La batalla de Barcelona

Així fan campanya a Twitter els alcaldables barcelonins

Valls, Colau i, a certa distància, Graupera són, per aquest ordre, els candidats que tenen més seguidors a la xarxa

Collboni prefereix Instagram per a les coses més personals i Bou és el més estrident, però atresora la menor audiència

zentauroepp46374452 alcaldes181228202639

zentauroepp46374452 alcaldes181228202639

11
Es llegeix en minuts
Toni Sust

Van dir que Twitter havia mort i ara diuen que ha ressuscitat. Facebook flaqueja però aguanta. Els polítics han trobat a les dues xarxes socials i en menor mesura a Instagram, la xarxa preferida pels més joves, un medi per intentar fer arribar el seu missatge als votants. I també per colar fotos seves, o bromes de dubtós gust, o llançar dards als seus rivals. En resum: sortir a la foto. N’hi ha de més continguts i menys habituats, però és difícil que renunciïn a aquest penjador. Aquí s’analitza essencialment el paper dels alcaldables barcelonins –els confirmats i alguns de possibles- a les principals xarxes socials, amb especial atenció a Twitter, la que sembla més destinada a missatges estrictament vinculats amb qüestions de treball.

Colau, la síndrome de Zelig

Ada Colau és, segons el seu equip, gairebé “un mitjà de comunicació en si mateixa”. Molt activa a les xarxes socials, té compte a Twitter, Facebook i Instagram (en aquesta última, compte personal i professional). Alguns tuits els elabora el seu equip, però no se’n publica mai cap que ella no conegui abans. En ocasions envia missatges sobre els quals hi ha dubte però que el seu equip assegura que no havia comentat abans, com els seus comentaris sobre Operación Triunfo. @AdaColau té 859.000 seguidors a Twitter (en tenia 8.000 a finals del 2012), i la seva pàgina a Facebook –que, diuen, porta bastant al seu aire-, uns altres 378.000. En el seu compte oficial d’Instagram, @adacolauofficial, que porta el seu equip, consten 21.500 seguidors, i en la personal, @adacolau, que controla ella, 14.900.

A part dels missatges de recolzament i de rebuig, la seva hiperactivitat l’ha portat a ser objecte d’un tipus concret de bromes pel seu hàbit de comptar com ha viscut en algun moment situacions que afecten a tercers. Se l’acusa de patir la síndrome de Zelig, el personatge de la pel·lícula de Woody Allen que es mimetitza amb personatges famosos. Alguns dels tuits i declaracions ho han propiciat, com aquell missatge a Twitter en el qual recordava que va néixer hores després de l’execució de Salvador Puig Antich.

I altres situacions, com quan en plena polèmica pels màsters falsos va assegurar que li havien ofert facilitar l’aprovat en les dues assignatures que li falten per acabar Filosofia. La UB li va demanar explicacions i ella va acabar disculpant-se en un missatge a Facebook.

A Twitter han proliferat els missatges divertits sobre Colau-Zelig:

Diuen els seus col·laboradors que l’alcaldessa té en ocasions més impacte que líders estatals, en algun cas fins i tot més que el president del Govern. En això també influeix la síndrome de Gorbatxov, per denominar-lo així, per la qual Colau té una imatge en ocasions molt millor a la resta del món que a la seva pròpia ciutat.

Valls, el turista accidental

Si Colau és coneguda a Twitter, Manuel Valls no ho és menys. De fet, té més parròquia que ella i té xifres de futbolista: @manuelvalls té 1,05 milions de seguidors a Twitter. S’entén que és una audiència essencialment vinculada al seu passat polític a França. Però Twitter ha sigut pràcticament la principal porta d’entrada de Valls a la ciutat, des que va utilitzar la xarxa per enviar un missatge alertant de la decisió que optaria a l’alcaldia. El passat 21 de setembre, quatre dies abans de confirmar que es presentaria a l’alcaldia de Barcelona, Valls va fer un tuit en el qual apareixia una foto de les seves sabates sobre el típic panot de l’Eixample i la paraula “Barcelona...”. Va ser el primer d’una sèrie que ha fet fortuna: Valls prenent xurros a un local de Ciutat Vella; Valls a la Boqueria; Valls al Camp Nou; Valls prenent orxata al Poblenou. Imatges que han generat comentaris humorístics i crítics, en gran part de gent que les considera pròpies d’un turista amb diners.

