Josep Bou, l'alcaldable del PP que posa el caganer

Les imatges s’han anat popularitzant en les últimes hores. Josep Bou, amb un micro de Madonna, movent-se per l’escenari, fent salts d’excitació, repetint un a un, amb una petita pausa entre cada un, els seus cognoms de llinatge ranci, per acabar cridant, com un posseït: “¡Soc català!”. Va passar en un acte diumenge, dia en quèel líder del PP, Pablo Casado, va acudir a Barcelona per presentar Bou, empresari panificador nascut a Vic i criat a la capital catalana, com a alcaldable del partit. En realitat és un candidat independent del PP, que pel seu perfil trenca amb la trajectòria del partit a la ciutat.

“Josep Bou, i Vila, i Costa, i Font, i Barceló, i Fontarnau”, anava repassant l’alcaldablediumenge al World Trade Center (com s’aprecia en el vídeo adjunt penjat a Youtube per Miquel Strubell). Quan les càmeres van enfocar Casado, l’avalador del fitxatge, aquest feia la cara del que pensa: “Potser m’he passat una miqueta”. Però en favor del dirigent popular es pot remarcar que, no sense esforç, va poder contenir la seva reacció. Tot just un somriure del que sap que tindrà una anècdota per comentar. No és el que li va passar a la persona que estava asseguda al seu costat,Andrea Levy, vicesecretària d’Estudis i Programes, una de les primeres espases de la nova direcció:les imatges delaten que amb prou feines es pot creure el que està veient.

Levy, per cert, sonava com a successora d’Alberto Fernández Díaz en la candidatura a l’alcaldia de Barcelona, però al final l’elegit va ser Bou. Alguns diuen que la decisió la va indignar, d’altres que no, perquè la plaça és un caramel enverinat: les enquestes diuen que el PP podria quedar-se fora del consistori per primera vegada des del 1979.

Crítiques al partit

“Mai vull sentir, i si no vehementment contestaré, que el Partit Popular és anticatalà o està en contra de Catalunya. Sota cap concepte. Arrenqueu-vos la rèmora”, va cridar Bou diumenge, en un missatge subtil –cosa que no sembla fàcil en ell– però és clar: va venir a dir que al PP ha existit aquest complex. No era la primera vegada que criticava el partit. Fa quatre dies va declarar al diari ABC: “El PP s’ha guanyat ser marginal a Catalunya”. Són els riscos i els avantatges d’un candidat independent, i d’un empresari sense complexos, que s’ha donat a conèixer en el context del procés, això és, com a detractor del mateix procés.

 

 

Va ser president de l’organització constitucionalista Empresaris de Catalunya, de la qual es va convertir en president arran de la mort del seu antecessor en el càrrec, Mariano Ganduxer, i en la qual ara figura només com a vocal. I dimecres passat va presentar la seva candidatura, quan el PP la va confirmar.

Va comparèixer al costat del monument erigit en homenatge a les víctimes de l’atemptat d’ETA contra Hipercor i vaadvertir que la lluita contra el separatisme, l’ocupació i la vivenda seran, per aquest ordre, les seves prioritats com a candidat i com a alcalde, si conquista aquesta plaça. Una opció que sembla més que difícil, però no s’ha d’oblidar que David va derrotar Goliat, que Donald Trump va guanyar les eleccions i que Maxi López, la Gallina, li va marcar un gol al Milan amb el Barça en la Champions.

El passat franquista

“Nosaltres els catalans aquest nadal farem el pessebre. I col·locarem el caganer. I farem cagar el tió. I anem tots junts de la mà. I farem aquest ball de la dansa més bonica de totes les danses que es fan i es desfan. Que és la ‘sardana nostra’, va cridar Bou diumenge barrejant català i castellà. Casado es rosegava un dit i un se l’imaginava pensant quan li expliqui això als meus amics.

La intervenció de Bou va ser tan histriònica que és probable que perduri en el temps més que ell en la política. Com

Com remarquen fonts pròximes al candidat, no té per costum mossegar-se la llengua. Però cal aturar-se un instant en l’acusació que va rebre tan sols 24 hores després del seu míting fundacional,quan Tot Barcelona va publicar documents que en aparença certifiquen que als 23 anys es va afiliar a Fuerza Nueva, el partit que presidia Blas Piñar, últim bastió del franquisme després de la mort del dictador. Segons un col·laborador de Bou, aquest assegura no haver militat mai en cap partit, i per tant tampoc a Fuerza Nueva, tot i que sí que admet haver sigut membre de l’OJE, l’Organització Juvenil Espanyola, moviment de voluntariat vinculat al Moviment, el partit únic del franquisme.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Interrogat per aquest diari, el mateix Bou va prometre donar explicacions precises en el futur sobre el que s’ha publicat sobre el seu passat: “Una part gran és veritat i una part petita és mentida. Assumeixo el passat i el que he sigut”.

Crítiques a Colau

Bou no es mossega la llengua ni quan parla ni quan tuiteja, com atresora el seu compte a la xarxa social, en la qual abunden els missatges incendiaris. Per exemple, un del 2 de desembre passat en el qual es riu de la vaga de fam d’alguns dels polítics catalans presos pel procés:  “Vaga de fam prenent brou de pollastre, gaspatxo, sucs i llet condensada”. Un missatge acompanyat de cares de riure. Sobre l’alcaldessa, Ada Colau, va tuitejar, l’octubre passat, que al món de l’empresa ella“seria al lloc que li correspon. D’hostessa o venedora de res”. Al novembre va advertir en un tuit contra els sacerdots catalans que van rebutjar l’empresonament de polítics pel procés: “Si el cardenal Omella no posa ordre a l’Església catòlica amb els sacerdots, abraçarem només els evangelis. Amén”. No hi ha dubte que la campanya electoral de Bou promet molt.