Un 'click' passejant per Betlem

Soc un ninot de Playmobil. Soc un ninot de Playmobil tunejat: porto túnica i turbant, i avanço pels carrers de Betlem aquest dia càlid, assolellat, una mica ventós, un dia de clima clàssic al poble de Betlem. Soc un ninot de Playmobil i les meves articulacions són un problema, però avanço pel carrer polsós. A la primera casa hi ha un parell de nens amb pomes i un gat es desplaça per la teulada;a la casa següent hi ha una veïna posant a assecar el peix; a la tercera casa hi ha una altra senyora amb el cistell de la compra; ple de –es diria– pa i hortalisses. Soc un ninot de Playmobil i la calor excessiva m’afecta. Podria, qui sap, arribar a fondre’m.

"Aquesta és una petita aventura meva que tinc –explica Josep Maria Contel al centre cultural La Violeta, a Gràcia, mentre dona voltes entorn de la seva obra. "Un dia vaig decidir comprar el Naixement del Playmobil. Maria, Josep, el nen, les bèsties... Allà va començar tot. Dos amics que tenen pessebres fets amb Playmobil em van animar a seguir. Vaig començar a anar a fires i comprar en fires. O directament a Playmobil, o a wallapop. Hi ha molt ninot de Playmobil a wallapop. N’he tunejat molts, hi ha ninots construïts amb cames d’un, braços d’un altre i cames d’un altre. O els compro complements i els hi poso. Aquest és el segon any que l’instal·lo aquí. Però ha crescut molt. Fa un any tenia quatre metres quadrats. Aquest any en té vuit. Betlem tenia sis cases i ara en té 16".

Romans 'en panne'

Soc un ninot de Playmobil amb túnica i turbant i continuo caminant per Betlem. Al carrer hi ha gallines soltes. Picotegen, cloquegen, fan de gallines. Un borni passa a cavall d’un burro. A la següent casa hi ha una senyora amb un cub. Sembla que surt a buscar aigua. Arribo al final del poble i a prop d’allà veig un grup de romans que intenten reparar un carro; un dos cavalls. Fa olor d’animal mort, i a la meva esquerra veig el cadàver de, qui sap, un burro, un cavall. No hi ha més que ossos. Al fons hi ha una estable. Un nounat, el pare, la mare, una mula, un bou, pastors, tres reis. Soc un ninot de Playmobil. Salutació al nou déu.

"Volia fer un pessebre que tingués vida. Que els ninots siguin articulats facilita les coses. He procurat que tots estiguin fent alguna cosa o tinguin alguna cosa a les mans. També he posat cortines a les cases perquè no es vegi que són buides per dins. Aquestes coses queden malament. He pintat les cares dels animals perquè els animals venen sense ulls, sense boca... Una altra cosa que vaig fer molt va ser posar barbes. L’únic que no hi ha tunejat són els soldats romans. En general, es tracta d’explicar una història. És això. I com que el pessebre és tan gran, doncs hi ha petites històries dins de la gran història. El poble, el mercat, el port, el sector dels oficis, el seguici dels reis... Hi ha 361 figures. 203 són personatges i 158 són animals"

Ballant amb dimonis

Pujo la muntanya. Em trobo amb els diables, que ballen entorn del foc. Soc un ninot de Playmobil i estic ballant amb dimonis. Des d’aquí ho veig tot, ho sento tot. L’escataineig de les gallines, el crepitar de les fogueres, el vent que gronxa les palmeres, el cua-cua dels ànecs al llac. Sento la destral del llenyataire i el so sec del martell de la forja. Entre diables fa més calor. No em fondré, però descansaré.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

"A mi el que passa és que la vinculació amb la festa major de Gràcia m’ha fet sensible a l’art efímer. Això és art efímer. M’agrada la idea que vinguin els nens a veure aquest pessebre i descobreixin que amb el Playmobil poden fer una cosa així. De fet, el tema m’interessa tant que estic fent un llibre sobre l’art efímer dels diorames a Playmobil. Molta gent l’utilitza per fer divulgació històrica. He vist diorames de Playmobil de batalles històriques, coses així. Enormes, magnífics. És tot un tema".

Soc un ninot de Playmobil, un ‘click’, i sota la muntanya...