daniela Trifu, de 30, en un restaurant del carrer de la Marina el passat 2 de gener. Al costat, al cotxet hi dormia plàcidament la Victoria, d’1 mes. "No la sentíem i com que tampoc es movia vam mirar què li passava i ens vam adonar que no respirava", explica Alcalde.

"No és el meu problema"

Amb la nena en braços, Alcalde va sortir al carrer, en l’encreuament de Casp amb Marina, a prop de la plaça de toros Monumental, i va intentar parar algun cotxe perquè els portessin corrent l’hospital. "Em vaig acostar a una dona que conduïa un 4x4. Portava dos nens darrere. Un d’ells va abaixar la finestreta. Li vaig demanar que em portés a l’Hospital de Nens, que la meva filla es moria. I em va contestar que no, que no era el seu problema".

I llavors, segons les seves pròpies paraules, "van aparèixer dos àngels". Un cotxe patrulla dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Sant Martí venia pel lateral de la Gran Via cap a Marina després d’haver deixat un detingut al complex policial de les Corts.

Mentre el pare explica, ara somrient, la seva experiència, els mossos Guillermo Pérez de Tudela (sí, familiar del muntanyenc que es va fer famós als 80), i Toni Vidal, l’escolten complaguts mentre van mirant la nena Victoria, ara adormida als braços de la seva mare, tres setmanes després del succés, en una trobada amb els rescatadors en una cafeteria on va començar la part feliç de la història.

Sense temps per a una ambulància

"El vam veure al carrer molt alterat, demanant ajuda. Em va dir que la nena no respirava. La vaig agafar amb la mà i vaig intentar fer-li la maniobra, però no reaccionava", explica Pérez de Tudela. El pare els va informar de la proximitat de l’Hospital de Nens, a tot just cinc carrers. Els agents van decidir no esperar una ambulància, pujar la mare i el nadó al seient posterior i dirigir-se molt de pressa a l’hospital.

"¡Prioritat, prioritat! Nena amb símptoma d’ofegament. Ens dirigim a l’hospital més pròxim", va alertar l’agent Pérez de Tudela per l’emissora, mentre Vidal activava llums i sirena i arrencava des de la Gran Via amb Marina a Consell de Cent, 300. "Després vam saber que vam tardar tres minuts a arribar, però se’ns va fer llarguíssim. L’últim tram vam haver d’entrar en direcció contrària", recorda el mosso conductor.

"És que la nena ni plorava malgrat les presses i les sirenes. Anava al seient de darrere en braços de la seva mare", afegeix el policia. El pare, mentrestant, corria pel carrer amb el cotxet buit i plorant sense parar. "La gent em mirava sense entendre què em passava", diu ara, rient.

El primer plor de la Victoria

L’entrada a l’Hospital de Nens va ser també de pel·lícula. "Quan les infermeres ens van veure arribar ens van fer baixar a urgències i es van abocar amb la nena. Va sortir un munt de gent. I al cap d’una estona la nena, per fi, va començar a plorar", explica un dels agents. "Tenia un tap de moc que no la deixava respirar, l’hi van treure i li van posar oxigen. Ja estava blavosa", relata la mare, Daniela Trifu, ara molt més tranquil·la. "Tenia el mateix color que la meva camisa", il·lustra l’agent Pérez de Tudela.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

A la seva tornada a la comissaria de Sant Martí tots els companys els van preguntar a la parella d’agents pel nadó. Havien seguit en suspens els missatges radiats durant la fulminant evacuació. Tant és així que quan diversos dies després el pare de la criatura va anar a la comissaria a donar les gràcies es va emportar una gran sorpresa. "Tots sabien el que havia passat i ja coneixien la meva filla", recorda.

Alcalde va escriure allà mateix una carta d’agraïment en què explica: "Quan demanava ajuda al carrer i ningú responia van aparèixer els agents com dos àngels. Gràcies a la seva actuació van salvar la meva filla". Al costat de la firma, el pare feliç, que demana una medalla per als dos policies, va dibuixar una emoticona de cara somrient. Victoria farà 2 mesos el diumenge 3 de febrer.