A Facebook, la pàgina de Manuel Valls té 106.000 seguidors i una activitat similar a la de Twitter, una mica inferior potser. A Instagram té un compte tancat –només el poden veure els seguidors confirmats per Valls– en el qual encara es presenta com a primer ministre francès. Diu el seu equip que alguns tuits i retuits i missatges de Facebook són seus i altres de col·laboradors.

L’activitat de Valls a Twitter ha resultat útil per analitzar la seva relació amb Ciutadans. D’entrada no freqüentava gaire els seus companys del grup municipal de l’Ajuntament de Barcelona, però amb el pas del temps, és d’imaginar que a mesura que els anava coneixent, i compartint-hi passejos per la ciutat, va començar a retuitejar alguns dels regidors. A més dels d’Albert Rivera i Inés Arrimadas, últimament retuiteja missatges de persones que semblen cridades a figurar en la seva candidatura, com l’exsenadora d’Unió i integrant del CAC Eva Parera. Difon les notícies en les quals apareix, i algunes sobre la ciutat, amb notable presència de les que incumbeixen a problemes de seguretat. També ho fa sobre notícies de l’actualitat francesa, tot i que cada vegada menys des que es va instal·lar a Barcelona. I de tant en tant mostra el seu rebuig a l’independentisme, o el seu recolzament a les entitats que el rebutgen.

Graupera, l’alcaldable de Twitter

Amb aquest títol va rebre aquest diari la presentació de Jordi Graupera com a futur alcaldable de Barcelona, perquè en l’inici del procés, Graupera no era alcaldable, sinó el dissenyador d’un procés de primàries que ha acabat guanyant i que el convertirà en candidat a l’alcaldia. Ser tan seguit a Twitter li va aplanar el camí i malgrat passar una dècada als EUA, ja era considerablement conegut a Barcelona, i Catalunya. Per Twitter i per la seva condició de tertulià. A la xarxa social té 141.000 seguidors, una audiència àmplia, la tercera més gran entre els alcaldables, després de Valls i Colau.

Twitter ha sigut decisiu per al procés de primàries. Per presentar-les, primer, i per explicar el seu funcionament, després. En aquesta part han abundat els missatges d’autoelogi per part de l’ara alcaldable i els seus seguidors, que no han perdut ocasió d’advertir els rivals que el seu moviment no quedarà en foc d’encenalls, que és el futur.

Graupera va utilitzar Twitter per mobilitzar el possible electorat de les seves primàries, i va enviar DM, missatges directes i privats, des del seu compte als qui s’havien fet seguidors del compte de la seva candidatura, @bcnescapital, amb tot just 6.500 ‘followers’, per convocar-los a un concert, i la de la candidatura, per cridar al vot en les primàries. El també filòsof ha tingut una tendència històrica als fils, rastelleres de tuits, llargues o molt llargues.

A Facebook, Graupera té un perfil tradicional i també una pàgina amb 5.300 seguidors que versa sobre les primàries, amb entrades sobre el procés i les votacions, inclosa la foto del candidat emetent el seu sufragi amb la seva descendència al cotxet.

Ernest Maragall, el tuitaire gran

Ernest Maragall té compte a Twitter, a Facebook i, des de fa poc, un a Instagram creada amb motiu de la seva presentació com a alcaldable. Segons el seu equip, és el mateix Maragall que s’encarrega del gruix de la seva activitat a Twitter, a la qual accedeix amb un iPadA Twitter (@ernestmaragall) té 76.100 seguidors. La seva pàgina a Facebook té 9.200 seguidors.

Fidel al seu caràcter, és dels menys folklòrics, o dels més sobris, en el seu ús de Twitter, que igual fa servir per retreure en un missatge personal a Valls el pacte de Ciutadans amb Vox com per retuitejar missatges d’ERC a Barcelona i vinculats amb els polítics presos pel procés. Tecnològic als seus 75 anys, el veterà polític se centra a Twitter. Dels seus missatges a Facebook se n’ocupa més el seu equip, com del compte d’Instagram, @ernest.maragall, que consta de quatre publicacions i tot just una mica més de 500 seguidors.

Munté, l’alcaldable ara per ara

Neus Munté porta mesos d’activitat pràcticament diària com alcaldable oficial del PDECat, partit en el qual va guanyar les primàries per la plaça, la qual cosa no evita que segueixi imposada la convicció que l’exvicepresidenta del Govern n’acabarà de número dos o tres d’una llista unitària entre el seu partit i la Crida de Puigdemont, ja que ERC rebutja aquesta candidatura conjunta independentista. I amb el dubte com a context, Munté tuiteja gairebé diàriament, majoritàriament missatges vinculats amb la ciutat, però també, com Maragall, amb l’independentisme i els polítics presos pel procés.

Munté té una audiència considerable a Twitter: 73.100 seguidors. Diuen els seus col·laboradors que ella controla el seu compte en solitari, com la de Facebook i la d’Instagram. Ningú a part d’ella mateixa no coneix les claus per accedir als comptes. Menys activa a Facebook, a Instagram té un compte privat (@neusmunte) amb 2.500 seguidors.

Mascarell, el tapat (o no)

Al mapa electoral independentista a Barcelona, entre els dubtes sobre quantes candidatures tindrà, Ferran Mascarell és una altra peça del puzle. Ha confirmat que es presentarà, sense més cobertura, però continua apareixent com el possible alcaldable de Puigdemont. A Twitter té 23.000 seguidors i una activitat no diària amb semblances amb la de Maragall i Munté: molt missatge sobre independentisme i els polítics empresonats. L’exconseller, explica, fa els seus missatges tant a Twitter com a Facebook (on actua menys que a Twitter) i Instagram, on té 1.200 seguidors i una activitat orientada a la seva condició de candidat a l’alcaldia.

Collboni, més personal a Instagram

El cap de files dels socialistes a Barcelona, @jaumecollboni té 19.800 seguidors a Twitter, on és responsable de la majoria dels missatges: alguns els envia el seu equip. Essencialment, tuiteja sobre aspectes de la ciutat, tot i que també sobre política estatal, entre altres aspectes. Una conducta similar a la que té al seu perfil de Facebook. Més personal és la seva intervenció a Instagram (@jcollboni), en la qual té gairebé 4.500 seguidors.

Bou, estrident i poc seguit

Notícies relacionades

Es diria que el compte de Josep Bou i Vila, el candidat independent del PP, hauria de triomfar molt, atesa l’escassa tendència de l’alcaldable a la contenció, però només té 3.900 seguidors a Twitter i no té compte a Facebook ni a Instagram. Com a tuitaire, Bou destaca per la defensa del constitucionalisme i la crítica ferotge a l’independentisme i a Colau.

Bou igual li dona la benvinguda al canvi a Andalusia, i aplaudeix el pacte que inclou Vox, que aclama les entitats constitucionalistes a Catalunya.  Un camí, aquest últim en el qual tuiteja de forma semblant a Valls. El problema de Bou és que per més que tuitegi no triomfarà més que els tuits que s’han fet sobre el seu propi vídeo de presentació, en un acte davant de Pablo Casado on va repassar a crits el seus cognoms catalans, i que ja és història de les precampanyes barcelonines.